Esmorzar: què sabem realment?

Esmorzar: què sabem realment?

Esmorzar: què sabem realment?
S'anomena "dinar" o "esmorzar" segons la regió: és el primer àpat del dia, després d'unes deu hores de dejuni. La majoria de nutricionistes destaquen la seva importància, però què sabem realment de l'esmorzar? De què s'ha de fer? És realment essencial quan vols perdre pes? Podem prescindir-ne?

Esmorzar: aquest àpat en declivi

Totes les enquestes mostren que l'esmorzar es descuida cada cop més, sobretot entre els joves. A França, la proporció d'adolescents que esmorzen al dia va baixar del 79% el 2003 al 59% el 2010. Entre els adults, el descens ha estat més lent però molt regular des del tombant de segle. Com explicar aquesta erosió davant l'àpat sovint descrit com "el més important del dia"? Segons Pascale Hebel, especialista en consum, l'esmorzar és un àpat que pateix “carències”:

- Falta de temps. Els despertars són cada cop més tardans, el que porta a saltar-se l'esmorzar o dedicar-hi poc temps. Això es deu principalment a adormir-se tard: els joves retarden cada cop més anar a dormir. Les tecnologies de la informació i la comunicació (pantalles LED, tauletes, ordinadors portàtils) són les principals culpables.

- Falta d'amabilitat. A diferència del dinar o el sopar, l'esmorzar és sovint un àpat individual: cadascú tria els productes que prefereix i menja sol. És el mateix fenomen que el final dels àpats cada cop més individualitzats.

- Falta de gana. Molts no senten les ganes de menjar al matí, tot i dejunar durant diverses hores. Aquest fenomen sovint està relacionat amb menjar en excés al vespre, menjar massa tard o falta de son.

- La manca de varietats. A diferència d'altres àpats, l'esmorzar pot semblar monòton. Tanmateix, és possible variar la seva composició planificant amb antelació diverses alternatives al dinar clàssic.

Què fer en cas de falta de gana?

– Empassa un got gran d'aigua en aixecar-te.

– Esmorzar després de preparar-se.

– Continuar amb l'hàbit els caps de setmana i durant les vacances.

Si, malgrat això, encara no tens gana, no té sentit obligar-te a menjar!

 

Deixa un comentari