Volvariella mucohead (Volvariella gloiocephala)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Pluteaceae (Pluteaceae)
- GĆØnere: Volvariella (Volvariella)
- tipus: Volvariella gloiocephala (Volvariella mucohead)
- Volvariella mucosa
- Volvariella preciosa
- Volvariella viscocapella
Aquest fong pertany al gĆØnere Volvariella, famĆlia Pluteaceae.
Sovint tambƩ s'anomena volvariella mucosa, volvariella bella o volvariella viscosa.
Algunes fonts distingeixen dos tipus de formes d'aquest fong: formes de color clar - Volvariella speciosa i les mƩs fosques - Volvariella gloiocephala.
Volvariella mucohead Ć©s un bolet comestible o condicionament comestible de qualitat mitjana. S'utilitza per menjar gairebĆ© fresc, desprĆ©s de nomĆ©s 15 minuts d'ebulliciĆ³.
Aquest fong Ć©s el fong mĆ©s gran de totes les espĆØcies que viuen al sĆ²l del gĆØnere de bolets Volvariella.
La tapa d'aquest bolet tĆ© un diĆ metre de 5 a 15 cm. Ćs llis, blanquinĆ³s, menys sovint grisenc-blanquins o grisenc-marrĆ³. Al mig del casquet Ć©s mĆ©s fosc que a les vores, de color gris-marrĆ³.
En els bolets mƩs joves, el casquet tƩ una forma ovoide, tancat en una closca comuna anomenada volva. MƩs tard, quan el bolet creix, el casquet adquireix forma de campana, amb la vora rebaixada. Aleshores, la tapa es gira completament del revƩs, es torna convexament postrada, amb un tubercle rom ample al centre.
En temps humit o plujĆ³s, el casquet del bolet Ć©s llisĆ³s, enganxĆ³s, i en temps sec, al contrari, Ć©s sedĆ³s i brillant.
La carn de la volvariella Ć©s blanca, prima i solta, i si es talla, no canvia de color.
El gust i l'olor del bolet sĆ³n inexpressius.
Les plaques tenen una amplada de 8 a 12 mm, mĆ©s aviat amples i freqĆ¼ents, i sĆ³n lliures a la tija, arrodonides a la vora. El color de les plaques Ć©s blanc, a mesura que l'espora madura, adquireix un to rosat, i posteriorment es tornen completament rosa-marronĆ³s.
La tija del fong Ć©s prima i llarga, la seva longitud varia de 5 a 20 cm i el gruix pot ser d'1 a 2,5 cm. La forma de la tija Ć©s cilĆndrica, sĆ²lida i una mica tuberosa engrossida a la base. Es troba de color des del blanc fins al gris-groc.
En els bolets mƩs joves, se sent la cama, mƩs tard es torna llisa.
El fong no tĆ© un anell, perĆ² el Volvo Ć©s lliure, en forma de bossa i sovint pressionat contra la tija. Ćs prim, tĆ© un to blanquinĆ³s o grisenc.
Pols d'espores rosa, forma d'espora elĀ·lipsoide curta. Les espores sĆ³n llises i de color rosa clar.
Es produeix des de principis de juliol fins a finals de setembre, principalment en sĆ²ls d'humus alterats, per exemple, en munts de rostolls, escombraries, fems i compost, aixĆ com en jardins, abocadors, a la base de pallers.
Rarament aquest bolet es troba al bosc. Els bolets apareixen individualment o en petits grups.
Aquest bolet Ć©s similar a un bolet tan condicionalment comestible com un flotador gris, aixĆ com a agĆ rics de mosca blanca verinosa. Volvariella es diferencia del flotador per la presĆØncia d'una cama llisa i sedosa, i tambĆ© tĆ© un barret grisenc enganxĆ³s amb plaques rosades. Es pot distingir dels agĆ rics de mosca verinosos per l'himenĆ²for rosat i l'absĆØncia d'un anell a la tija.