contingut
DescripciĂł general del pebrot vermell
El pebrot vermell és una de les varietats del pebre vermell. L’arbust és perenne però es cultiva com a planta anual. Els fruits són parets grans, buides, gruixudes, carnoses i sucoses (fins a 6 mm) de gust dolç. Són de color vermell, groc, taronja i verd. La gent els utilitza per menjar des de temps remots. El pebrot va créixer originalment a l’Amèrica Central, des d’on es va portar a Espanya al segle XVI.
Es va estendre encara més per Europa i Àsia Menor. Va arribar a Europa i als colons búlgars (grà cies als quals va rebre el seu nom) al segle XIX i es va fer molt popular, sobretot a la cuina europea. Actualment, tots els pebrots grocs, taronja i vermells es classifiquen en pebrots dolços. Es menja cru i processat.
Cada vegetal és saludable a la seva manera i cadascun ha d’estar present a la dieta. Però els metges recomanen menjar pebrot cada dia perquè conté vitamines rares i pot prevenir moltes malalties.
El pebrot vegetal Ă©s una espècie de plantes herbĂ cies de la famĂlia de les solanĂ cies i tambĂ© un cultiu vegetal agrĂcola. Hi ha molts tipus de pebrots: dolç, bĂşlgar, amanida, xili i altres. TambĂ© pot ser vermell, groc, blanc i verd. El mĂ©s popular i utilitzat Ă©s el pebrot dolç i el mĂ©s Ăştil Ă©s el picant.
Secrets i caracterĂstiques de la cuina del pebrot vermell
Els pebrots són bons per menjar frescos; podeu bullir, coure, guisar, fregir en una paella i fer-les a la planxa també. La gent l’afegeix als plats com a condiment i el cuina com a plat separat. El pebre afegeix un aroma apetitós, un sabor interessant als aliments i queda molt bé en qualsevol plat. La gent l’utilitza en sopes, cassoles, verdures i guisats de carn, per coure i fer amanides (tant fresques com fregides o al forn). Els aperitius d’ella resulten bonics a la taula festiva.
Un excel·lent plat és el pebrot vermell farcit. La gent l’omple de carn, arròs, blat sarraà i altres cereals, amb i sense verdures. Per a alguns plats, heu de coure els pebrots al forn o a la planxa. En aquest cas, després de la cocció, heu de treure amb cura la pell i utilitzar només la polpa, que al forn es torna especialment tendra i aromà tica.
Una verdura es pot collir de diverses maneres: assecar-se, assecar-se, congelar-se, conservar-se independentment i en combinació amb altres verdures. La congelació permet la mà xima preservació de propietats útils. Per a això, els fruits rentats i secs es tallen a tires i es congelen al congelador.
Des de temps antics, la gent collia pebre en forma de pols: els fruits pre-secs es molien en pols i s’emmagatzemaven en aquesta forma i s’utilitzaven en plats.
CaracterĂstiques beneficioses del pebrot vermell
Els pebrots dolços són rics en vitamines i altres substà ncies útils. Per tant, es recomana en una alimentació mèdica i saludable. S’ha d’utilitzar només en brut per obtenir el mà xim efecte, ja que es perd fins a un 70% dels nutrients durant el tractament tèrmic. El pebrot millora la salut ocular, serveix per prevenir les neoplà sies malignes, prevé l’anèmia, enforteix perfectament el sistema immunitari i és útil per aprimar-se.
El pebre normalitza el son, millora l’estat d’à nim i enforteix la memòria. Enforteix perfectament les parets dels vasos sanguinis, dilueix la sang i estabilitza la pressiĂł arterial. Com a remei extern, ajuda contra l’artritis i la neurĂ lgia; tambĂ© Ă©s eficaç per a la ciĂ tica. Millora l’aspecte i l’estat de les ungles i els cabells, prevĂ© la calvĂcie i fa que la pell sigui mĂ©s elĂ stica. A causa del seu alt contingut en oligoelements importants, Ă©s beneficiĂłs durant l’embarĂ s.
Els pebrots vermells són els més rics en vitamina C entre les verdures i només per darrere de la rosa mosqueta entre altres productes. També conté una rara vitamina P, que ajuda al cor i als vasos sanguinis. A més, el pebre conté diverses vitamines del grup B que milloren el son, l'estat d'à nim, enforteixen el cabell i suavitzen la pell. També conté potassi amb ferro, necessari per al nostre cor i la nostra sang; el silici, els cabells i les ungles amor. El iode millora el metabolisme i el nivell d'intel·ligència; betacarotè, que augmenta la immunitat i millora la visió; antioxidants, que eviten l'envelliment.
Harm
El pebrot estĂ contraindicat:
- amb malalties de l’estómac i el duodè;
- qualsevol malaltia del tracte gastrointestinal, acompanyada d'un augment de l'acidesa;
- hipertensiĂł;
- problemes de ritme cardĂac;
- malalties del cor;
- epilèpsia;
- amb malalties del fetge i els ronyons;
- persones propenses a reaccions al·lèrgiques.
