contingut
Vèrtebres cervicals
Les vèrtebres cervicals formen una part de la columna vertebral.
Anatomia
PosiciĂł. Les vèrtebres cervicals formen part de la columna vertebral o columna vertebral, una estructura òssia situada entre el cap i la pelvis. La columna vertebral forma la base esquelètica del tronc, situada dorsalment i al llarg de la lĂnia mitjana. Comença per sota del crani i s’estĂ©n a la regiĂł pèlvica (1). La columna vertebral estĂ formada per una mitjana de 33 ossos, anomenats vèrtebres (2). Aquests ossos estan units entre si formant un eix, que tĂ© una forma de S doble. Les vèrtebres cervicals tenen un nombre de 7 i formen una corba cap endavant (3). Constitueixen la regiĂł del coll i es troben entre el crani i les vèrtebres torĂ ciques. Les vèrtebres cervicals s’anomenen de C1 a C7.
Estructura de les vèrtebres cervicals. Les vèrtebres cervicals C3 a C7 tenen una estructura general idèntica (1) (2):
- El cos, la part ventral de la vèrtebra, és gran i sòlid. Porta el pes de l’eix esquelètic.
- L’arc vertebral, la part dorsal de la vèrtebra, envolta el foramen vertebral.
- El foramen vertebral és la part central buida de la vèrtebra. La pila de vèrtebres i foramina constitueix el canal vertebral, travessat per la medul·la espinal.
Les vèrtebres cervicals C1 i C2 respectivament anomenades atles i eix sĂłn vèrtebres atĂpiques. La vèrtebra cervical C1 Ă©s la mĂ©s gran de les vèrtebres cervicals, mentre que la vèrtebra C2 Ă©s la mĂ©s forta. Les seves estructures permeten un millor suport i moviment del cap.
Articulacions i insercions. Les vèrtebres cervicals estan connectades entre elles mitjançant lligaments. TambĂ© tenen diverses superfĂcies articulars per garantir la seva mobilitat. Els discos intervertebrals, fibrocartĂlags que formen un nucli, es troben entre els cossos de les vèrtebres veĂŻnes (1) (2).
musculatura. Les vèrtebres cervicals estan cobertes per la musculatura del coll.
Funció de les vèrtebres cervicals
Paper de suport i protecció. Les vèrtebres cervicals proporcionen suport al cap i protegeixen la medul·la espinal.
Paper en mobilitat i postura. Les vèrtebres cervicals permeten el moviment del cap i el coll, com ara rotació, inclinació, extensió i flexió.
Dolor a la columna vertebral
Dolor a la columna vertebral. Aquests dolors comencen a la columna vertebral, especialment a les vèrtebres cervicals, i afecten generalment els grups musculars que l’envolten. El dolor al coll és dolor localitzat al coll. Diferents patologies poden ser l’origen d’aquest dolor. (3)
- Patologies degeneratives. Certes patologies poden conduir a la degradaciĂł progressiva d’elements cel·lulars, en particular a les vèrtebres cervicals. L’artrosi cervical es caracteritza pel desgast del cartĂlag que protegeix els ossos de les articulacions del coll. (5) L'hèrnia discal correspon a l'expulsiĂł darrere del nucli del disc intervertebral, per desgast d'aquest Ăşltim. Això pot provocar una compressiĂł de la medul·la espinal i els nervis.
- Deformació de la columna vertebral. Es poden produir deformacions de la columna. L’escoliosi és un desplaçament lateral de la columna vertebral (6). La cifosi es desenvolupa amb una curvatura excessiva de l’esquena a l’altura de les espatlles. (6)
- Torticolis. Aquesta patologia es deu a deformacions o esquinços dels lligaments o músculs situats a les vèrtebres cervicals.
Treatments
Tractaments farmacèutics. Depenent de la patologia diagnosticada, es poden prescriure certs medicaments, inclosos els analgèsics.
fisioterà pia. La rehabilitació del coll i l’esquena es pot dur a terme amb sessions de fisioterà pia o osteopatia.
Tractament quirĂşrgic. En funciĂł de la patologia diagnosticada, es pot realitzar una intervenciĂł quirĂşrgica a la regiĂł cervical.
ExploraciĂł de la columna vertebral
Examen fĂsic. L'observaciĂł del metge sobre la postura posterior Ă©s el primer pas per identificar una anomalia.
Exà mens radiològics. Depenent de la patologia sospitosa o provada, es poden realitzar exà mens addicionals com ara una radiografia, una ecografia, una tomografia computada, una ressonà ncia magnètica o una gammagrafia.
Anècdota
Treball de recerca. Els investigadors d’una unitat Inserm aparentment han aconseguit transformar les cèl·lules mare adiposes en cèl·lules que poden substituir els discos intervertebrals. Aquest treball pretén renovar els discos intervertebrals gastats. (7)