contingut
GimnĂ stica holĂstica
Què Ă©s la gimnĂ stica holĂstica?
La gimnĂ stica holĂstica Ă©s una forma de treball corporal basada en la consciència d’un mateix, que tĂ© com a objectiu trobar un equilibri espontani. En aquest full, descobrireu aquesta disciplina amb mĂ©s detall, els seus principis, la seva història, els seus beneficis, qui la practica i com i, finalment, les contraindicacions.
Procedent del grec "holos" que significa "sencera", la gimnĂ stica holĂstica Ă©s un mètode de reeducaciĂł postural que tĂ© com a objectiu l'autoconsciència mitjançant el moviment i la respiraciĂł. Això permet prendre consciència de les tensions que han deformat el cos i alliberar-se’n, enfortir el to muscular i la postura correcta per recuperar la seva flexibilitat i mobilitat naturals.
La gimnĂ stica holĂstica tambĂ© us ensenya a sentir la interdependència entre les diferents parts del cos. AixĂ, es pot veure que un moviment del turmell, per exemple, relaxa els mĂşsculs del coll, mentre que un moviment d’estirament de la mandĂbula ajuda a alliberar el diafragma.
Aquesta disciplina no té com a objectiu el rendiment, sinó aprendre a estar perfectament present en el que estàs fent i a observar detingudament totes les teves sensacions corporals.
Els principis principals
En gimnĂ stica integral, hi ha tres Ă rees principals de treball que sĂłn:
- La balança : a causa de les tensions que s’apliquen al cos, certes parts d’aquest tendeixen a deformar-se i a desequilibrar-se. La gimnĂ stica holĂstica tĂ© com a objectiu recuperar l’equilibri natural del cos, en particular treballant primer el peu. Si es col·loca correctament al terra, influirĂ positivament en la posiciĂł d'altres parts del cos. De mica en mica, realitzem diversos reposicionaments per aconseguir un equilibri espontani.
- Ton: cadascun dels nostres mĂşsculs tĂ© to muscular. Quan aquest to Ă©s massa alt o massa baix, hi ha distonia. En gimnĂ stica holĂstica, es postula que l'individu ha de ser conscient de les distonies musculars, ja que sĂłn el resultat de desequilibris psicològics. MĂşscul i ment estan Ăntimament relacionats i es controlen mĂştuament.
- Respiració: Segons el creador d’aquesta disciplina, una respiració de qualitat ajuda a millorar el funcionament del complex tendino-muscular. Per tant, el treball sobre la respiració és fonamental. Consisteix a aprendre a "deixar-se respirar". En fer els moviments, deixem que arribi la respiració, espontà niament, sense forçar, per acabar amb el que s’anomena respiració ternà ria, que consisteix en una inhalació, una exhalació i una lleugera pausa.
GimnĂ stica holĂstica i fisioterĂ pia
A diferència del fisioterapeuta que maneja el seu pacient, el metge descriu verbalment els moviments a realitzar, sense demostrar-ho prèviament. Per tant, els participants han de recrear aquests moviments pel seu compte.
Alguns fisioterapeutes i fisioterapeutes utilitzen gimnĂ stica holĂstica per ajudar els seus pacients a sentir millor els canvis que s’hi produeixen.
Els beneficis de la gimnĂ stica holĂstica
Segons el nostre coneixement, no hi ha cap estudi clĂnic que hagi avaluat els efectes terapèutics de la gimnĂ stica holĂstica sobre la salut. Tanmateix, aquesta disciplina s’utilitza en molts casos i seria eficaç en:
Prevenir certs problemes de salut
El treball sobre la postura ajuda a prevenir el desgast de les vèrtebres i el dolor resultant i problemes de salut, inclosa l’artrosi. Ajuda a millorar la qualitat de la respiració, la circulació i el funcionament de tot l’organisme.
Reduir l'estrès
Es diu que els exercicis de respiració i moviment tenen efectes relaxants, propicis per reduir l’estrès i millorar la qualitat del son.
Estar en millor forma
Molta gent tria aquest enfocament només per mantenir-se en forma o relaxar-se, mentre que altres l’utilitzen per reduir l’estrès i el dolor causats per malalties greus com la fibromià lgia o fins i tot el cà ncer.
Milloreu les vostres capacitats propioceptives
La gimnĂ stica holĂstica permet als individus millorar el seu sentit de l’equilibri i ser mĂ©s conscients de l’espai que els envolta, cosa que ajudaria a reduir el risc de caigudes accidentals.
Reduir el risc d’incontinència després del part
La fisioterapeuta Catherine Casini l’utilitza, entre altres coses, per reduir el risc d’incontinència després d’un perineu esquinçat després del part. Els moviments enforteixen els músculs perineals i milloren la funció respiratòria.
