contingut
DescripciĆ³
Un dels aliments mĆ©s nutritius per al cervell sĆ³n les nous, que ajuden el cos a recuperar-se del treball fĆsic i mental dur.
Un fet sorprenent, les nous superen en 50 vegades els cĆtrics pel que fa al contingut de vitamina C. I aquestes no sĆ³n totes les caracterĆstiques Ćŗniques de la femella.
ComposiciĆ³ de noguera
Les nous sĆ³n riques en vitamines i minerals com: vitamina B1 - 26%, vitamina B5 - 16.4%, vitamina B6 - 40%, vitamina B9 - 19.3%, vitamina E - 17.3%, vitamina PP - 24%, potassi - 19% , silici - 200%, magnesi - 30%, fĆ²sfor - 41.5%, ferro - 11.1%, cobalt - 73%, manganĆØs - 95%, coure - 52.7%, fluor - 17.1%, zinc - 21.4%
- Contingut calĆ²ric 656 kcal
- ProteĆÆnes 16.2 g
- Greix 60.8 g
- Hidrats de carboni 11.1 g
- Fibra dietĆØtica 6.1 g
- Aigua 4 g
HistĆ²ria de la noguera
La noguera Ć©s el fruit dāun arbre que pot arribar als 25 metres dāalƧada i pot viure fins a 400 anys. La terra natal no sāha establert amb precisiĆ³, les plantes silvestres es troben al Caucas, TranscaucĆ sia, Ćsia Central, el Mediterrani, prefereixen un clima cĆ lid.
A Europa, aquesta femella sāesmenta als segles V - VII aC. Es creu que la planta va arribar als grecs de PĆØrsia. Amb la proposta del poble grec, les nous van comenƧar a anomenar-se reials: eren molt apreciades. Els plebeus no en podien menjar. El nom llatĆ es tradueix per "gla reial".
La noguera va arribar a RĆŗssia de KĆev precisament de GrĆØcia i, per tant, va rebre aquest nom.
Els tintes de fruits secs sāutilitzaven per tenyir teixits, els cabells i la pell dels animals es tractava amb tanins. Les fulles sāutilitzen en medicina popular i pesca: contenen substĆ ncies aromĆ tiques amb les quals els pescadors de TranscaucĆ sia intoxicen els peixos.
Al mĆ³n modern, els armenis organitzen anualment la Festa de la Noguera.
L'historiador grec antic HerĆ²dot va argumentar que els governants de l'antiga BabilĆ²nia prohibien a la gent normal menjar nous. Els que sāatrevien a desobeir sāenfrontaven inevitablement a la pena de mort. Els poderosos dāaquest mĆ³n ho van motivar pel fet que la noguera tĆ© un efecte beneficiĆ³s sobre lāactivitat mental, ja que els comuns no necessiten res.
La noguera, que fins i tot en la seva forma sāassembla a un cervell humĆ , es diferencia dāaltres fruits secs pel seu alt contingut en Ć cids grassos poliinsaturats, tan necessaris per a lāactivitat mental.
Els beneficis de les nous
No Ć©s sense motiu que es creu que les nous ajuden al funcionament del cervell. Els Ć cids grassos en la seva composiciĆ³ milloren la memĆ²ria i tenen un efecte sedant, reduint aixĆ lāefecte de lāestrĆØs i la tensiĆ³ nerviosa.
Lāalt contingut de vitamines i microelements nodreix el cos i restaura la forƧa, a mĆ©s de millorar la immunitat. 100 grams de fruits secs tenen aproximadament un valor nutricional igual a la meitat dāun pa de blat o dāun litre de llet. āLa proteĆÆna de la noguera no Ć©s inferior a lāanimal i, a causa de lāenzim lisina, sāabsorbeix mĆ©s fĆ cilment. Per tant, es recomana menjar nous per a persones debilitades desprĆ©s d'una malaltia ", aconsella Alexander Voinov, consultor de nutriciĆ³ i salut a la cadena de gimnasos WeGym.
Lāalta concentraciĆ³ de ferro en aquests fruits secs ajuda a combatre lāanĆØmia i lāanĆØmia.
El zinc i el iode que es troben a les nous sĆ³n beneficiosos per a la pell, els cabells, les ungles i la glĆ ndula tiroide.
La noguera Ć©s Ćŗtil per a malalties del sistema cardiovascular: el potassi i el magnesi en la seva composiciĆ³ enforteixen les parets dels vasos sanguinis, normalitzen la pressiĆ³ arterial i redueixen els nivells de colesterol. Aquests fruits secs tambĆ© es poden menjar amb diabetis perquĆØ tenen un Ćndex glucĆØmic baix i no augmenten els nivells de sucre a la sang. El magnesi tambĆ© tĆ© un efecte positiu sobre l'estat del sistema genitourinari i tĆ© un efecte diĆ¼rĆØtic, indicat per a la congestiĆ³.
Les vitamines C i E tenen propietats antioxidants, alenteixen el procĆ©s dāenvelliment i redueixen la influĆØncia de factors ambientals negatius.
