Artritis (visiĆ³ general)

Artritis (visiĆ³ general)

El terme artritis (del grec artrĆ³ : articulaciĆ³, i del llatĆ­ Ć©s a dir : inflamaciĆ³) designa mĆ©s d'un centenar de malalties diferents que es caracteritza per dolor a les articulacions, lligaments, tendons, ossos o altres parts de l'aparell locomotor. (La secciĆ³ especial d'artritis tĆ© fitxes especĆ­fiques sobre moltes d'aquestes condicions.)

En el passat, hem utilitzat la paraula reumatisme (LlatĆ­ reumatisme, per "flux d'estats d'Ć nim") per designar totes aquestes condicions. Aquest terme es considera ara obsolet.

GairebĆ© 1 de cada 6 canadencs de 12 anys o mĆ©s tĆ© algun tipus d'artritis, segons Statistics Canada2. Segons una altra font (The Arthritis Society), 4.6 milions de canadencs pateixen artritis, inclĆ²s 1 miliĆ³ d'artritis inflamatĆ²ria. A FranƧa, el 17% de la poblaciĆ³ pateix osteoartritis.

ObservaciĆ³. Algunes formes d'artritis es caracteritzen per la presĆØncia d'inflamaciĆ³, perĆ² no totes. La inflamaciĆ³ Ć©s la reacciĆ³ natural del cos davant el teixit irritat o infectat. Causainflor, dolor i enrogiment a la zona afectada del cos.

Causes

L 'artritis pot aparĆØixer com a conseqĆ¼ĆØncia d'un traumatisme, una infecciĆ³ o un simple desgast natural, perĆ² tambĆ© pot ser el resultat d'una malaltia autoimmune en la qual el cos ataca els seus propis teixits. De vegades no es pot trobar cap motiu per explicar els sĆ­mptomes.

Formes d'artritis

Les dues formes principals:

  • L 'Osteoartritis Ć©s l'artritis mĆ©s freqĆ¼ent; es diu que estĆ  format ā€œamb desgastā€. Ɖs un artritis degenerativa. La destrucciĆ³ per desgast del cartĆ­lag que cobreix i protegeix els ossos de l'articulaciĆ³ i l'apariciĆ³ de petits creixements ossis caracteritzen aquesta malaltia. Afecta principalment a les articulacions que suporten gran part del pes corporal, com els malucs, els genolls, els peus i la columna vertebral. L'artrosi sovint estĆ  relacionada amb l'edat, o Ć©s causada per un excĆ©s de pes o per l'Ćŗs repetit d'una articulaciĆ³ en la prĆ ctica d'un esport. Poques vegades apareix abans de la quarantena.
  • La artritis reumatoide Ć©s un malaltia inflamatĆ²ria. Les articulacions de les mans, els canells i els peus sovint sĆ³n les primeres afectades. Altres Ć²rgans es poden veure afectats ja que la inflamaciĆ³ afecta tot el cos. Aquest tipus d'artritis sol comenƧar entre els 40 i els 60 anys, perĆ² pot comenƧar a principis de l'edat adulta. L'artritis reumatoide Ć©s de 2 a 3 vegades mĆ©s freqĆ¼ent dones que en els homes. Tot i que els cientĆ­fics encara no han descobert la seva causa, sembla ser d'origen autoimmune i influenciat perlā€™herĆØncia.

Altres formes d'artritis, entre les mƩs comunes:

  • Artritis infecciosa. Pot ocĆ³rrer quan una infecciĆ³ afecta directament una articulaciĆ³ i provoca inflamaciĆ³;
  • Artritis reactiva. Aquesta forma d'artritis tambĆ© apareix com a conseqĆ¼ĆØncia d'una infecciĆ³. PerĆ² en aquest cas, la infecciĆ³ no es localitza directament a l'articulaciĆ³;
  • Artritis juvenil. Una forma rara d'artritis reumatoide que es presenta en nens i adolescents, i que sovint millora amb l'edat;
  • Artritis psoriĆ sica. Una forma d'artritis que s'acompanya de lesions cutĆ nies prĆ²pies de la psoriasi;
  • Gota i pseudogota: la deposiciĆ³ de cristalls a les articulacions, en forma d'Ć cid Ćŗric en el cas de la gota o fosfat cĆ lcic en el cas d'un pseudodout, provoca inflamaciĆ³ i dolor, sovint al dit gros del peu en primer lloc.

En totes les artritis inflamatĆ²ries, teixit connectiu sĆ³n afectats perinflamaciĆ³. Els teixits connectius serveixen de suport i protecciĆ³ per als Ć²rgans. Es troben a la pell, les artĆØries, els tendons, al voltant dels Ć²rgans o a la uniĆ³ entre dos teixits diferents. Per exemple, la membrana sinovial, que recobreix les cavitats de les articulacions, Ć©s teixit conjuntiu.

  • Lupus. Es considera una forma d'artritis ja que Ć©s una de les malalties autoimmunes crĆ²niques. Ɖs una malaltia del teixit conjuntiu que pot provocar, en la seva forma mĆ©s freqĆ¼ent i greu, inflamaciĆ³ de la pell, mĆŗsculs, articulacions, cor, pulmons, ronyons, vasos sanguinis i del sistema nerviĆ³s.
  • Esclerodermia. Una malaltia autoimmune crĆ²nica caracteritzada per l'enduriment de la pell i el dany del teixit connectiu. Pot afectar les articulacions i provocar els sĆ­mptomes tĆ­pics de l'artritis de tipus inflamatori. L'esclerodermia sistĆØmica pot afectar Ć²rgans interns, com el cor, els pulmons, els ronyons i el sistema digestiu.
  • Espondilitis anquilosant. InflamaciĆ³ crĆ²nica de les articulacions de les vĆØrtebres de l'esquena que es desenvolupa gradualment i provoca rigidesa i dolor a l'esquena, tors i malucs.
  • SĆ­ndrome de Gougerot-Sjƶgren. Una malaltia autoimmune greu que afecta primer les glĆ ndules i les mucoses dels ulls i la boca, fent que aquests Ć²rgans s'assequin a causa de la disminuciĆ³ de la producciĆ³ de llĆ grimes i saliva. En la seva forma primĆ ria, nomĆ©s afecta aquestes glĆ ndules. En la seva forma secundĆ ria, es pot associar amb altres malalties autoimmunes, com l'artritis reumatoide i el lupus.
  • Polimiosita. Una malaltia rara que provoca inflamaciĆ³ en els mĆŗsculs, que desprĆ©s perden la seva forƧa.

Altres malalties estan relacionades amb diferents formes deartritis i de vegades es formen en associaciĆ³ amb ells, com la fascitis plantar, la fibromiĆ lgia, la malaltia de Lyme, la malaltia dels ossos de Paget, la malaltia de Raynaud i la sĆ­ndrome del tĆŗnel carpiĆ .

La majoria de les malalties artrĆ­tiques ho sĆ³n crĆ²nic. Alguns portaran a deteriorament d'estructures conjuntes. De fet, el rigidesa Disminueix la mobilitat de l'articulaciĆ³ i l'atrĆ²fia dels mĆŗsculs circumdants, la qual cosa accelera la progressiĆ³ de la malaltia. Amb el temps, el cartĆ­lag s'enfonsa, l'os es desgasta i l'articulaciĆ³ es pot deformar.

Deixa un comentari