GimnĂ stica holĂstica a la prĂ ctica
L’especialista
Hi ha professionals de la gimnĂ stica holĂstica al Quebec, en alguns paĂŻsos europeus i al Brasil. La llista completa es pot trobar al lloc web de l'AssociaciĂł dels Alumnes del Dr Ehrenfried - França.
Curs d'una sessiĂł
Les sessions de gimnĂ stica holĂstica tenen lloc en grups reduĂŻts o individualment. Generalment s’ofereixen setmanalment i es reparteixen en diverses setmanes. Durant la primera reuniĂł (individual), el professional estableix una revisiĂł mèdica i identifica les zones que interfereixen amb la mobilitat del cos. Cada sessiĂł posterior inclou una secciĂł dedicada a la relaxaciĂł muscular i una altra a moviments de reestructuraciĂł postural.
Els moviments sĂłn simples i es poden practicar amb coixins, pilotes o pals. Aquests instruments, que s’utilitzen per fer massatges i allargar els mĂşsculs, ajuden a alliberar la tensiĂł. . No hi ha seqüències d’exercicis predeterminades a la gimnĂ stica holĂstica. El facilitador tria els moviments (realitzats de peu, assegut o estirat) segons les necessitats particulars del grup.
Entrena en gimnĂ stica holĂstica
A França, la formació està reservada als fisioterapeutes. Inclou nou cursos de tres dies i una setmana de formació intensiva. Vegeu l’Associació d’Alumnes del Doctor Ehrenfried - França als llocs d’interès.
Al Quebec, la formaciĂł estĂ destinada a professionals de la salut amb un diploma universitari o l’equivalent. DistribuĂŻda en dos anys, inclou cursos, prĂ ctiques i sessions supervisades. Consulteu l'AssociaciĂł d'Estudiants del Dr. Ehrenfried i els professionals de la gimnĂ stica holĂstica - Quebec als llocs d'interès.
Des de 2008, la Universitat del QuĂ©bec a Mont-real (UQAM) ofereix, com a part del seu Diploma de Postgrau Especialitzat en EducaciĂł SomĂ tica, un curs de 30 crèdits amb perfil de gimnĂ stica holĂstica3.
Contraindicacions de la gimnĂ stica holĂstica
En general, la gimnĂ stica holĂstica Ă©s per a tothom, independentment de l’edat i la condiciĂł fĂsica. No tĂ© contraindicacions excepte fractures o dolor intens.
Història de la gimnĂ stica holĂstica
La gimnĂ stica holĂstica va ser creada pel doctor Lili Ehrenfried, metge i fisioterapeuta d'origen alemany. Fugint del nazisme, es va establir a França el 1933, on va morir el 1994 a l'edat de 98 anys. No tenia dret a exercir la medicina a França, però ansiosa per continuar la seva tasca en salut, va introduir i desenvolupar un mètode d '"educaciĂł corporal". , jutjant l’equilibri del cos essencial per a l’equilibri del cos. 'esperit. Va enriquir i transmetre l'ensenyament que havia rebut d'Elsa Gindler a BerlĂn. Aquest Ăşltim havia desenvolupat un enfocament basat en la consciència de les sensacions a travĂ©s del moviment i la respiraciĂł que havia contribuĂŻt en gran mesura a la curaciĂł de la tuberculosi.
referències
- Aginski Alice. Rehabilitació funcional guiada des del camà de relaxació, Éditions Trédaniel, França, 2000.
- Aginski Alice. De camà a la relaxació, Éditions Trédaniel, França, 1994.
- Bertherat Thérèse, Bernstein Carol. El cos té les seves raons, autocuració i antigimnà stica, Éditions du Seuil, França, 1976.
- Ehrenfried Lili. De l'educació del cos a l'equilibri de la ment, Col·lecció La carn i l'esperit, Aubier, França, 1988.
- Quaderns de l'Associació Estudiantil del Dr. Ehrenfried, Éditions Équateur, França, des de 1987.
- Guimond Odette. EducaciĂł somĂ tica: un canvi de paradigma, sense prejudicis ... per a la salut de les dones, primavera 1999, nĂşm.
- ? Casini Catalina. Mètode del doctor Ehrenfried: una gran tècnica de fisioterà pia oblidada, FMT Mag, núm. 56, setembre d'octubre de novembre de 2000.
- Duquette Carmen, Sirois Lise. Envellir bé amb Holistic Gymnastics®, PasseportSanté.net, 1998.
- Mary Ronald. L’obertura del cos, revista Psychologies, núm. 66, 1989.
- FundaciĂł Sensorial Awareness.