contingut
Mostra'm el teu dibuix... Et diré qui ets!
Quan Mathilde dissenya la seva casa de princesa, hi posa tot el cor. Els seus colors són brillants i vibrants, les seves formes estan plenes de moviment i els seus personatges són molt divertits. Exactament com ella! El seu pare i jo estem impressionats pel talent del nostre artista de 4 anys! », apunta amb admiració Séverine, la seva mare. Sí, confirma Patrick Estrade, psicòleg: " El que marca els dibuixos infantils és la seva creativitat i la seva meravellosa senzillesa. No es molesten amb idees consensuades. Mentre els deixem fer i els agafem individualment (per evitar que s'influeixin entre ells), deixen volar la seva imaginació i la seva fantasia al caprici dels seus dits. »Llapis negre, pastels de colors, retoladors, retoladors, pintura, tot és bo per expressar les seves emocions. La llar és un tema que inspira molt els nens petits. "Tot i que els adults sovint som molt convencionals i enganxats a la nostra narració, nens, mostren atreviment alhora que la poesia. L'adult dibuixarà l'estereotip habitual de la casa o pensarà com la representarà. El nen deixarà actuar la seva espontaneïtat. A diferència de l'adult, viu, no es prepara per viure. El procés de dibuix és, per tant, immediat i gratuït”, explica la psicòloga.
Llegiu també: Desxifrant els dibuixos del nadó
A través del dibuix, el nen expressa els seus sentiments sobre la vida
Per exemple, un nen pot dibuixar fàcilment dos sols per sobre de casa, això no és un problema per a ell. L'adult no s'atrevirà ni tan sols hi pensarà. Sovint hi ha una sèrie d'elements invariables en els dissenys de les llars infantils. Hi ha un terrat triangular, finestres a dalt, i no a la planta baixa, una porta sovint arrodonida (que confereix suavitat), equipada amb tirador (per tant acollidor), una llar de foc a la dreta (poques vegades a l'esquerra) i el fum anar a la dreta (si hi ha foc a la llar de foc vol dir que la casa està habitada. El fum que va a la dreta és sinònim de futur), un -bou al terrat (que es pot considerar un ull). Si la casa representa el propi nen, també és interessant analitzar el que hi ha al voltant. Hi pot haver arbres, animals, persones, un camí que hi porta, un cotxe, un estany, ocells, un jardí, núvols... Qualsevol cosa és bona per explicar una història tant per dins com per fora. En aquest sentit, el dibuix de la casa aporta informació sobre la relació que el nen té amb el món i amb els altres.
El que interessa al psicòleg en un dibuix no és la seva vessant estètica, sinó el contingut psicològic, és a dir, allò que la casa pot expressar sobre el nen i la seva vida. No es tracta aquí d'una interpretació psicoanalítica amb l'objectiu d'identificar algunes faltes o trastorns psicològics, sinó d'una tendència real.