L'amor entre un home i una dona, l'amor com un sentiment cà lid viu i un comportament solidari, té un fonament senzill: establir relacions i triar la persona adequada.
Si no s'estableixen relacions, si es produeixen conflictes constants entre persones estimades, sobretot si la gent no sap com sortir de les baralles i els insults, amb aquest fonament, l'amor normalment no viu gaire. L'amor necessita determinades condicions, és a dir, unes bones relacions ben establertes, quan tingui clar què s'espera de tu i quan l'altre fa el que vols veure d'ell. Veure →
La segona condiciĂł Ă©s una persona adequada, una persona amb determinats valors, hĂ bits, un determinat nivell i forma de vida.
Si li agrada visitar principalment bars, i ella - per anar al conservatori, Ă©s poc probable que amb una atracciĂł mĂştua alguna cosa els connecti durant molt de temps.
Si un home no pot mantenir la seva famĂlia i una dona no pot cuinar ni fer la casa còmoda, l'interès i l'amor inicials difĂcilment es convertiran en alguna cosa mĂ©s llarga.
Cadascú ha de trobar la seva pròpia persona. Veure →
De què neix l'amor
Quin tipus d'amor, depèn en gran mesura del que hi ha a la base: fisiologia o estereotips socials, sentiments o ment, una à nima sana i rica, o solità ria i malalta... L'amor basat en les eleccions sol ser correcte i sovint saludable, encara que amb el cap tort és possible i mà rtir opcions. L'amor-Vull normalment sorgeix de l'atracció sexual. L'amor malalt gairebé sempre neix de l'afecció neuròtica, l'amor és patiment, de vegades cobert amb un toc romà ntic.
L'amor correcte està en cuidar qui viu, no en llà grimes per qui s'ha anat i qui s'ha perdut. Una persona en l'amor correcte exigeix ​​abans que res a si mateixa, i no a la seva estimada.
L'amor de cadascú de nosaltres és un reflex de la nostra personalitat, i el nostre comú a les persones i la vida, el desenvolupament de les nostres posicions de percepció determina en gran mesura el tipus i la naturalesa del nostre amor. Veure →