contingut
Mycena filopes (Mycena filopes)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Mycenaceae (Mycenaceae)
- GĆØnere: Mycena
- tipus: Mycena filopes (Micena filopada)
- Agaricus filopes
- Prunulus filopes
- AgĆ ric d'ametlla
- Mycena iodiolens
Mycena filopes (Mycena filopes) Ć©s un fong que pertany a la famĆlia Riadovkovy. Els bolets d'aquesta espĆØcie sĆ³n de mida petita i pertanyen a la categoria de saprotrofs. Ćs molt difĆcil distingir aquest tipus de fong per signes externs.
DescripciĆ³ externa del fong
El diĆ metre de la tapa de Mycena filopes no supera els 2 cm i la seva forma pot ser diferent: campanada, cĆ²nica, higrĆ²fana. El color del casquet Ć©s grisenc, gairebĆ© blanc, pĆ lĀ·lid, marrĆ³ fosc o marrĆ³ grisenc. A les vores del barret Ć©s gairebĆ© sempre blanc, perĆ² a la part central Ć©s mĆ©s fosc. A mesura que s'asseca, adquireix un recobriment platejat.
La pols d'espores dels bolets filamentosos Mycena es caracteritza per un color blanc. Les plaques rarament es troben sota la tapa, sovint creixen fins a la tija i baixen al llarg d'ella 16-23 mm. En la seva forma, sĆ³n lleugerament convexes, de vegades tenen unes dents petites, descendents, de color gris pĆ lĀ·lid o blanquinĆ³s, de vegades adquirint un tint marronĆ³s.
Les espores de fongs de Mycena filopes es poden trobar en basidis de dues o quatre espores. Les mides de les espores en basidis de 2 espores sĆ³n de 9.2-11.6*5.4-6.5 Āµm. En els basidis de 4 espores, les mides de les espores sĆ³n una mica diferents: 8-9*5.4-6.5 Āµm. La forma d'espora sol ser amiloide o tuberosa.
Els basidis d'espores tenen forma de maƧa i tenen una mida de 20-28 * 8-12 micres. Estan representats principalment per varietats de dues espores, perĆ² de vegades tambĆ© poden contenir 4 espores, aixĆ com sivelles, que estan cobertes amb una petita quantitat de creixements cilĆndrics.
La longitud de la cama de Mycena filamentosa no supera els 15 cm i el seu diĆ metre no pot ser superior a 0.2 cm. A l'interior la cama Ć©s buida, perfectament uniforme, pot ser recta o lleugerament corbada. TĆ© una densitat bastant alta, en bolets joves tĆ© una superfĆcie vellutata-pubescent, perĆ² en bolets madurs queda nu. A la base, el color de la tija Ć©s fosc o marrĆ³ amb una barreja de gris. A la part superior, a prop del casquet, la tija es torna gairebĆ© blanca, i s'enfosqueix una mica cap avall, tornant-se pĆ lĀ·lid o gris clar. A la base, la tija de l'espĆØcie presentada estĆ coberta de pĆØls blanquinosos i rizomorfs gruixuts.
La carn de mycena nitkonogoy (Mycena filopes) Ć©s tendra, frĆ gil i prima, tĆ© un to grisenc. En els bolets frescos, la polpa tĆ© una olor inexpressiva; a mesura que s'asseca, la planta comenƧa a emanar una persistent olor de iode.
HĆ bitat i perĆode de fructificaciĆ³
Mycena filopogaya (Mycena filopes) prefereix crĆ©ixer en boscos de tipus mixt, conĆferes i caducifolis, en sĆ²ls fĆØrtils, fulles caigudes i agulles. De vegades, aquest tipus de bolets es poden trobar als troncs dels arbres coberts de molsa, aixĆ com a la fusta podrida. Creixen majoritĆ riament de manera individual, de vegades en grups.
El bolet filamentos Mycena Ć©s comĆŗ, el seu perĆode de fructificaciĆ³ cau als mesos d'estiu i tardor, Ć©s comĆŗ a AmĆØrica del Nord, Ćsia i als paĆÆsos del continent europeu.
Comestibilitat
De moment, no hi ha informaciĆ³ fiable que els bolets filamentosos micĆØnics siguin comestibles.
EspĆØcies similars, trets distintius d'ells
Una espĆØcie semblant a la Mycena filopes Ć©s la Micena en forma de con (Mycena metata). La tapa d'aquest bolet es caracteritza per una forma cĆ²nica, de color beix, amb un to rosat al llarg de les vores. No tĆ© aquella brillantor platejada que es troba a les gorres de les micenes dels filamentosos. El color de les plaques varia de rosat a blanc. Els micnes en forma de con prefereixen crĆ©ixer en boscos tous i en sĆ²ls Ć cids.
Interessant sobre Mycena filopes (Mycena filopes)
The described species of mushrooms in the territory of Latvia belongs to the number of rare plants, and therefore is included in the Red List of Mushrooms in this country. However, this mushroom is not listed in the Red Book of the Federation and the regions of the country.
El gĆØnere de bolets Mycena va rebre el seu nom de la paraula grega Ī¼ĻĪŗĪ·Ļ, que es tradueix com a bolet. El nom de l'espĆØcie de bolet, filopes, significa que la planta tĆ© una tija filamentosa. El seu origen s'explica per l'addiciĆ³ de dues paraules: pes (cama, peu, cama) i fÄ«lum (fil, fil).