Si un pacient ha patit un ictus, s'ha de traslladar immediatament a l'hospital, preferiblement trucant a una ambulància.
S'aconsella que la família acompanyi el pacient per tal d'entrevistar la malaltia (quins símptomes es va produir i en quines circumstàncies), perquè sovint el pacient no la pot proporcionar ell mateix (trastorns de la parla, estrès). També és important proporcionar targetes informatives sobre malalties i medicaments que es prenen.
A l'hospital, el metge recopilarà una història detallada de la malaltia, examinarà el pacient i després realitzarà una sèrie de proves per determinar el tipus i la causa de l'ictus. Si el pacient arriba a l'hospital prou aviat després de l'aparició dels símptomes i resulta que l'ictus és isquèmic, és possible un tractament trombolític (fins a 3 hores després de l'inici). És un fàrmac que s'administra per trencar el coàgul que bloqueja el flux sanguini a l'artèria.
Les proves que es fan a l'hospital inclouen, entre d'altres:
- – Anàlisi de sang per comprovar el nivell de sucre, colesterol, electròlits, per detectar alteracions de la coagulació i composició sanguínia.
- – ECG per detectar alteracions del ritme cardíac o isquèmia.
- – Radiografia de tòrax per avaluar el cor i els pulmons.
- – Una exploració computeritzada del cap (TC) que confirma el diagnòstic i determina si l'ictus és isquèmic o hemorràgic, i pot mostrar quina part del cervell i quina mida és la lesió. Aquesta prova descartarà qualsevol altra causa de la malaltia que pugui provocar signes clínics similars, com ara un tumor cerebral.
- – Ecografia de les artèries per determinar si hi ha un estrenyiment o obstrucció a les artèries caròtides i vertebrals.
- – En alguns casos, es realitza una angiografia per ordinador (angioCT) o una arteriografia arterial clàssica (administració de contrast a les artèries), més sovint en pacients amb sospita d'aneurisma de l'artèria cerebral. En cas de dubte, es realitza una exploració per ressonància magnètica (MRI).
Quins altres tractaments es poden fer a l'hospital:
- En el cas de trastorns de la micció, el pacient pot portar un catèter o bolquers.
- En el cas de trastorns de la deglució, el pacient pot ser alimentat amb una sonda nasal, i en el cas de trastorns de llarga durada, amb una sonda directament a l'estómac (gastrostomia).
- En cas de trastorns respiratoris, el pacient pot tenir un tub endotraqueal, una traqueotomia o estar connectat a un ventilador.
- Es recomana que tots els pacients ajaguts portin mitges anticoagulants.
A l'hospital, a més del tractament farmacològic, el pacient iniciarà un procés de rehabilitació integral: exercicis físics, habilitats de parla i pensament. La rehabilitació ha de començar tan aviat com sigui possible. Durant l'estada del pacient a l'hospital, s'aconsella que la família es posi en contacte amb el metge i el fisioterapeuta per tal d'obtenir informació sobre el tractament adequat del pacient i com poden ajudar en el procés de rehabilitació perquè es recuperi més ràpidament.
El lloc web només té finalitats informatives i educatives. Abans de seguir els coneixements especialitzats, en particular els consells mèdics, continguts al nostre lloc web, heu de consultar un metge. L'Administrador no assumeix cap conseqüència derivada de l'ús de la informació continguda al Lloc Web.
Rehabilitador a la teva zona