- A més, hauria de ser utilitzat amb precaució per nens menors de 3 anys, embarassades i dones en lactà ncia.
Ăšs en cosmetologia
El pebrot vermell Ă©s ideal per fer mĂ scares per a la pell i augmentar la circulaciĂł sanguĂnia. Per fer-ho, heu de barrejar el pebre mòlt amb argila blanca i desprĂ©s dissoldre la barreja en aigua bullida. La mĂ scara ha de tenir la consistència d’una crema agra de densitat mitjana. DesprĂ©s d’aplicar la mĂ scara de pebre, l’estat de la pell millora, el color es fa mĂ©s saludable i desapareixen mĂ©s les ulleres sota les ulleres.
La gent tambĂ© l’utilitza per blanquejar la pell. Per fer una mĂ scara de pebrot blanquejador, necessiteu pebrots dolços. Fregueu la meitat de la vaina amb un ratllador fi. El greix resultant es frega a la pell desprĂ©s de netejar durant mitja hora. Al final del perĂode, renteu el pebrot amb aigua fresca i s’aplica una crema nutritiva adequada a la pell. Aquesta mĂ scara ajuda a uniformitzar el to de la pell i suavitza les taques de l’edat. Les vitamines que contenen els pebrots vermells nodreixen la pell i milloren el seu estat general. Tot i que els pebrots no sĂłn calents, tambĂ© augmenten la circulaciĂł sanguĂnia i no hi ha perill de cremar-se.
propietats anti-envelliment
El pebrot vermell també és adequat per a la preparació de cosmètics antienvelliment. Per a això, barregeu 1 culleradeta. Cera d’abella amb 2 cullerades. Moll de la medul·la òssia i fosa-la al bany maria. Part d’una beina de pebre vermell picant d’uns 1 cm es mol i es barreja amb 1 cullerada d’oli d’oliva. El fullatge fresc d’ortiga, bedoll, freixe de muntanya, grosella, julivert, bà lsam de llimona i pètals de rosa, preses en proporcions iguals, es tritura en una massa homogènia que pesa uns 20 g. Barregeu tots els ingredients i col·loqueu-los en un lloc fresc d’emmagatzematge. Haureu d'aplicar la crema anti-envelliment a la pell del coll i la cara.
Per a la pell envellida, hi ha una recepta per a una mà scara de pebrot vermell. Per preparar-lo, no necessiteu pebrot dolç calent, sinó vermell, aixafeu-ne una beina de qualsevol forma convenient. A continuació, afegiu 1 cullerada al pa de pebre, afegiu mel i barregeu bé. Apliqueu la mà scara de pebre a la pell durant 20 minuts. Després, renteu-lo amb aigua fresca. La pell després del procediment sembla notablement més sana i fresca.
Una altra recepta antienvelliment consisteix en una beina de pebrot vermell, ou de pollastre cru i 1 culleradeta de crema agra. Us ajudaria que picéssiu pebrots i batéssiu l’ou i, a continuació, combineu-los i barregeu-los amb crema agra. Apliqueu la mà scara a la pell durant 20 minuts. Després, renteu-lo amb aigua tèbia. Després d’aquest procediment, rentar amb aigua freda és beneficiós.
Composició i contingut calòric
El pebrot dolç conté vitamines del grup B, vitamines A, C (la quantitat mà xima entre pebrots), E, ​​PP i K. Minerals: potassi, calci, seleni, magnesi, fòsfor, sodi, coure, manganès, zinc i ferro.
El contingut calòric és de 20 a 29.5 kcal per cada 100 g de producte.
Pebre vermell: receptes
ClĂ ssic. Com cuinar pebrots farcits amb i sense carn
Aquesta verdura està de moda a la cuina. El plat de pebrot més comú és probablement el pebrot farcit, tot i que els pebrots a la planxa també estan guanyant popularitat. I a la cuina mexicana i llatinoamericana, els pebrots es troben entre els millors productes.
Els pebrots són més útils en cru, de manera que és millor preparar-los per a l’hivern en forma crua al congelador. Per congelar els pebrots, els heu de rentar, assecar, pelar de la tija i de les llavors i després posar-los al congelador just en aquesta forma o tallar-los i congelar-los en bosses amb cremallera o buit en porcions.
Però fins i tot els pebrots al forn encara són molt útils, de manera que podeu preparar-los per a l’hivern d’aquesta forma.
Pebrots al forn per a l’hivern
Ingredients per 0.5 llaunes:
- 700 g de pebre
- 1 cullerada amb una pila de sal
- 80 ml d’oli vegetal
PreparaciĂł:
Preescalfeu el forn a 180 graus, unteu els pebrots i col·loqueu-los sobre una plata de forn. Enforneu els pebrots durant uns 30 minuts, fins que estiguin tendres, després peleu les pells i, si es vol, les tiges i les llavors. A continuació, doblegueu els pebrots amb força en pots preparats, regant-los amb sal. Ompliu els pebrots amb oli calcinat, esterilitzeu els pots i enrotlleu-los.
Mireu el vĂdeo segĂĽent sobre com rostir pebrots vermells bĂ© perquè surten bons deliciosos: