Bedoll de Lenzites (Lenzites betulina)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Polyporales (Polypore)
  • FamĆ­lia: Polyporaceae (Polyporaceae)
  • GĆØnere: Lenzites (Lenzites)
  • tipus: Lenzites betulina (Lenzites bedoll)

Foto i descripciĆ³ del bedoll de Lenzites (Lenzites betulina).Les lenzites de bedoll tenen molts sinĆ²nims:

  • bedoll de Lenzites;
  • bedoll de Trametes;
  • CelĀ·lulĆ ria cinnamomea;
  • CelĀ·lulĆ ria junghuhnii;
  • Daedalea cinnamomea;
  • Daedalea variegada;
  • Gloeophyllum hirsutum;
  • Lenzites flĆ cides;
  • Lenzites pinastri;
  • Merulius betulinus;
  • Sesia hirsuta;
  • Trametes betulina.

Lenzites de bedoll (Lenzites betulina) Ć©s una espĆØcie de fong que pertany a la famĆ­lia de les Polyporaceae, gĆØnere Lenzites. Aquest tipus de fong pertany a la categoria de parĆ sits que causen podridura blanca a la fusta natural, i tambĆ© destrueixen els fonaments de les cases de fusta que no han estat tractades amb compostos antiparasitaris. La propagaciĆ³ de lenzites de bedoll indica un greu impacte humĆ  sobre el medi ambient.

 

DescripciĆ³ externa del fong

El bolet Lenzites bedoll (Lenzites betulina) tĆ© un cos fructĆ­fer sense tija, anual, prim i caracteritzat per una forma semi-roseta. Sovint, els bolets d'aquesta espĆØcie es troben en nivells sencers sobre un substrat fĆØrtil. Les vores de les gorres sĆ³n afilades, amb parĆ metres d'1-5 * 2-10 cm. La superfĆ­cie superior de la tapa Ć©s una part zonificada, la superfĆ­cie de la qual estĆ  coberta amb una vora de feltre, peluda o vellutada. Inicialment Ć©s de color blanc, perĆ² a poc a poc la pubescĆØncia s'enfosqueix, es torna crema o grisenc. Sovint la vora, a mesura que s'enfosqueix, es cobreix d'algues de diversos colors.

Els porus que formen l'himenĆ²for del fong estan disposats radialment i tenen forma lamelĀ·lar. Els porus s'entrellacen entre si, es ramifiquen fortament, inicialment tenen un color blanquinĆ³s, adquireixen gradualment un to groc-ocre o crema clar. Les espores de fongs no tenen color, es caracteritzen per les parets mĆ©s primes amb unes dimensions de 5-6 * 2-3 micres i una forma cilĆ­ndrica.

 

HĆ bitat i ĆØpoca de fructificaciĆ³

Les lenzites de bedoll (Lenzites betulina) es poden trobar amb mĆ©s freqĆ¼ĆØncia a les regions temperades de l'hemisferi nord del planeta. Aquest fong pertany al nombre de saprotrofs, per tant prefereix viure de soques, arbres caiguts i fusta morta. Molt sovint, Ć©s clar, els bolets d'aquesta espĆØcie s'instalĀ·len als bedolls caiguts. El cos fruiter Ć©s anual, originalment es creia que nomĆ©s creix als bedolls. De fet, per aixĆ² els bolets van rebre el nom de lenzites de bedoll. Ɖs cert que mĆ©s tard va resultar que les lenzites, que creixen en altres tipus d'arbres, tambĆ© pertanyen a la varietat descrita.

 

Comestibilitat

Lenzites no contĆ© components tĆ²xics i el gust dels bolets d'aquesta espĆØcie no Ć©s massa desagradable. Tanmateix, els cossos fructĆ­fers sĆ³n molt rĆ­gids i, per tant, aquest bolet no es pot considerar comestible.

Foto i descripciĆ³ del bedoll de Lenzites (Lenzites betulina).

EspĆØcies similars, trets distintius d'ells

Si considerem les lenzites de bedoll des de dalt, s'assembla molt a algunes varietats de bolets de l'espĆØcie Trametes (trametes de pĆØl rĆ­gid, trametes multicolors). Tanmateix, les diferĆØncies entre ells es poden determinar fĆ cilment per l'himenĆ²for lamelĀ·lar. El seu color en lenzites de bedoll Ć©s una mica mĆ©s fosc.

Al Nostre PaĆ­s tambĆ© creixen altres espĆØcies de bolets Lenzites. Aquests inclouen Lenzites Varne, que creix a les parts del sud de SibĆØria, al territori de Krasnodar i a l'Extrem Orient. Es caracteritza per un gran gruix de cossos fructĆ­fers i plaques d'himenĆ²for. TambĆ© hi ha Lenzites picants, pertanyents a les varietats de bolets de l'Extrem Orient. Els seus cossos fructĆ­fers sĆ³n de color fosc i la polpa es caracteritza per un to cremĆ³s.

 

Interessant sobre l'origen del nom

Per primera vegada, la descripciĆ³ del bedoll de Lesites va ser descrita pel cientĆ­fic Carl Linnaeus, com a part d'un gĆØnere combinat de bolets agĆ rics. El 1838, el micĆ²leg suec Elias Fries en va crear un de nou basat en aquesta descripciĆ³: per al gĆØnere Lezites. El seu nom va ser escollit en honor al micĆ²leg alemany Harald Lenz. A la comunitat cientĆ­fica, aquest bolet sovint rep el nom de dona betulina, donat originalment pel cientĆ­fic Fries. Tanmateix, d'acord amb el Codi Internacional de Nomenclatura de Fongs i Plantes, els seus gĆØneres acabats en -ites s'han de presentar nomĆ©s en gĆØnere masculĆ­, independentment del gĆØnere en quĆØ es va presentar originalment el seu nom. AixĆ­, per als fongs de l'espĆØcie descrita, el nom de Lenzites betulinus seria correcte.

Deixa un comentari