Borovik Ʃs bonic (El bolet vermell mƩs bonic)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Boletales (Boletales)
- FamĆlia: Boletaceae (Boletaceae)
- Vareta: Bolet vermell
- tipus: Rubroboletus pulcherrimus (Boletus preciĆ³s)
Aquest fong pertany al gĆØnere Rubroboletus, de la famĆlia de les Boletaceae.
L'epĆtet especĆfic pulcherrimus Ć©s llatĆ per "bell".
El bonic boletus pertany a bolets verinosos.
Provoca malestar gĆ stric (sĆmptomes d'intoxicaciĆ³ - diarrea, nĆ usees, vĆ²mits, dolor abdominal), la intoxicaciĆ³ passa sense deixar rastre, no s'han registrat morts.
TĆ© un barret, el diĆ metre del qual es troba de 7,5 a 25 cm. La forma del barret Ć©s semiesfĆØrica, amb una superfĆcie una mica llana. El color tĆ© diferents tonalitats: des del vermellĆ³s fins al marrĆ³ oliva.
La carn del bolet Ʃs forƧa densa, tƩ un color groc. Si el talleu, aleshores la carn es torna blava al tall.
La cama tĆ© una llargada de 7 a 15 cm i una amplada de 10 cm. La forma de la cama estĆ inflada, tĆ© un color marrĆ³ vermellĆ³s, i a la part inferior estĆ coberta amb una malla de color vermell fosc.
La capa tubular ha crescut amb una dent, i els propis tĆŗbuls tenen un color groc verd. La longitud dels tĆŗbuls arriba a una diferĆØncia de 0,5 a 1,5 cm.
Els porus del bonic boletus estan pintats d'un color vermell sang brillant. A mƩs, els porus tendeixen a tornar-se blaus quan es pressiona.
La pols d'espores Ć©s de color marrĆ³ i les espores tenen una mida de 14,5 Ć 6 Ī¼m, en forma de fus.
Borovik bella tƩ una malla a la cama.
El fong estĆ mĆ©s estĆØs als boscos mixts de la costa oest d'AmĆØrica del Nord, aixĆ com a l'estat de Nou MĆØxic.
El bonic boletus forma micorizes amb aquests arbres conĆferes: fruita d'os, fulla de teix pseudo-suga i avet gran.
L'ĆØpoca de creixement d'aquest fong cau als boletaires a finals d'estiu i dura fins a finals de tardor.