Vegetarianisme i religiĆ³
 

Per a molts, lā€™Ćŗltim argument a favor dā€™un sistema alimentari concret ha estat i continua sent la religiĆ³. Estudiant les Escriptures, la gent estĆ  convenƧuda que alguns aliments sĆ³n correctes, mentre que dā€™altres sĆ³n pecaminosos i ... sovint sā€™equivoquen. Segons els experts, la raĆ³ dā€™aixĆ² Ć©s la mala interpretaciĆ³ del que sā€™ha llegit, de vegades provocada per una traducciĆ³ incorrecta. Mentrestant, un estudi mĆ©s detallat permet no nomĆ©s trobar respostes a totes les preguntes dā€™interĆØs, sinĆ³ tambĆ© entendre com certes religions es relacionen realment amb el vegetarianisme.

Sobre recerca

Malgrat el fet que qualsevol de les religions es basa en la fe, cadascuna d'elles tĆ© certs ensenyaments, rituals i tradicions que sĆ³n respectats pels creients. Dā€™una banda, totes aquestes religions semblen ser completament diferents, perĆ², fins i tot amb un examen mĆ©s detallat, sĆ³n visibles les seves caracterĆ­stiques comunes. En qualsevol cas, nā€™estĆ  segur lā€™erudit religiĆ³s Stephen Rosen, que va intentar revelar lā€™autĆØntica actitud de diverses confessions envers el vegetarianisme.

Estudiant tot tipus dā€™ensenyaments religiosos, va arribar a la conclusiĆ³ que, com mĆ©s antiga Ć©s la religiĆ³, mĆ©s important Ć©s rebutjar els aliments dels animals. Jutgeu per vosaltres mateixos:

 
  • El mĆ©s jove i al mateix temps un dels sistemes religiosos mĆ©s grans, que Ć©s Islam, amb mĆ©s de 1300 anys. I no creu que el menjar vegetariĆ  sigui lā€™Ćŗnic correcte.
  • TĆ© una opiniĆ³ una mica diferent Cristianismeque tĆ© mĆ©s de 2000 anys. Afavoreix renunciar a la carn.
  • La religiĆ³ monoteista mĆ©s antiga, que Ć©s Judaisme, tĆ© fins i tot una tradiciĆ³ establerta de vegetarianisme. Per cert, ella ja tĆ© 4000 anys. La mateixa opiniĆ³ Ć©s de Budismei Jainisme, ensenyaments nascuts del judaisme fa 2500 anys.
  • I nomĆ©s les escriptures antigues Veda, l'edat dels quals Ć©s de 5000 a 7000 anys, sĆ³n partidaris d'abandonar completament la carn en favor dels aliments vegetals.

Ɖs cert que el cientĆ­fic recorda que aquesta informaciĆ³ estĆ  generalitzada i que tambĆ© tenen excepcions a les normes. Per exemple, hi ha algunes sectes cristianes que inclouen MormĆ³ or Adventistesadherint-se a un estricte estil de vida vegetariĆ . I entre els musulmans hi ha vegetarians conscients que prediquen Bahaisme... I fins i tot si els seus ensenyaments no prohibeixen el consum de carn, no obstant aixĆ², recomanen fermament rebutjar-la.

PerĆ² Ć©s millor esbrinar les opinions dels predicadors de determinades religions.

Islam i vegetarianisme

NingĆŗ diu que aquesta religiĆ³ recolzi fermament el vegetarianisme. Tot i aixĆ², les persones observadores ho entenen tot sense paraules. Segons les tradicions establertes, lā€™assassinat estĆ  prohibit a la Meca, que Ć©s la ciutat natal de Magomed. En altres paraules, tots els Ć©ssers vius dā€™aquĆ­ han de viure en harmonia. Anant a la Meca, els musulmans es vesteixen de roba ritual - ihram, desprĆ©s dā€™aixĆ² seā€™ls prohibeix matar a qualsevol, fins i tot si es tracta dā€™un poll o llagosta.

I si es troben pel camĆ­ del pelegrĆ­? Eviteu els insectes i aviseu els vostres companys sobre ells perquĆØ no els trepitgin accidentalment.

Un altre argument poderĆ³s a favor del vegetarianisme sĆ³n els ensenyaments que descriuen la vida de Mahoma. Segons ells, va prohibir als arquers apuntar cap a les aus mares, llegir conferĆØncies a aquells que maltractaven els camells i, finalment, va obligar a tots els que menjaven carn a esbandir-se la boca abans de resar. Per quĆØ no va prohibir gens menjar carn? Els cientĆ­fics diuen que es tracta de tolerar les addiccions dels seus estudiants potencials i la seva entrada gradual al camĆ­ de la ilĀ·luminaciĆ³ espiritual. Per cert, la BĆ­blia sā€™adhereix a les mateixes opinions.

