Valor nutricional i composició química.
Nutrició | Quantitat | Norma ** | % de la norma en 100 g | % de la norma en 100 kcal | 100% normal |
Valor calòric | 288 kCal | 1684 kCal | 17.1% | 5.9% | 585 g |
Proteïnes | 10.3 g | 76 g | 13.6% | 4.7% | 738 g |
Greixos | 2.4 g | 56 g | 4.3% | 1.5% | 2333 g |
Els hidrats de carboni | 56.4 g | 219 g | 25.8% | 9% | 388 g |
Fibra alimentària | 14.5 g | 20 g | 72.5% | 25.2% | 138 g |
Aigua | 14 g | 2273 g | 0.6% | 0.2% | 16236 g |
Cendra | 2.4 g | ~ | |||
Vitamines | |||||
Vitamina B1, tiamina | 0.33 mg | 1.5 mg | 22% | 7.6% | 455 g |
Vitamina B2, riboflavina | 0.13 mg | 1.8 mg | 7.2% | 2.5% | 1385 g |
Vitamina B4, colina | 110 mg | 500 mg | 22% | 7.6% | 455 g |
Vitamina B5, pantotènica | 0.7 mg | 5 mg | 14% | 4.9% | 714 g |
Vitamina B6, piridoxina | 0.47 mg | 2 mg | 23.5% | 8.2% | 426 g |
Vitamina B9, folat | 40 μg | 400 μg | 10% | 3.5% | 1000 g |
Vitamina E, alfa tocoferol, TE | 1.7 mg | 15 mg | 11.3% | 3.9% | 882 g |
Vitamina H, biotina | 11 μg | 50 μg | 22% | 7.6% | 455 g |
Vitamina PP, NO | 6.5 mg | 20 mg | 32.5% | 11.3% | 308 g |
niacina | 4.5 mg | ~ | |||
els macronutrients | |||||
Potassi, K | 453 mg | 2500 mg | 18.1% | 6.3% | 552 g |
Calci, Ca | 93 mg | 1000 mg | 9.3% | 3.2% | 1075 g |
Silici, Si | 600 mg | 30 mg | 2000% | 694.4% | 5 g |
Magnesi, Mg | 150 mg | 400 mg | 37.5% | 13% | 267 g |
Sodi, Na | 32 mg | 1300 mg | 2.5% | 0.9% | 4063 g |
Sofre, S | 88 mg | 1000 mg | 8.8% | 3.1% | 1136 g |
Fòsfor, P | 353 mg | 800 mg | 44.1% | 15.3% | 227 g |
Clor, Cl | 125 mg | 2300 mg | 5.4% | 1.9% | 1840 g |
Oligoelements | |||||
Alumini, Al | 520 μg | ~ | |||
Bohr, B. | 290 μg | ~ | |||
Vanadi, V | 172 μg | ~ | |||
Ferro, Fe | 7.4 mg | 18 mg | 41.1% | 14.3% | 243 g |
Iode, jo | 8.9 μg | 150 μg | 5.9% | 2% | 1685 g |
Cobalt, Co. | 7.9 μg | 10 μg | 79% | 27.4% | 127 g |
Manganès, Mn | 1.48 mg | 2 mg | 74% | 25.7% | 135 g |
Coure, Cu | 470 μg | 1000 μg | 47% | 16.3% | 213 g |
Molibdè, Mo. | 13.8 μg | 70 μg | 19.7% | 6.8% | 507 g |
Níquel, Ni | 26.1 μg | ~ | |||
Plom, Sn | 72.2 μg | ~ | |||
Seleni, Se | 22.1 μg | 55 μg | 40.2% | 14% | 249 g |
Tità, tu | 141.7 μg | ~ | |||
Fluor, F | 106 μg | 4000 μg | 2.7% | 0.9% | 3774 g |
Chrome, cr | 10.6 μg | 50 μg | 21.2% | 7.4% | 472 g |
Zinc, Zn | 2.71 mg | 12 mg | 22.6% | 7.8% | 443 g |
Zirconi, Zr | 38.7 μg | ~ | |||
Hidrats de carboni digestibles | |||||
Midó i dextrines | 54.6 g | ~ | |||
Mono i disacàrids (sucres) | 1.3 g | màxim 100 г | |||
galactosa | 0.02 g | ~ | |||
Glucosa (dextrosa) | 0.2 g | ~ | |||
Maltosa | 0.12 g | ~ | |||
sacarosa | 0.51 g | ~ | |||
Aminoàcids essencials | |||||
Arginina * | 0.47 g | ~ | |||
valina | 0.53 g | ~ | |||
Histidina * | 0.22 g | ~ | |||
Isoleucina | 0.39 g | ~ | |||
leucina | 0.74 g | ~ | |||
lisina | 0.37 g | ~ | |||
metionina | 0.18 g | ~ | |||
Metionina + Cisteïna | 0.4 g | ~ | |||
treonina | 0.35 g | ~ | |||
triptòfan | 0.12 g | ~ | |||
fenilalanina | 0.56 g | ~ | |||
Fenilalanina + tirosina | 0.92 g | ~ | |||
Aminoàcids substituïbles | |||||
alanina | 0.43 g | ~ | |||
Àcid aspártico | 0.59 g | ~ | |||
glicina | 0.41 g | ~ | |||
