Com desfer-nos d'actituds destructives inconscients que ens impedeixen viure feliços i realitzar-nos? El mètode de teràpia cognitivo-conductual (TCC) té com a objectiu resoldre aquest problema. En memòria del seu fundador, Aaron Beck, estem publicant un article sobre com funciona la CBT.

L'1 de novembre de 2021 va morir Aaron Temkin Beck, un psicoterapeuta nord-americà, professor de psiquiatria, que va passar a la història com el creador de la direcció cognitivo-conductual en psicoteràpia.

"La clau per entendre i resoldre problemes psicològics rau en la ment del pacient", va dir el psicoterapeuta. El seu enfocament innovador per treballar amb la depressió, les fòbies i els trastorns d'ansietat ha mostrat bons resultats en la teràpia amb clients i s'ha fet popular entre els professionals de tot el món.

Què és això?

Aquest mètode de psicoteràpia apel·la a la consciència i ajuda a desfer-se dels estereotips i idees preconcebudes que ens priven de llibertat d'elecció i ens empenyen a actuar segons un patró.

El mètode permet, si cal, corregir les conclusions "automàtiques" inconscients del pacient. Els percep com a veritat, però en realitat poden distorsionar molt els esdeveniments reals. Aquests pensaments sovint es converteixen en la font d'emocions doloroses, comportament inadequat, depressió, trastorns d'ansietat i altres malalties.

Principi d'operació

La teràpia es basa en el treball conjunt del terapeuta i el pacient. El terapeuta no ensenya al pacient a pensar correctament, sinó que, juntament amb ell, entén si el tipus de pensament habitual l'ajuda o li dificulta. La clau de l'èxit és la participació activa del pacient, que no només treballarà en sessions, sinó que també farà els deures.

Si al principi la teràpia se centra només en els símptomes i les queixes del pacient, a poc a poc comença a afectar les àrees inconscients del pensament: creences bàsiques, així com esdeveniments infantils que van influir en la seva formació. El principi de retroalimentació és important: el terapeuta comprova constantment com el pacient entén el que està passant a la teràpia i discuteix amb ell possibles errors.

Progrés

El pacient, juntament amb el psicoterapeuta, descobreix en quines circumstàncies es manifesta el problema: com sorgeixen els "pensaments automàtics" i com afecten les seves idees, experiències i comportament. En la primera sessió, el terapeuta només escolta atentament el pacient, i en la següent comenta amb detall els pensaments i el comportament del pacient en nombroses situacions quotidianes: què pensa quan es desperta? Què passa amb l'esmorzar? L'objectiu és fer una llista de moments i situacions que generen ansietat.

A continuació, el terapeuta i el pacient planifiquen un programa de treball. Inclou tasques a realitzar en llocs o circumstàncies que generen ansietat: pujar a l'ascensor, sopar en un lloc públic... Aquests exercicis permeten consolidar noves habilitats i canviar de comportament progressivament. Una persona aprèn a ser menys rígid i categòric, a veure diferents facetes d'una situació problemàtica.

El terapeuta constantment fa preguntes i explica punts que ajudaran al pacient a entendre el problema. Cada sessió és diferent de l'anterior, perquè cada cop el pacient avança una mica i s'acostuma a viure sense el suport del terapeuta d'acord amb noves visions més flexibles.

En lloc de "llegir" els pensaments dels altres, una persona aprèn a distingir els seus, comença a comportar-se de manera diferent i, com a resultat, el seu estat emocional també canvia. Es calma, se sent més viu i lliure. Comença a ser amic d'ell mateix i deixa de jutjar-se a si mateix i als altres.

En quins casos és necessari?

La teràpia cognitiva és eficaç per tractar la depressió, els atacs de pànic, l'ansietat social, el trastorn obsessiu-compulsiu i els trastorns alimentaris. Aquest mètode també s'utilitza per tractar l'alcoholisme, l'addicció a les drogues i fins i tot l'esquizofrènia (com a mètode de suport). Al mateix temps, la teràpia cognitiva també és adequada per fer front a la baixa autoestima, les dificultats de relació, el perfeccionisme i la procrastinació.

Es pot utilitzar tant en el treball individual com en el treball amb les famílies. Però no és adequat per a aquells pacients que no estan preparats per participar activament en el treball i esperen que el terapeuta assessori o simplement interpreti el que està passant.

Quant de temps dura la teràpia? Quant costa?

El nombre de reunions depèn de la voluntat de treball del client, de la complexitat del problema i de les condicions de la seva vida. Cada sessió té una durada de 50 minuts. El curs de la teràpia és de 5-10 sessions 1-2 vegades per setmana. En alguns casos, la teràpia pot durar més de sis mesos.

Història del mètode

1913 El psicòleg nord-americà John Watson publica els seus primers articles sobre conductisme. Insta els seus col·legues a centrar-se exclusivament en l'estudi del comportament humà, en l'estudi de la connexió "estímul extern - reacció externa (comportament)".

1960. El fundador de la psicoteràpia racional-emocional, el psicòleg nord-americà Albert Ellis, declara la importància d'un baul intermedi en aquesta cadena: els nostres pensaments i idees (cognicions). El seu company Aaron Beck comença a estudiar el camp del coneixement. Després d'avaluar els resultats de diverses teràpies, va arribar a la conclusió que les nostres emocions i el nostre comportament depenen de l'estil del nostre pensament. Aaron Beck es va convertir en el fundador de la psicoteràpia cognitivo-conductual (o simplement cognitiva).

Deixa un comentari