Curiosament, examinant les pƠgines de les Escriptures, podeu trobar molts mƩs exemples que descriuen els hƠbits alimentaris del propi profeta. Per descomptat, eren completament vegetarians. A mƩs, fins i tot la seva mort va subratllar de totes les maneres possibles la importƠncia de negar-se a menjar carn.

Segons la llegenda, Magomed i els seus companys van acceptar la invitaciĆ³ dā€™una dona no musulmana i van acordar menjar la carn enverinada que servia. Per descomptat, la comprensiĆ³ espiritual li va permetre entendre que les delĆ­cies sĆ³n verĆ­ i, de manera oportuna, prohibir als altres tocar el menjar. Ell mateix se la va menjar, tot i que abans no li agradava la carn. DesprĆ©s d'aquest incident, va viure uns 2 anys i desprĆ©s va morir, amb el seu propi exemple intentant demostrar a les persones tossudes la nocivitat de menjar carn.

Cristianisme i vegetarianisme

Al centre de les Escriptures, la BĆ­blia Ć©s misericĆ²rdia i compassiĆ³ per tots els Ć©ssers vius. Una confirmaciĆ³ addicional dā€™aixĆ² Ć©s la llei sobre els aliments, que revela la voluntat de DĆ©u. Segons ell, el TotpoderĆ³s va dir:Us he donat totes les herbes que sembren llavors que hi ha a tota la terra i tots els arbres que tinguin fruits dā€™arbre que sembren llavors: aquest serĆ  el vostre aliment.Ā».

I tot aniria bĆ©, nomĆ©s al Llibre del GĆØnesi algĆŗ va trobar paraules que permetessin a la gent menjar tot allĆ² que viu i es mou. I al Nou Testament, algĆŗ va ensopegar amb les peticions de Crist de carn. I lā€™Evangeli fins i tot deia que els deixebles anaven a comprar carn. Totes aquestes paraules van donar l'oportunitat als amants de la carn de donar suport a les seves addiccions gastronĆ²miques amb cites bĆ­bliques i al mĆ³n, el mite que la BĆ­blia recolza el consum de carn.

No obstant aixĆ², els erudits religiosos ho van dissipar. Resulta que les paraules escrites al Llibre del GĆØnesi fan referĆØncia als temps en quĆØ va comenƧar el diluvi. En aquell moment, Noah necessitava sobreviure al desastre a qualsevol preu. Com es pot fer aixĆ² en condicions en quĆØ sā€™ha extingit tota la vegetaciĆ³? Comenceu a menjar carn. Per a aixĆ², es va donar permĆ­s, perĆ² no una ordre.

Els erudits religiosos expliquen la interpretaciĆ³ de lā€™estranya peticiĆ³ de Crist i les no menys estranyes paraules dels seus deixebles sobre la compra de carn mitjanƧant una traducciĆ³ incorrecta. El fet Ć©s que el grec ā€œbroma"Literalment es tradueix com"food", No com la carn. En conseqĆ¼ĆØncia, al text, hi ha paraules que signifiquen "alguna cosa comestible" o "menjar". En condicions normals, una persona que recorda la llei d'alimentaciĆ³ ho interpretaria tot correctament, mentrestant, de fet, apareixien una traducciĆ³ incorrecta i contradiccions.

Aquestes paraules es confirmen amb els resultats d'altres estudis de documents histĆ²rics. Segons ells:

  • els primers cristians van rebutjar la carn per motius de puresa i misericĆ²rdia;
  • 12 apĆ²stols tambĆ© es van adherir als principis del vegetarianisme;
  • als "Sermons clement" del segle XNUMX dC es diu que menjar carn d'animals s'identifica amb el paganisme;
  • finalment, la vocaciĆ³ al vegetarianisme Ć©s la base del sisĆØ manament, que Ć©s: ā€œNo matarĆ sā€.

Tot plegat permet afirmar que els primers cristians eren vegetarians, mĆ©s exactament, seguidors dā€™una dieta lĆ ctia-vegetal. Per quĆØ ha canviat tot? Segons els investigadors, durant el Concili de Nicea, del 325 dC, sacerdots i polĆ­tics van fer canvis als textos cristians originals per fer-los acceptables per a l'emperador ConstantĆ­. En el futur, estava previst aconseguir el reconeixement del cristianisme com a religiĆ³ de lā€™Imperi RomĆ .

En una de les seves traduccions, Gideon Jasper Richard Owsley escriu que es van fer aquests ajustaments a les ordres de DƩu que les autoritats no volien seguir. Per cert, desprƩs de fer totes les esmenes, juntament amb el consum de carn, tambƩ es va permetre l'alcohol.

Com a argument final a favor del vegetarianisme, voldria citar un altre exemple de traducciĆ³ mal interpretada. La coneguda oraciĆ³ al Senyor comenƧa amb les paraules:awoon dwashmayaā€œ, Que la gent pronuncia amb mĆ©s freqĆ¼ĆØncia comā€Pare nostre que estĆ s al celā€œ. Mentrestant, seria mĆ©s correcte dir "El nostre Pare comĆŗ que estĆ s al celā€œ. Simplement perquĆØ DĆ©u Ć©s el pare de tots els Ć©ssers vius i el seu amor ho abasta tot. Per als veritables vegetarians, altres paraules de la pregĆ ria tambĆ© tenen una gran importĆ ncia: "Doneu-nos avui el pa de cada dia".

