contingut
És un macronutrient à cid. El cos conté 500-800 g de fòsfor. Fins al 85% es troba en ossos i dents.
Aliments rics en fòsfor
Disponibilitat aproximada indicada en 100 g de producte
El requeriment diari de fòsfor és de 1000 a 1200 mg. No s'ha establert el nivell mà xim permès de consum de fòsfor.
La necessitat de fòsfor augmenta amb:
- esports intensius (augmenta a 1500-2000 mg);
- amb una ingesta insuficient de proteĂŻnes al cos.
Digestibilitat
En els productes vegetals, el fòsfor es presenta en forma de compostos fĂtics, per la qual cosa la seva assimilaciĂł a partir d'ells Ă©s difĂcil. En aquest cas, l'absorciĂł del fòsfor es facilita amb el remull de cereals i llegums.
L’excés de ferro (Fe) i magnesi (Mg) pot afectar l’absorció de fòsfor.
Propietats útils del fòsfor i el seu efecte sobre el cos
El fòsfor afecta l’activitat mental i muscular, juntament amb el calci, dóna força a les dents i als ossos: participa en la formació del teixit ossi.
El fòsfor s’utilitza per a prĂ cticament totes les reaccions quĂmiques del cos i per a la producciĂł d’energia. En el metabolisme energètic, els compostos de fòsfor (ATP, ADP, fosfats de guanina, fosfats de creatina) tenen un paper important. El fòsfor participa en la sĂntesi de proteĂŻnes, forma part de l’ADN i l’ARN i tambĂ© participa en el metabolisme de proteĂŻnes, hidrats de carboni i greixos.
InteracciĂł amb altres elements
El fòsfor, juntament amb el magnesi (Mg) i el calci (Ca), suporta l’estructura òssia.
Si hi ha molt fòsfor a la dieta, aleshores es forma calci (Ca) amb sals insolubles fins i tot a l’aigua. Una proporció favorable de calci i fòsfor és d’1: 1,5 1; llavors es formen sals de fosfat de calci fà cilment solubles i ben absorbides.
Signes de deficiència de fòsfor
- pèrdua de gana;
- debilitat, fatiga;
- violaciĂł de la sensibilitat a les extremitats;
- dolor ossi;
- adormiment i sensaciĂł de formigueig;
- malestar;
- ansietat i sensaciĂł de por.
Per què es produeix una deficiència de fòsfor
Es pot observar una disminució del contingut de fòsfor a la sang amb hiperfosfatúria (augment de l’excreció d’aquesta per l’orina), que pot ser amb leucèmia, hipertiroïdisme, intoxicació amb sals de metalls pesants, fenol i derivats del benzè.
La deficiència és extremadament rara, ja que el fòsfor es troba en molts aliments, fins i tot és més comú que el calci.