Àcid glutàmic | 2.58 g | ~ | |||
Proline | 1.18 g | ~ | |||
serina | 0.43 g | ~ | |||
tirosina | 0.36 g | ~ | |||
cisteïna | 0.22 g | ~ | |||
Esterols | |||||
beta sitosterol | 120 mg | ~ | |||
Àcids grassos saturats | |||||
Àcids grassos saturats | 0.4 g | màxim 18.7 г | |||
14: 0 Mirístic | 0.01 g | ~ | |||
16: 0 Palmític | 0.37 g | ~ | |||
18: 0 Estearina | 0.02 g | ~ | |||
Àcids grassos monoinsaturats | 0.3 g | min 16.8 г | 1.8% | 0.6% | |
Oleïna 18: 1 (omega-9) | 0.29 g | ~ | |||
Àcids grassos poliinsaturats | 1.04 g | de 11.2 20.6 a | 9.3% | 3.2% | |
18: 2 Linoleic | 0.97 g | ~ | |||
18: 3 Linolènic | 0.07 g | ~ | |||
Els àcids grassos Omega-3 | 0.07 g | de 0.9 3.7 a | 7.8% | 2.7% | |
Els àcids grassos Omega-6 | 0.97 g | de 4.7 16.8 a | 20.6% | 7.2% |
El valor energètic és de 288 kcal.
- La vitamina B1 forma part dels enzims més importants del metabolisme dels hidrats de carboni i de l'energia, que proporcionen al cos energia i substàncies plàstiques, així com el metabolisme dels aminoàcids de cadena ramificada. La manca d’aquesta vitamina comporta greus trastorns del sistema nerviós, digestiu i cardiovascular.
- Mixt és una part de la lecitina, juga un paper en la síntesi i metabolisme dels fosfolípids al fetge, és una font de grups metil lliures, actua com a factor lipotròpic.
- La vitamina B5 participa en el metabolisme de proteïnes, greixos, carbohidrats, metabolisme del colesterol, la síntesi d’algunes hormones, l’hemoglobina, afavoreix l’absorció d’aminoàcids i sucres a l’intestí, dóna suport a la funció de l’escorça suprarenal. La manca d’àcid pantotènic pot provocar danys a la pell i a les mucoses.
- La vitamina B6 participa en el manteniment dels processos de resposta immune, inhibició i excitació del sistema nerviós central, en la conversió d’aminoàcids, en el metabolisme de triptòfan, lípids i àcids nucleics, contribueix a la formació normal d’eritròcits, manteniment del nivell normal d’homocisteïna a la sang. La ingesta insuficient de vitamina B6 s’acompanya d’una disminució de la gana, una violació de l’estat de la pell, el desenvolupament d’homocisteïnèmia, anèmia.
- La vitamina E posseeix propietats antioxidants, és necessari per al funcionament de les gònades, el múscul cardíac, és un estabilitzador universal de les membranes cel·lulars. Amb una deficiència de vitamina E, s’observa hemòlisi d’eritròcits i trastorns neurològics.
- Vitamina H. participa en la síntesi de greixos, glicogen, metabolisme dels aminoàcids. La ingesta insuficient d’aquesta vitamina pot provocar la alteració de l’estat normal de la pell.
- Vitamina PP participa en les reaccions redox del metabolisme energètic. La ingesta insuficient de vitamines s’acompanya d’una alteració de l’estat normal de la pell, del tracte gastrointestinal i del sistema nerviós.
- potassi és el principal ió intracel·lular que participa en la regulació de l’equilibri de l’aigua, l’àcid i l’electròlit, participa en els processos d’impulsos nerviosos, regulació de la pressió.
- Silici s’inclou com a component estructural en glicosaminoglicans i estimula la síntesi de col·lagen.
