Escarabat blanc (Coprinus comatus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Coprinaceae (Coprinaceae o escarabats femers)
  • GĆØnere: Coprinus (escarabat femer o Coprinus)
  • tipus: Coprinus comatus (escarabat blanc)
  • bolet de tinta

Foto i descripciĆ³ de l'escarabat blanc (Coprinus comatus).

Coprinus comatus (Lat. Coprinus comatus) Ć©s un bolet del gĆØnere Dung beetle (lat. Coprinus) de la famĆ­lia de Dung beetle.

Barret:

AlƧada 5-12 cm, pelut, blanc, primer en forma de fus, desprĆ©s en forma de campana, prĆ cticament no es redreƧa. Normalment hi ha un cop mĆ©s fosc al centre de la tapa, que, com el capitĆ , Ć©s l'Ćŗltim que desapareix quan la tapa de bolet surt a la tinta. L'olor i el gust sĆ³n agradables.

Registres:

FreqĆ¼ents, lliures, blancs, es tornen rosats amb l'edat, desprĆ©s es tornen negres i es converteixen en "tinta", que Ć©s caracterĆ­stica de gairebĆ© tots els escarabats femers.

Pols d'espores:

El negre.

Cama:

Longitud fins a 15 cm, gruix 1-2 cm, blanc, buit, fibrĆ³s, relativament prim, amb un anell mĆ²bil blanc (no sempre ben visible).

Spread:

L'escarabat blanc es troba de maig a tardor, de vegades en quantitats encantadores, als camps, hortes, jardins, gespes, a abocadors, abocadors, munts de fems i tambƩ al llarg de les carreteres. De tant en tant es troba al bosc.

EspĆØcies semblants:

L'escarabat blanc (Coprinus comatus) Ʃs gairebƩ impossible de confondre amb res.

Comestibilitat:

Gran bolet. Tanmateix, cal recordar que nomĆ©s es poden recollir bolets que encara no han comenƧat a complir la seva Gran MissiĆ³: autodigestiĆ³, convertir-se en tinta. Les plaques han de ser blanques. Ɖs cert que enlloc es diu quĆØ passarĆ  si es menja (menja, com diuen en publicacions especials) un escarabat femer que ja ha iniciat el procĆ©s d'autĆ²lisi. Tanmateix, gairebĆ© no hi ha ningĆŗ que ho vulgui. Es creu que l'escarabat blanc Ć©s comestible nomĆ©s a una edat primerenca, abans de la tinciĆ³ de les plaques, no mĆ©s tard de dos dies desprĆ©s de sortir del sĆ²l. Cal processar-lo com a mĆ xim 1-2 hores desprĆ©s de la recollida, ja que la reacciĆ³ d'autĆ²lisi continua fins i tot en bolets congelats. Es recomana bullir prĆØviament com a comestible condicional, encara que hi ha afirmacions que el bolet Ć©s comestible fins i tot quan estĆ  cru. Tampoc es recomana barrejar els escarabats femers amb altres bolets.

TambĆ© cal tenir en compte que, segons dades cientĆ­fiques, els saprĆ³fits de pendent com els escarabats femers treuen del sĆ²l tot tipus de productes nocius de l'activitat humana amb especial entusiasme. Per tant, a la ciutat, aixĆ­ com a prop de les carreteres, no es poden recollir els escarabats.

Per cert, abans es creia que Coprinus comatus contĆ© substĆ ncies incompatibles amb l'alcohol i, per tant, en certa manera, Ć©s verinosa (tot i que, si es tracta d'aixĆ², l'alcohol en si Ć©s verinĆ³s, no un bolet). Ara Ć©s forƧa obvi que aixĆ² no Ć©s aixĆ­, encara que de vegades aquesta vella concepciĆ³ errĆ²nia apareix a la literatura. Molts altres escarabats femers defensen un estil de vida saludable, com ara el gris (Coprinus atramentarius) o el parpelleig (Coprinus micaceus), encara que aixĆ² no Ć©s segur. PerĆ² l'escarabat de fem, per sort o per desgrĆ cia, estĆ  privat d'aquesta propietat. AixĆ² Ć©s segur.

Deixa un comentari