Hydnellum Peckii (Hydnellum peckii)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Thelephorales (TelefĆ²ric)
- FamĆlia: Bankeraceae
- GĆØnere: Hydnellum (Gidnellum)
- tipus: Hydnellum peckii (Hydnellum Pekka)
El nom d'aquest fong es pot traduir com "dent que sagna". Aquest Ć©s un bolet no comestible forƧa comĆŗ que creix als boscos de conĆferes d'Europa i AmĆØrica del Nord. Com els xampinyons, pertany als bolets agĆ rics, perĆ², a diferĆØncia d'ells, no Ć©s comestible. Hi ha desenvolupaments que tenen com a objectiu l'obtenciĆ³ de sĆØrum a base de verĆ d'aquest fong.
En aparenƧa el hydnellum cuina recorda el xiclet usat, sagnant, perĆ² amb olor de maduixes. En mirar aquest bolet, sorgeix una associaciĆ³ que estĆ esquitxat amb la sang d'un animal ferit. No obstant aixĆ², de fet, en una inspecciĆ³ mĆ©s propera, es nota que aquest lĆquid es forma dins del propi fong i surt pels porus.
Va ser inaugurat l'any 1812. Exteriorment, sembla molt atractiu i apetitĆ³s, i Ć©s una mica semblant a un impermeable que s'abocava amb suc de grosella o xarop d'aurĆ³.
Els cossos fruiters tenen una superfĆcie blanca i vellutada que amb el temps pot tornar-se beix o marrĆ³. TĆ© petites depressions i els exemplars joves desprenen gotes de lĆquid vermell sang de la superfĆcie. El bolet tĆ© un gust desagradable de polpa de suro. Pols marrĆ³ amb espores.
El Hydnellum es cuina TĆ© bones qualitats antibacterianes i contĆ© compostos quĆmics que poden diluir la sang. Potser en un futur proper aquest bolet es convertirĆ en un substitut de la penicilĀ·lina, que tambĆ© s'obtenia dels fongs Penicillium notatum.
Aquest bolet tĆ© una caracterĆstica Ćŗnica, que Ć©s que pot utilitzar sucs de terra i insectes que hi cauen per negligĆØncia per a la nutriciĆ³. L'esquer per a ells Ć©s nomĆ©s el nĆØctar vermell carmesĆ que destaca a la part superior dels bolets joves.
Les formacions afilades apareixen al llarg de les vores de la tapa amb l'edat, grĆ cies a la qual cosa va aparĆØixer la paraula "dent" al nom del fong. La tapa de la "dent sagnant" fa 5-10 cm de diĆ metre, la tija fa uns 3 cm de llarg. A causa de les seves vetes de sang, el fong es nota forƧa entre altres plantes del bosc. Creix a AmĆØrica del Nord, AustrĆ lia i Europa.