boletin asiĆ tic (Boletinus asiaticus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Boletales (Boletales)
- FamĆlia: Suillaceae
- GĆØnere: Boletinus (Boletin)
- tipus: Boletinus asiaticus (Boletinus asiĆ tic)
or
TĆ© una forma semblant a les altres, perĆ² la seva tapa Ć©s de color vermell porpra i la tija sota l'anell tambĆ© Ć©s vermella. I per sobre, la cama i la capa tubular estan pintades de groc.
Boletin asiĆ tic creix nomĆ©s a SibĆØria occidental i oriental, a l'Extrem Orient (principalment a la regiĆ³ de l'Amur) i tambĆ© als Urals meridionals. Ćs comĆŗ entre el lĆ rix, i en les seves cultures es troba a Europa (a FinlĆ ndia).
Boletin asiĆ tic tĆ© un barret de fins a 12 cm de diĆ metre. Ćs sec, convex, de feltre escamoso, vermell porpra. La capa de tĆŗbuls baixa sobre la tija i tĆ© porus allargats radialment disposats en fileres. Al principi sĆ³n de color groc, i desprĆ©s es fan oliva bruta. La carn Ć©s de color groguenc i el seu color no canvia al tall.
La longitud de la tija Ć©s menor que el diĆ metre de la tapa, Ć©s buida per dins, de forma cilĆndrica, amb un anell, per sota del qual el color Ć©s porpra, i per sobre Ć©s groc.
El perĆode de fructificaciĆ³ comenƧa a l'agost-setembre. El fong forma micorizes amb el lĆ rix, per tant nomĆ©s creix on es troben aquests arbres.
Es refereix al nombre de bolets comestibles.