Manteguera pintada (Vaig fer un esquitxat)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Boletales (Boletales)
  • FamĆ­lia: Suillaceae
  • GĆØnere: Suillus (oliador)
  • tipus: Suillus spraguei (oliador pintat)

Mantega pintada (Suillus spraguei) foto i descripciĆ³

Manteguera pintada (Vaig fer un esquitxat) pertany al gĆØnere Oilers.

DescripciĆ³ externa del fong

La tapa d'un manteguer pintat tĆ© un diĆ metre de 3 a 15 (i en casos excepcionals fins a 18) cm. Al llarg de les seves vores, sovint es poden veure les restes d'un cobrellit privat en forma de flocs. La forma de la tapa pot ser cĆ²nica ampla o en forma de coixĆ­ (al mig en aquest cas hi ha un tubercle notable). TambĆ© hi ha una forma de barret en forma de coixĆ­ pla per a la mantega pintada, en quĆØ les vores s'emboliquen a la part superior. L'ombra del barret canvia segons el clima, tornant-se mĆ©s brillant i fosc amb alts nivells d'humitat a l'exterior. A mesura que madura i envelleix, el casquet del bolet es torna groc i de vegades adquireix una tonalitat groc-marrĆ³. TambĆ© es produeix un canvi de color quan el fong Ć©s danyat per insectes. A una edat jove, el color de la tapa d'un oliador pintat pot ser vermell, vermell maĆ³, marrĆ³ bordeus, vermell vi. La superfĆ­cie de la tapa estĆ  coberta de petites escates d'un to gris-marrĆ³ o marrĆ³, a travĆ©s de la capa de la qual Ć©s visible la superfĆ­cie de la tapa de bolets.

La longitud de la tija Ć©s de 4-12 cm i el gruix Ć©s d'1.5-2.5 cm. De vegades pot engrossir fins a 5 cm a la base. A la zona anular del fong, hi ha molts tĆŗbuls que baixen al llarg de la tija i formen una malla. El color de la tija Ć©s groc, i a la base Ć©s ocre ric. Tota la superfĆ­cie de la cama estĆ  coberta d'escates de color marrĆ³ vermellĆ³s, que s'assequen gradualment.

Els tubs d'espores del fong sĆ³n bastant grans, els seus parĆ metres d'amplada sĆ³n de 2-3 mm. En la seva estructura, sĆ³n allargades radialment, descendint sobre la cama en lĆ­nies desiguals. El color dels tĆŗbuls pot ser ocre saturat, groc brillant, marrĆ³ ocre, tornant-se marrĆ³ immediatament desprĆ©s de prĆ©mer, pressionar a la superfĆ­cie o danyar les fibres estructurals del fong. SĆ³n molt difĆ­cils de separar del barret, perquĆØ els tĆŗbuls sembla que hi han crescut.

La polpa del bolet es caracteritza pel color groc, d'alta densitat. Al tall, la carn es torna vermella, sovint adquireix un to marrĆ³ vermellĆ³s. El gust i l'aroma dels bolets d'aquesta espĆØcie Ć©s suau, agradable i amb bolets. El cobrellit privat es caracteritza per un color blanc rosat o blanc, tĆ© un petit gruix i pelusa. Als bolets madurs, en lloc d'una coberta privada, es forma un anell gris o blanc que s'enfosquit i s'asseca gradualment.

La pols d'espores de fongs tĆ© una tonalitat argilosa, marrĆ³ oliva o marrĆ³ groc.

HĆ bitat i perĆ­ode de fructificaciĆ³

El perĆ­ode de fructificaciĆ³ de l'olier pintat (Vaig fer un esquitxat) comenƧa a principis d'estiu (juny) i acaba al setembre. Aquest tipus de bolet prefereix instalĀ·lar-se en sĆ²ls fĆØrtils, de vegades al mig de zones molses. Sovint es poden trobar com a part de colĆ²nies senceres de bolets. L'espĆØcie comercial d'aquests bolets es distribueix pel territori de l'Extrem Orient al nostre paĆ­s i SibĆØria. Forma micorizes amb pi cedre, que tambĆ© creix a SibĆØria. Rar, perĆ² encara es troba a Alemanya i alguns altres paĆÆsos europeus. A la part nord-est d'AmĆØrica del Nord, aquest fong tambĆ© es troba Ć mpliament distribuĆÆt, formant micorizes amb pi weymouth en aquestes zones.

Comestibilitat

Manteguera pintada (Vaig fer un esquitxat), sens dubte pertany al nombre de bolets comestibles, es pot fregir, bullir, cuinar sopes de bolets. Apte per al consum fins i tot sense bullir ni fregir prĆØviament.

Deixa un comentari