Judaisme i vegetarianisme

Avui en dia, el judaisme generalment no considera el vegetarianisme un manament. Mentrestant, aixĆ² demostra una vegada mĆ©s el que estava escrit a les Escriptures:totes les noves generacions malinterpreten la TorĆ ā€œ. A mĆ©s, la primera llei sobre aliments, prescrita a la TorĆ , tambĆ© coneguda com a Antic Testament, insisteix en la necessitat de seguir els principis del vegetarianisme. Segons ell, DĆ©u va donar a la gent per menjar llavors sembrant herbes i arbres fruiters.

I fins i tot desprĆ©s del Gran Diluvi, durant el qual es va donar permĆ­s per a l'Ćŗs de productes carnis, el Senyor va tornar a intentar inculcar a la humanitat l'amor pel vegetarianisme. AixĆ² ho demostra el "mana del celā€, Que en realitat era un aliment vegetal. Per descomptat, no tothom seā€™n conformava, ja que entre els viatgers tambĆ© hi havia aquells que tenen gana de carn. Per cert, DĆ©u la va donar fins a lā€™Ćŗltim, perĆ², juntament amb una malaltia mortal, com demostra lā€™entrada al Llibre dels nĆŗmeros.

Curiosament, molts van ser enganyats pel domini que es va donar als humans sobre el mĆ³n creat. Sovint protegien aquells que no podien negar-se el plaer de continuar menjant carn dā€™animals. Mentrestant, el doctor Richard Schwartz va respondre posteriorment a totes les preguntes dels seus escrits. Va explicar que el domini significa nomĆ©s cuidar i cuidar aquest mĆ³n, perĆ² no matar per menjar.

Les lleis alimentĆ ries que inclouen restriccions al consum de carn tambĆ© donen suport al vegetarianisme. Segons ells, tots els aliments vegetals i lĆ ctics es consideren kosher o admissibles. Al mateix temps, la carn, per convertir-la, ha de complir requisits especials i preparar-se dā€™una manera especial.

La histĆ²ria de Daniel tambĆ© mereix una atenciĆ³ especial. Segons la llegenda, ell, juntament amb altres 3 joves, es va convertir en presoner del rei babilĆ²nic. Aquest Ćŗltim va enviar un criat als joves amb autĆØntiques delĆ­cies, inclosos carn i vi, perĆ² Daniel els va rebutjar. Va explicar la seva negativa pel desig de mostrar empĆ­ricament al rei els beneficis de menjar nomĆ©s verdures i aigua. Els joves se les van menjar durant 10 dies. I desprĆ©s d'aixĆ², els seus cossos i rostres realment es van tornar mĆ©s bells que els de les persones que mengen plats reials.

Ɖs impossible no recordar lā€™origen de la paraula ā€œimpressions"-"carnā€œ, Que es descriu al Talmud. Segons els antics, estava compost per les primeres lletres de les paraules segĆ¼ents:apostar"-"una vergonya","sense"-"procĆ©s de decadĆØncia","resh"-"cucsā€œ. Simplement perquĆØ, al final, la paraula "basar" se suposava que s'assemblava a la famosa cita del llibre sagrat, condemnant la golafre i afirmant que la carn condueix al desenvolupament de cucs.

Vedes i vegetarianisme

Els textos sagrats escrits en sĆ nscrit fomentaven fortament el vegetarianisme. Simplement perquĆØ estava prohibit fer mal als Ć©ssers vius. A mĆ©s, no nomĆ©s van ser condemnades les persones que van decidir matar un animal, sinĆ³ tambĆ© aquelles que desprĆ©s el van tocar, per exemple, quan tallaven la carn, la venien, la cuinaven o simplement la menjaven.

Segons ensenyaments antics, qualsevol vida Ć©s honrada, ja que lā€™Ć nima viu en qualsevol cos. Curiosament, els seguidors de les ensenyances vĆØdiques creien que hi ha vuit formes de vida al mĆ³n. No tots estan molt desenvolupats, perĆ² mereixen un tracte respectuĆ³s.


De tot lā€™anterior es dedueix que el vegetarianisme Ć©s tan antic com el mĆ³n. I fins i tot si les disputes al seu voltant no disminueixen, els seus beneficis sĆ³n subestimats i el dany Ć©s exagerat, ajuda les persones de totes les maneres possibles. Ser mĆ©s sa, mĆ©s fort, mĆ©s dur. Els obliga a marcar nous objectius i guanyar. Els fa mĆ©s feliƧos, i aquest, potser, Ć©s el seu principal mĆØrit!

MĆ©s articles sobre vegetarianisme:

Deixa un comentari