Leucocybe candicans
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Tricholomataceae (Tricholomovye o Ryadovkovye)
- GĆØnere: Leucocybe
- tipus: Leucocybe candicans
:
- AgĆ ric blanc
- Agaricus gallinaceus
- Trompeta agĆ rica
- Ombilic agĆ ric
- Clitocybe aberrans
- Clitocybe alboumbilicata
- Clitocybe candicans
- Clitocybe gallinacea
- Clitocybe gossypina
- Clitocybe phyllophila f. cĆ ndicans
- Clitocybe molt prim
- Tuba Clitocybe
- Blanqueig de l'omfĆ lia
- Omphalia gallinacea
- Trompeta d'OmfĆ lia
- Pholiota candanum
cap De 2 a 5 cm de diĆ metre, en bolets joves Ć©s semiesfĆØric amb una vora encaixada i un centre lleugerament deprimit, aplanant-se gradualment amb l'edat fins a una Ć mplia convexa i plana amb un centre deprimit o fins i tot en forma d'embut amb una vora ondulada. La superfĆcie Ć©s llisa, lleugerament fibrosa, sedosa, lluent, blanca, amb l'edat que es torna pĆ lĀ·lida, de vegades amb un to rosat, no higrĆ²fan.
arxius lleugerament descendent, amb un gran nombre de plaques, primes, estretes, forƧa freqĆ¼ents, perĆ² molt primes i per tant no cobreixen la superfĆcie inferior del casquet, rectes o ondulats, de color blanc. La vora de les plaques Ć©s horitzontal, lleugerament convexa o cĆ²ncava, llisa o lleugerament ondulada/dentada (cal una lupa). La pols d'espores Ć©s blanca o crema pĆ lĀ·lida en el millor dels casos, perĆ² mai no Ć©s rosada ni de color carn.
PolĆØmica 4.5-6(7.8) x 2.5-4 Āµm, ovoide a elĀ·lipsoide, incolor, hialĆ, generalment solitĆ ries, no formen tĆØtrades. Hifes de la capa cortical de 2 a 6 Āµm de gruix, amb sivelles.
cama 3 ā 5 cm d'alƧada i 2 ā 4 mm de gruix (aproximadament el diĆ metre del tap), dur, del mateix color que el tap, cilĆndric o lleugerament aplanat, amb una superfĆcie llisa fibrosa, lleugerament escamosa a la part superior ( cal una lupa), a la base sovint corba i coberta de miceli blanc esponjĆ³s, els fils del qual, juntament amb elements del sĆ²l del bosc, formen una bola de la qual creix la tija. Les potes dels cossos fructĆfers veĆÆns sovint creixen juntes entre si a les bases.
Polpa prim, grisenc o beix quan Ć©s fresc amb punts blancs, es torna blanc quan estĆ sec. L'olor es descriu en diverses fonts com a inexpressa (Ć©s a dir, prĆ cticament cap, i nomĆ©s aixĆ), lleugerament farinosa o ranci, perĆ² de cap manera farinosa. Pel que fa al gust, hi ha mĆ©s unanimitat: el gust Ć©s prĆ cticament absent.
EspĆØcie comuna de l'hemisferi nord (des del nord d'Europa fins al nord d'Ćfrica), en alguns llocs comuna, en alguns llocs forƧa rara. El perĆode de fructificaciĆ³ activa Ć©s d'agost a novembre. Es troba amb mĆ©s freqĆ¼ĆØncia en boscos mixts i caducifolis, menys sovint en llocs oberts amb una coberta herbosa, en jardins i pastures. Creix individualment o en grup.
Fong verinĆ³s (contĆ© muscarina).
verinĆ³s govorushka cash (Clitocybe phyllophila) Ć©s mĆ©s gran; forta olor picant; un barret amb un recobriment blanquinĆ³s; plaques adherents, nomĆ©s molt feblement descendents i pols d'espores rosa-crema o ocre-crema.
verinĆ³s el parlant blanquinĆ³s (Clitocybe dealbata) es troba rarament al bosc; es limita mĆ©s aviat a llocs herbats oberts com ara clars i prats.
Comestible la cirera (Clitopilus prunulus) es distingeix per una forta olor a farina (molts boletaires la descriuen com l'olor de farina malmesa, Ć©s a dir, bastant desagradable. Nota de l'autor), un barret mat, plaques que es tornen rosades amb l'edat i rosa marrĆ³. pols d'espores.
Foto: Alexandre.