Podgruzdok blanc-negre (Russula albonigra)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Russulales (Russulovye)
- FamĆlia: Russulaceae (Russula)
- GĆØnere: Russula (Russula)
- tipus: Russula albonigra (carregador blanc-negre)
- Russula blanc-negre
Podgruzdok blanc-negre (Russula albonigra) ā pertany al gĆØnere russula, s'inclou a la famĆlia russula. TambĆ© hi ha aquests noms de bolets: podgruzdok en blanc i negre, Russula blanc-negre, Nigella blanc-negre. El bolet tĆ© un interessant retrogust a menta de la polpa.
El podgruzdok blanc i negre tĆ© un barret amb un diĆ metre de set a dotze centĆmetres. Al principi, la carn Ć©s convexa, perĆ² desprĆ©s tĆ© una vora encaixada. A mesura que el fong es desenvolupa, el casquet s'aplana i es torna cĆ²ncava. El color de la tapa tambĆ© canvia: de blanc amb un to brut a marrĆ³, gairebĆ© negre. TĆ© una superfĆcie llisa i mat. Normalment Ć©s sec, nomĆ©s en temps humit, de vegades enganxĆ³s. Sovint, diferents restes forestals poden enganxar-se a aquest barret. La pell es treu fĆ cilment de la tapa.
Les plaques d'aquest fong sĆ³n estretes i freqĆ¼ents. Com a regla general, sĆ³n de diferents longituds, sovint canviant a una tija curta. El color de les plaques Ć©s al principi blanc o lleugerament cremĆ³s, i desprĆ©s es tornen negres a poc a poc. La pols d'espores Ć©s de color blanc o crema clar.
El carregador blanc-negre tĆ© una cama petita, de tres a set centĆmetres. El seu gruix Ć©s de fins a dos centĆmetres i mig. Ćs llisa, densa, de forma cilĆndrica. A mesura que el bolet madura, es torna negre gradualment.
Aquest bolet tĆ© una tija densa i dura. Si el bolet Ć©s jove, llavors Ć©s blanc, perĆ² desprĆ©s es torna mĆ©s fosc. L'olor del bolet Ć©s feble, indefinida. PerĆ² el gust Ć©s suau, tĆ© una lleugera nota de menta. De vegades pot haver-hi exemplars amb un gust mĆ©s picant.
Podgruzdok blanc-negre creix en molts boscos: conĆferes, de fulla ampla. Ćpoca de creixement: de juliol a principis d'octubre. PerĆ² Ć©s forƧa rar als boscos d'Europa, Ćsia i AmĆØrica del Nord.
Pertany als bolets comestibles, perĆ² el seu gust Ć©s mĆ©s aviat mediocre. Segons alguns investigadors occidentals, encara Ć©s no comestible o fins i tot verinĆ³s. El fong pot causar molĆØsties gastrointestinals.
EspĆØcies semblants
- Ennegriment podgruzdok - En comparaciĆ³ amb el blanc-negre, aquest Ć©s un bolet mĆ©s gran. No tĆ© plaques tan freqĆ¼ents i la carn es torna vermella i desprĆ©s s'ennegreix al tall.
- El carregador (russula) sovint tĆ© forma de placa: es troba sovint als nostres boscos. TĆ© les mateixes plaques freqĆ¼ents, i la carn del tall tambĆ© canvia de color de clar a fosc i negre. PerĆ² la polpa d'aquest bolet tĆ© un gust de cremat desagradable.
- Russula negre: la polpa d'aquest bolet tĆ© un bon gust i tambĆ© es torna negre quan es talla. Les plaques d'aquest fong sĆ³n freqĆ¼ents, de color fosc.
Aquests bolets, juntament amb la cĆ rrega de color blanc-negre, s'inclouen en un grup especial de bolets ennegrits. AixĆ² es deu al comportament caracterĆstic de la polpa al tall, perquĆØ canvia de color a negre sense passar per l'anomenada fase marrĆ³. I si actueu sobre la polpa del fong amb sulfat fĆØrric, els canvis de color sĆ³n completament diferents: al principi es torna rosa i desprĆ©s adquireix un to verd.