Mal de nou
Aquest producte Ć©s molt ric en calories, de manera que la quantitat mĆ xima de nous al dia Ć©s de 100 grams, aixĆ² Ć©s especialment important per a les persones obeses (en 100 grams, 654 kcal). La noguera Ć©s un alĀ·lergogen forƧa fort, per la qual cosa sāha de menjar una mica i introduir-la gradualment a la dieta.
A mĆ©s, en cas de malalties inflamatĆ²ries crĆ²niques del tracte gastrointestinal, aquestes fruites seques sāhan de menjar amb molta cura i no mĆ©s dāunes quantes peces.
LāĆŗs de nous en medicina
La fruita seca Ć©s extremadament nutritiva, per tant, sāinclou en la dieta de persones debilitades per la malaltia, persones desnutrides amb immunitat reduĆÆda.
Les fulles de la planta sāelaboren com a te medicinal per a la congestiĆ³ als ronyons, malalties inflamatĆ²ries de la bufeta i de lāestĆ³mac. Les particions de fruits secs sāinsisteixen i sāutilitzen com a agent antiinflamatori.
Lāoli sāobtĆ© a partir de grans de nous, que sāutilitzen en cosmetologia, aixĆ com en la producciĆ³ de sabĆ³ natural. Lāoli tĆ© un efecte antiinflamatori i sāutilitza per a malalties de la pell.
La closca de noguera verda sāutilitza en productes farmacĆØutics com a component del medicament contra la tuberculosi de la pell.
LāĆŗs de nous a la cuina
La nou Ć©s una gran addiciĆ³ a molts plats, postres i plats principals. Normalment s'utilitzen precisament com a additiu d'altres productes, perĆ² de vegades es fa melmelada o pasta amb fruits secs.
Amanida de remolatxa amb nous
Un aperitiu digestiu que es pot untar sobre pa negre o de cereals o que es pot menjar com a guarniciĆ³.
Ingredients
- Remolatxa - 1-2 peces
- Nous pelats - grapat petit
- All - 1 - 2 grans
- Crema agra - 2 cullerades. culleres
- Sal al gust
PreparaciĆ³
Rentar la remolatxa, bullir fins que estigui tova, refredar i pelar. Ratlleu la remolatxa i l'all sobre un ratllador fi. Piqueu les nous amb un ganivet. Remenar, salar i amanir amb crema agra.
18 dades interessants sobre les nous
- La vida Ćŗtil dels arbres sobre els quals creixen es pot estimar en segles. AixĆ, fins i tot al sud de RĆŗssia, al nord del Caucas, hi ha arbres que tenen mĆ©s de quatre segles dāantiguitat.
- A lāAntiga BabilĆ²nia, els sacerdots notaven que les nous sāassemblaven al cervell humĆ . Per tant, seāls va prohibir menjar-los als comuns, ja que es creia que podien crĆ©ixer mĆ©s savis, i aixĆ² no era desitjable (vegeu 20 fets interessants sobre el cervell).
- Si mengeu almenys una nou cada dia, la probabilitat dāaterosclerosi es redueix significativament.
- Tothom desconeix els orĆgens del seu nom. La noguera Ć©s originĆ ria dāĆsia Central, perĆ² hi ha una versiĆ³ segons la qual es va portar a RĆŗssia des de GrĆØcia, per la qual cosa es va anomenar aixĆ.
- Un medicament tan comĆŗ com el carbĆ³ actiu sāelabora amb la seva closca.
- Les nous tenen un suau efecte sedant.
- Menjar unes quantes nous amb mel pot ajudar a combatre el mal de cap si no Ć©s massa dolent.
- En menjar, sāhan de mastegar a fons. NomĆ©s en aquest cas es maximitzaran els beneficis que aporten.
- Com molts altres fruits secs, com els cacauets i les ametlles, les nous no ho sĆ³n. BotĆ nicament, Ć©s una drupa (vegeu 25 dades interessants sobre les ametlles).
- A lāĆsia Central, algunes persones estan segures que lāarbre en quĆØ creixen mai floreix. Fins i tot hi ha una dita corresponent.
- De mitjana, un arbre adult porta fins a 300 kg de nous a lāany, perĆ² de vegades es cullen fins a 500 kg dāexemplars individuals, especialment separats i amb una corona ampla.
- Els antics grecs els deien "les glans dels dƩus".
- Les nous sĆ³n aproximadament 7 vegades mĆ©s nutritives que les patates.
- Hi ha 21 tipus dāaquestes nous al mĆ³n (vegeu 22 dades interessants sobre les nous).
- Ćs millor comprar nous sense obrir que les nous pelades. Aquests Ćŗltims perden una part important de les seves propietats Ćŗtils durant lāemmagatzematge.
- Les nous van arribar a RĆŗssia durant els segles 12-13.
- La fusta dāaquests arbres pertany a espĆØcies valuoses. Ćs molt car perquĆØ Ć©s mĆ©s rendible collir-ne que reduir-les.
- Un noguer adult pot tenir un diĆ metre de tronc a la base de fins a 5-6 metres i una alƧada de fins a 25 metres.