Herba caduca (Tricholoma frondosae)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Tricholomataceae (Tricholomovye o Ryadovkovye)
  • GĆØnere: Tricholoma (Tricholoma o Ryadovka)
  • tipus: Tricholoma frondosae (Tricholoma frondosae)

:

  • Rem Aspen
  • Tricholoma equestre var. populinum

cap 4-11 (15) cm de diĆ metre, cĆ²nic en joventut, campaniforme, postrat amb un tubercle ample en edat, sec, enganxĆ³s a alta humitat, groc verdĆ³s, groc oliva, groc sofre. El centre sol estar densament cobert d'escates de color groc-marrĆ³, marrĆ³ vermellĆ³s o marrĆ³ verdĆ³s, el nombre de les quals disminueix cap a la perifĆØria, desapareixent. Pot ser que l'escala no sigui tan pronunciada en color per als bolets que creixen sota el fullatge. La vora de la gorra Ć©s sovint corbada, amb l'edat es pot aixecar o fins i tot girar cap amunt.

Polpa blanc, potser lleugerament groguenc, l'olor i el gust sĆ³n suaus, farinosos, poc brillants.

arxius de la freqĆ¼ĆØncia mitjana a freqĆ¼ents, creixents amb osques. El color de les plaques Ć©s groc, groc-verdĆ³s, verd clar. Amb l'edat, el color de les plaques es torna mĆ©s fosc.

pols d'espores blanc. Espores elĀ·lipsoides, hialines, llises, 5-6.5 x 3.5-4.5 Āµm, Q= (1.1)1.2ā€¦1.7 (1.9).

cama 5-10 (fins a 14) cm d'alƧada, 0.7-2 (fins a 2.5) cm de diĆ metre, cilĆ­ndric, sovint eixamplat cap a la base, llisa o lleugerament fibrosa, groc pĆ lĀ·lid, groc verdĆ³s a groc sofre.

El rem de fulla caduca creix d'agost a setembre, rarament a l'octubre, forma micorizes amb tremol. Segons informes no confirmats, tambƩ pot crƩixer amb bedolls.

Segons estudis filogenĆØtics [1], va resultar que les troballes anteriors d'aquesta espĆØcie pertanyen a dues branques ben separades, la qual cosa probablement indica que darrere d'aquest nom s'amaguen dues espĆØcies. En aquest treball, s'anomenen "Tipus I" i "Tipus II", que es diferencien morfolĆ²gicament en la mida de les espores i el color pĆ lĀ·lid. Probablement, el segon tipus es pot separar en una espĆØcie separada en el futur.

  • Filera verda (Tricholoma equestre, T.auratum, T.flavovirens). Vista tancada. Anteriorment, Ryadovka caducifoli es considerava la seva subespĆØcie. Es diferencia, en primer lloc, en el confinament dels boscos de pi sec, creix mĆ©s tard, Ć©s mĆ©s fortut i el seu barret Ć©s menys escamoso.
  • rem d'avet (Tricholoma aestuans). Exteriorment, una espĆØcie molt semblant, i, atĆØs que tots dos es troben als boscos d'avet-Ć mmol al mateix temps, Ć©s fĆ cil confondre'ls. La principal diferĆØncia entre les espĆØcies Ć©s la carn amarga / picant de l'avet i la seva uniĆ³ a les conĆ­feres. La seva tapa Ć©s menys escamosa, una lleugera escates nomĆ©s apareix amb l'edat, i tambĆ© es torna marrĆ³ amb l'edat. La carn pot tenir tonalitats rosades.
  • Fila Ulvinen (Tricholoma ulvinenii). MorfolĆ²gicament molt semblant. Aquesta espĆØcie Ć©s poc descrita, perĆ², creix sota els pins, per la qual cosa no sol superposar-se a l'arbre caducifoli, tĆ© colors mĆ©s pĆ lĀ·lids i la tija gairebĆ© blanca. A mĆ©s, aquesta espĆØcie tĆ© problemes amb dues branques diferents identificades per estudis filogenĆØtics.
  • Fila de Joaquim (Tricholoma joachimii). Viu als boscos de pins. Es distingeix per plaques blanquinoses i una cama marcadament escamosa.
  • Fila diferent (Tricholoma sejunctum). Es distingeix pels tons verd-oliva fosc del casquet, plaques blanques, un casquet radialment fibrĆ³s i no escamost, una pota blanca amb taques verdoses.
  • Fila de color oliva (Tricholoma olivaceotinctum). Es diferencia en escates fosques, gairebĆ© negres, i plaques blanquinoses. Viu en llocs semblants.
  • Melanoleuca lleugerament diferent (Melanoleuca subsejuncta). Difereix en tons verd-oliva fosc de la tapa, menys present que a Ryadovka, plaques blanques, tapa no escamosa, tija blanca. Anteriorment, aquesta espĆØcie tambĆ© estava inclosa en el gĆØnere Tricholoma, ja que Ryadovka Ć©s lleugerament diferent.
  • Fila verd-groguenca (Tricholoma viridilutescens). Es distingeix pels tons verd-oliva fosc del casquet, plaques blanques, un casquet radialment fibrĆ³s, sense escates, amb fibres fosques, gairebĆ© negres.
  • Rem groc sofre (Tricholoma sulphureum). Es distingeix per una tapa no escamosa, una olor desagradable, un gust amarg, carn groga, mĆ©s fosca a la base de la cama.
  • Gripau de filera (Tricholoma bufonium). Segons estudis filogenĆØtics, el mĆ©s probable Ć©s que pertanyi a la mateixa espĆØcie que Ryadovka groc sofre. MicroscĆ²picament no en difereix. Es diferencia de Ryadovka caducifoli, com R. en una tapa groc sofre, no escamosa, olor desagradable, gust amarg, carn groga, mĆ©s fosca a la base de la tija i tons rosats de la tapa.
  • Ryadovka AlvĆØrnia (Tricholoma arvernense). La seva diferĆØncia rau en el confinament a les pinedes, el casquet fibrĆ³s radial, l'absĆØncia gairebĆ© total de tons verds brillants al casquet (sĆ³n olivera), tija blanca i plaques blanques.
  • Fila de color verd (Tricholoma viridifucatum). Es diferencia en un casquet no escamost, radialment fibrĆ³s, plaques blanques, un bolet mĆ©s esquat. Segons alguns informes, es limita a espĆØcies d'arbres durs: roure, faig.

La filera de fulla caduca es considera un bolet condicionalment comestible. Al meu entendre, fins i tot molt saborĆ³s. No obstant aixĆ², segons alguns estudis, es van trobar substĆ ncies tĆ²xiques que destrueixen el teixit muscular en verds similars a aquest, respectivament, i aquesta espĆØcie, tan propera a ella, pot contenir-les, cosa que no s'ha comprovat de moment.

Deixa un comentari