contingut
Dacrymyces chrysospermus (Dacrymyces chrysospermus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Dacrymycetes (Dacrymycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Dacrymycetales (Dacrymycetes)
- FamĆlia: Dacrymycetaceae
- GĆØnere: Dacrymyces (Dacrymyces)
- tipus: Dacrymyces chrysospermus (espora daurada de Dacrymyces)
- Dacrymyces palmatus
- Tremella palmata Schwein
El nom actual Ć©s Dacrymyces chrysospermus Berk. & MA Curtis
El 1873, el micĆ²leg britĆ nic Miles Joseph Berkeley (1803ā1889) i el neozelandĆØs Moses Ashley Curtis van descriure el fong, que li van donar el nom de Dacrymyces chrysospermus.
Etimologia de Ī“Ī¬ĪŗĻĻ Ī¼Ī± (dacryma) n, llĆ grima + Ī¼ĻĪŗĪ·Ļ, Ī·ĻĪæĻ (mykÄs, Ätos) m, bolet. L'epĆtet especĆfic chrysospermus provĆ© de ĻĻĻ ĻĻĻ (grec) m, or, i oĻĻĪĻĪ¼Ī± (grec) - llavor.
En alguns paĆÆsos de parla anglesa, els bolets del gĆØnere Dacrymyces tenen un nom popular alternatiu "mantega de bruixes", que literalment significa "mantega de bruixa".
en el cos fructĆfer no hi ha barret, tija i himenĆ²for pronunciats. En canvi, tot el cos fructĆfer Ć©s un gruix de teixit dur perĆ² gelatinĆ³s semblant a un cervell. Cossos fructĆfers de mida que oscilĀ·len entre els 3 i els 20 mm tant d'amplada com d'alƧada, al principi gairebĆ© esfĆØrics, desprĆ©s prenen una forma de cervell lobulada cada cop mĆ©s arrugada, lleugerament aplanada, adquirint l'aparenƧa d'una cama i un casquet en forma de pinta. La superfĆcie Ć©s llisa i enganxosa, perĆ², amb augment, es nota una lleugera rugositat.
Sovint, els cossos fructĆfers es fusionen en grups d'1 a 3 cm d'alƧada i fins a 6 cm d'amplada. El color de la superfĆcie Ć©s groc ric, groc-taronja, el lloc d'adhesiĆ³ al substrat Ć©s estret i clarament blanc, quan s'asseca, el cos fructĆfer es torna d'un marrĆ³ vermellĆ³s translĆŗcid.
Polpa elĆ stic semblant a la gelatina, que es torna mĆ©s suau amb l'edat, del mateix color que la superfĆcie dels cossos fructĆfers. No tĆ© cap olor i gust pronunciats.
pols d'espores ā groc.
PolĆØmica 18-23 x 6,5-8 micres, allargada, quasi cilĆndrica, llisa, de parets primes.
S'assenta sobre troncs podrits i soques d'arbres conĆferes. Fruits, per regla general, en grups en zones de fusta sense escorƧa, o per esquerdes a l'escorƧa.
perĆode de fructificaciĆ³ ā gairebĆ© tota la temporada sense neu des de la primavera fins a finals de tardor. TambĆ© pot aparĆØixer durant els desglaƧos hivernals i tolera bĆ© l'hivernada sota la neu. L'Ć rea de distribuciĆ³ Ć©s extensa: a la zona de distribuciĆ³ dels boscos de conĆferes d'AmĆØrica del Nord, EurĆ sia. TambĆ© es pot trobar al nord del cercle polar Ć rtic.
El bolet Ć©s comestible perĆ² no tĆ© cap gust. S'utilitza tant cru com a additiu a les amanides, com bullit (en sopes) i fregit (generalment en arrebossat).
Dacrymyces desapariciĆ³ (Dacrymyces deliquescens)
ā un parent semblant gelatinĆ³s tĆ© cossos fructĆfers mĆ©s petits i irregularment esfĆØrics que s'assemblen a caramels taronges o grocs, amb una polpa mĆ©s sucosa.
Les espores daurades de Dacrimyces, malgrat les caracterĆstiques microscĆ²piques completament diferents, tambĆ© tenen una semblanƧa exterior amb alguns tipus de tremolors:
Daurat tremolant (Tremella aurantia) a diferĆØncia de les espores de dacrimyces aureus, creix a la fusta morta d'arbres de fulla ampla i parasita en fongs del gĆØnere Stereum. Els cossos fructĆfers del tremolor daurat sĆ³n mĆ©s grans.
Tremolor de taronja (Tremella mesenterica)
ā tambĆ© difereix en creixement en arbres caducifolis i parasita en fongs del gĆØnere Peniophora. El cos del fruit del tremolor de la taronja Ć©s generalment mĆ©s gran i no tĆ© un color blanc tan pronunciat en el punt d'adhesiĆ³ al substrat. La pols d'espores, en canvi, Ć©s blanca en contrast amb la pols d'espores grogues de Dacrymyces chrysospermus.
.
Foto: Vicki. Necessitem fotos de Dacrymyces chrysospermus!