Fut de potes vellutades (Pluteus plautus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Pluteaceae (Pluteaceae)
- GĆØnere: Pluteus (Pluteus)
- tipus: Pluteus plautus (pluteus de potes vellutades)
:
- Pluteu empobrit
- Pluteus boudieri
- Pluteus dryophiloides
- Pluteus punctipes
- Pluteus hiatulus
- Plutey pla
- Plutey elegant
MorfolĆ²gicament, el gĆØnere Pluteus es caracteritza per cossos fructĆfers sovint de mida petita o mitjana sense vel, o en alguns representants amb un vel, plaques soltes i pols d'espores rosa. Tots els representants del gĆØnere sĆ³n saprotrofs, perĆ² alguns poden mostrar activitat biotrĆ²fica, instalĀ·lant-se en arbres morints, no formen micorizes.
El gĆØnere Pluteus va ser descrit per Fries l'any 1835. Inicialment, una sĆØrie d'espĆØcies atribuĆÆdes a aquest gĆØnere avui es consideraven dins del gran gĆØnere Agaricus L. Des de la descripciĆ³ del gĆØnere Pluteus, molts investigadors han fet una contribuciĆ³ significativa al seu estudi. Tanmateix, la taxonomia del gĆØnere encara no Ć©s prou clara. Encara ara, diferents escoles de micĆ²legs no tenen una opiniĆ³ comuna tant sobre el volum d'algunes espĆØcies com sobre la importĆ ncia dels carĆ cters taxonĆ²mics individuals. En diferents sistemes de classificaciĆ³ (el sistema Lange, el sistema Kuhner i Romagnesi, i altres mĆ©s moderns: el sistema Orton, el sistema SP Vasser i el sistema Wellinga), el Pluteus plautus que estem considerant encara tĆ© una sĆØrie de macrocaracterĆstiques que fan possible per distingir-lo d'espĆØcies properes independents: P. Granulatus, P. Semibulbosus, P. Depauperatus, P. Boudieri i P. Punctipes. Tanmateix, alguns autors no consideren P.granulatus una espĆØcie a part.
Nom actual: Pluteus plautus (Weinm.) Gillet, 1876
cap amb un diĆ metre de 3 ā 6 centĆmetres, de carn fina. La forma del casquet Ć©s convexa amb un petit tubercle al mig, a mesura que va creixent, es torna postrat, pla amb una prima vora fibrosa; en bolets amb un gran barret, la vora Ć©s solcada. La superfĆcie Ć©s vellutada, coberta de petites escates. Color: de groc, marrĆ³ a groc-marrĆ³, al centre un barret d'un to mĆ©s fosc.
La carn del casquet Ć©s blanca o gris clar, no canvia de color quan es talla. Falta la coberta. El gust Ć©s neutre, l'olor Ć©s fortament desagradable.
HimenĆ²for bolet ā lamelĀ·lar. Les plaques sĆ³n lliures, amples, sovint situades. En bolets joves, sĆ³n blancs, amb l'edat adquireixen un color rosa clar amb vores mĆ©s clares.
cama central de 2 a 6 cm de llarg i de 0,5 a 1 cm d'amplada, caracteritzada per una forma cilĆndrica amb un lleuger engrossiment cap a la base. L'estructura de la polpa de la cama Ć©s densa, de color marrĆ³, la superfĆcie Ć©s blanquinosa amb petites escates mĆ©s fosques caracterĆstiques, donant una textura vellutada, que va donar el nom al fong.
impressiĆ³ dāespores rosa.
PolĆØmica elĀ·lipsoide llis, ovoide 6.5 ā 9 Ć 6 ā 7 micres.
BasĆdis amb espores (en realitat n'hi ha 4, perĆ² no es veuen tots) i sense a tota la placa. (2.4 Āµm/div):
Basidia sobre una preparaciĆ³ de plat āaplanatā. (2.4 Āµm/div):
Queilocistidis (2.4 Āµm/div):
Elements terminals de pileipellis (que pubescent), (2.4 Āµm/div):
Espores (0.94 Āµm/div):
Saprotrof en sĆ²l que contĆ© restes de fusta morta. El fuet de potes vellutades Ć©s capaƧ de desenvolupar-se sobre fustes mortes grans i petites tant d'espĆØcies caducifolis com de conĆferes, fusta soterrada, serradures, sovint creix al sĆ²l en boscos i comunitats de prats. La podridura provocada pel fong Ć©s blanca, perĆ² en general, la dinĆ mica dels processos de descomposiciĆ³ no s'ha estudiat prou. L'Ć rea de distribuciĆ³ Ć©s forƧa extensa, es troba a Europa, incloses les illes BritĆ niques, al nostre paĆs, tant a la part europea com asiĆ tica. Es produeix amb poca freqĆ¼ĆØncia. La temporada de fructificaciĆ³ Ć©s de juliol a octubre.
Bolet no comestible.
Pluteus plautus var. Terrestris Bres. amb un barret de vellut marrĆ³ negre de fins a 3 cm de mida, creix a terra.
Fut tuberĆ³s (Pluteus semibulbosus)
Molt similar. De vegades, donada la variabilitat d'ambdues espĆØcies, nomĆ©s la microscĆ²pia ajuda a distingir-les. Segons les caracterĆstiques macro, el Pluteus de potes vellutades difereix del Pluteus tuberĆ³s (Pluteus semibulbosus) en un color de gorra mĆ©s fosc.
Bloc d'autor
Foto: Andrey, Sergey.
MicroscĆ²pia: Sergey.