Albatrellus confluent (Albatrellus confluens)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
  • Ordre: Russulales (Russulovye)
  • FamĆ­lia: Albatrellaceae (Albatrellaceae)
  • GĆØnere: Albatrellus (Albatrellus)
  • tipus: Albatrellus confluens (Albatrellus confluent (Albatrellus fusionat))

Albatrellus confluent Ć©s un bolet comestible anual.

Els basodiomes tenen una tija central, excĆØntrica o lateral. A la natura, creixen junts amb les potes o es fusionen amb les vores de la tapa. A la toga, des del costat sembla una massa informe amb un diĆ metre de 40 cm o mĆ©s. D'aquĆ­ van obtenir el seu nom: Albatrellus fusionant-se

Els barrets sĆ³n de diversos tipus: arrodonits, allargats unilateralment i amb els costats desiguals. Les mides oscilĀ·len entre els 4 i els 15 cm de diĆ metre. La pota Ć©s de tipus lateral, tĆ© un gruix d'1-3 cm i Ć©s forƧa trencadissa i carnosa.

A una edat jove, la superfĆ­cie de la tapa Ć©s llisa. Amb el pas del temps, es torna cada cop mĆ©s aspre, i fins i tot amb petites escates al centre del fong. MĆ©s tard, el barret es trenca. AixĆ² tambĆ© passa per motius naturals, per exemple, la manca d'humitat.

Inicialment, el tap Ć©s cremĆ³s, de color rosa groguenc amb un to vermellĆ³s. Amb el temps, es torna cada cop mĆ©s vermell i marrĆ³ rosat. DesprĆ©s de l'assecat, generalment adquireix un color vermell brut.

L'himenĆ²for i la capa tubular dels representants joves d'aquests bolets sĆ³n de color blanc i crema. DesprĆ©s de l'assecat, adquireixen un color rosat i fins i tot vermell-marrĆ³. Les vores del casquet sĆ³n afilades, senceres o lobulades, de color similar al del casquet. La pell Ć©s una mica dura, elĆ stica i carnosa de fins a 2 cm de gruix. TĆ© un color blanc, desprĆ©s d'assecar-se s'enrogeix en conseqĆ¼ĆØncia. TĆ© tĆŗbuls de 0,5 cm de llarg. Els porus sĆ³n diferents: arrodonits i angulars. La densitat de colĀ·locaciĆ³ Ć©s de 2 a 4 per 1 mm. Amb el temps, les vores dels tubs es converteixen en una matĆØria prima i dissecada.

La pota llisa de color rosa o crema fa fins a 7 cm de llarg i fins a 2 cm de gruix.

El confluent d'Albatrellus tĆ© un sistema hifal monomĆ­tic. Els teixits sĆ³n amples amb parets primes, el diĆ metre varia. Tenen moltes sivelles i particions simples.

Els basidis tenen forma de maƧa i les espores llises semblen una elĀ·lipse i es dibuixen obliquament prop de la base.

La fusiĆ³ d'Albatrellus es pot trobar a terra, envoltada de molsa. Es troba principalment als boscos de conĆ­feres (especialment saturats d'avet), amb menys freqĆ¼ĆØncia en els mixtos.

Si feu un mapa de la ubicaciĆ³ d'aquest fong, haureu d'anotar part d'Europa (Alemanya, UcraĆÆna, FinlĆ ndia, EstĆ²nia, SuĆØcia, Noruega), ƀsia oriental (JapĆ³), AmĆØrica del Nord i AustrĆ lia. Els s poden anar a recollir Albatrellus fusionant-se a Murmansk, els Urals i SibĆØria.

Deixa un comentari