- Magnesi participa en el metabolisme energètic, síntesi de proteïnes, àcids nucleics, té un efecte estabilitzador sobre les membranes, és necessari per mantenir l’homeòstasi de calci, potassi i sodi. La manca de magnesi provoca hipomagnesèmia, un major risc de desenvolupar hipertensió, malalties del cor.
- Fòsfor participa en molts processos fisiològics, inclòs el metabolisme energètic, regula l’equilibri àcid-base, forma part dels fosfolípids, nucleòtids i àcids nucleics, és necessari per a la mineralització d’ossos i dents. La deficiència provoca anorèxia, anèmia i raquitisme.
- Ferro forma part de proteïnes de diverses funcions, inclosos els enzims. Participa en el transport d’electrons, oxigen, assegura el curs de les reaccions redox i l’activació de la peroxidació. Un consum insuficient provoca anèmia hipocròmica, atonia deficient en mioglobina dels músculs esquelètics, augment de la fatiga, miocardiopatia, gastritis atròfica.
- Cobalt forma part de la vitamina B12. Activa enzims del metabolisme dels àcids grassos i del metabolisme dels àcids fòlics.
- Manganès participa en la formació d’os i teixit conjuntiu, forma part dels enzims implicats en el metabolisme d’aminoàcids, hidrats de carboni, catecolamines; imprescindible per a la síntesi de colesterol i nucleòtids. El consum insuficient s’acompanya d’una desacceleració del creixement, trastorns del sistema reproductiu, augment de la fragilitat del teixit ossi, trastorns del metabolisme dels glúcids i dels lípids.
- De coure és una part dels enzims amb activitat redox i participa en el metabolisme del ferro, estimula l’absorció de proteïnes i hidrats de carboni. Participa en els processos de subministrament d’oxigen als teixits del cos humà. La deficiència es manifesta per trastorns en la formació del sistema cardiovascular i de l’esquelet, el desenvolupament de la displàsia del teixit connectiu.
- Molibdè és un cofactor de molts enzims que proporcionen el metabolisme d’aminoàcids que contenen sofre, purines i pirimidines.
- Seleni - un element essencial del sistema de defensa antioxidant del cos humà, té un efecte immunomodulador, participa en la regulació de l'acció de les hormones tiroïdals. La deficiència condueix a la malaltia de Kashin-Beck (artrosi amb deformitats múltiples de les articulacions, columna vertebral i extremitats), la malaltia de Keshan (miocardiopatia endèmica), la trombastènia hereditària.
- Chrome participa en la regulació dels nivells de glucosa en sang, millorant l’efecte de la insulina. La deficiència comporta una disminució de la tolerància a la glucosa.
- zinc forma part de més de 300 enzims, participa en els processos de síntesi i descomposició d’hidrats de carboni, proteïnes, greixos, àcids nucleics i en la regulació de l’expressió de diversos gens. Un consum insuficient provoca anèmia, immunodeficiència secundària, cirrosi hepàtica, disfunció sexual i malformacions fetals. Estudis recents han revelat la capacitat de dosis elevades de zinc per interrompre l’absorció del coure i, per tant, contribuir al desenvolupament de l’anèmia.
Valor energètic o contingut en calories És la quantitat d'energia alliberada en el cos humà dels aliments durant la digestió. El valor energètic d’un producte es mesura en quilo-calories (kcal) o quilo-joules (kJ) per cada 100 grams. producte. La quilocaloria que s’utilitza per mesurar el valor energètic dels aliments també s’anomena “calories alimentàries”, de manera que sovint s’omet el prefix de quilo quan s’especifiquen calories en (quilo) de calories. Podeu veure taules d'energia detallades per als productes russos.
El valor nutritiu - el contingut d’hidrats de carboni, greixos i proteïnes del producte.
Valor nutricional d’un producte alimentari - conjunt de propietats d’un producte alimentari, en presència del qual es satisfan les necessitats fisiològiques d’una persona per a les substàncies i l’energia necessàries.
Vitamines, substàncies orgàniques necessàries en petites quantitats en la dieta tant dels humans com de la majoria dels vertebrats. Les vitamines se solen sintetitzar per les plantes en lloc dels animals. La necessitat diària de vitamines per a l’ésser humà és només d’uns quants mil·ligrams o micrograms. A diferència de les substàncies inorgàniques, les vitamines són destruïdes per un fort escalfament. Moltes vitamines són inestables i es "perden" durant la cocció o el processament d'aliments.