Hydnellum Peckii (Hydnellum peckii)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Thelephorales (TelefĆ²ric)
  • FamĆ­lia: Bankeraceae
  • GĆØnere: Hydnellum (Gidnellum)
  • tipus: Hydnellum peckii (Hydnellum Pekka)

Foto i descripciĆ³ de Gidnellum Peck (Hydnellum peckii).

El nom d'aquest fong es pot traduir com "dent que sagna". Aquest Ć©s un bolet no comestible forƧa comĆŗ que creix als boscos de conĆ­feres d'Europa i AmĆØrica del Nord. Com els xampinyons, pertany als bolets agĆ rics, perĆ², a diferĆØncia d'ells, no Ć©s comestible. Hi ha desenvolupaments que tenen com a objectiu l'obtenciĆ³ de sĆØrum a base de verĆ­ d'aquest fong.

En aparenƧa el hydnellum cuina recorda el xiclet usat, sagnant, perĆ² amb olor de maduixes. En mirar aquest bolet, sorgeix una associaciĆ³ que estĆ  esquitxat amb la sang d'un animal ferit. No obstant aixĆ², de fet, en una inspecciĆ³ mĆ©s propera, es nota que aquest lĆ­quid es forma dins del propi fong i surt pels porus.

Va ser inaugurat l'any 1812. Exteriorment, sembla molt atractiu i apetitĆ³s, i Ć©s una mica semblant a un impermeable que s'abocava amb suc de grosella o xarop d'aurĆ³.

Els cossos fruiters tenen una superfĆ­cie blanca i vellutada que amb el temps pot tornar-se beix o marrĆ³. TĆ© petites depressions i els exemplars joves desprenen gotes de lĆ­quid vermell sang de la superfĆ­cie. El bolet tĆ© un gust desagradable de polpa de suro. Pols marrĆ³ amb espores.

Foto i descripciĆ³ de Gidnellum Peck (Hydnellum peckii).

El Hydnellum es cuina TĆ© bones qualitats antibacterianes i contĆ© compostos quĆ­mics que poden diluir la sang. Potser en un futur proper aquest bolet es convertirĆ  en un substitut de la penicilĀ·lina, que tambĆ© s'obtenia dels fongs Penicillium notatum.

Aquest bolet tĆ© una caracterĆ­stica Ćŗnica, que Ć©s que pot utilitzar sucs de terra i insectes que hi cauen per negligĆØncia per a la nutriciĆ³. L'esquer per a ells Ć©s nomĆ©s el nĆØctar vermell carmesĆ­ que destaca a la part superior dels bolets joves.

Les formacions afilades apareixen al llarg de les vores de la tapa amb l'edat, grĆ cies a la qual cosa va aparĆØixer la paraula "dent" al nom del fong. La tapa de la "dent sagnant" fa 5-10 cm de diĆ metre, la tija fa uns 3 cm de llarg. A causa de les seves vetes de sang, el fong es nota forƧa entre altres plantes del bosc. Creix a AmĆØrica del Nord, AustrĆ lia i Europa.

 

Deixa un comentari