Esoterisme i nutriciĆ³

NK Roerich

"Ovidi i Horaci, CicerĆ³ i DiĆ²genes, Leonardo da Vinci i Newton, Byron, Shelley, Schopenhauer, aixĆ­ com L. Tolstoi, I. Repin, St. Roerich: podeu enumerar moltes mĆ©s persones famoses que eren vegetarians". AixĆ­ ho va dir el culturĆ²leg Boris Ivanovich Snegirev (n. 1916), membre de ple dret de la Societat FilosĆ²fica de l'AcadĆØmia Russa de CiĆØncies, el 1996 en una entrevista sobre el tema "ƈtica de la nutriciĆ³" a la revista Patriot.

Si aquesta llista esmenta ā€œSt. Roerichā€, Ć©s a dir, el retratista i paisatgista Svyatoslav Nikolaevich Roerich (nascut el 1928), que va viure a l'ƍndia des del 1904. PerĆ² no es parlarĆ  d'ell i del seu vegetarianisme en el futur, sinĆ³ del seu pare Nicholas Roerich, pintor, lletrista. i assagista (1874-1947). De 1910 a 1918 va ser el president de l'associaciĆ³ artĆ­stica "World of Art" propera al simbolisme. El 1918 va emigrar a FinlĆ ndia, i el 1920 a Londres. AllĆ  va conĆØixer a Rabindranath Tagore i a travĆ©s d'ell es va familiaritzar amb la cultura de l'ƍndia. Des de 1928 va viure a la vall de Kullu (Panyab oriental), des d'on va viatjar al Tibet i altres paĆÆsos asiĆ tics. El coneixement de Roerich amb la saviesa del budisme es va reflectir en una sĆØrie de llibres de contingut religiĆ³s i ĆØtic. Posteriorment, es van unir sota el nom general "ƈtica Viva", i l'esposa de Roerich, Elena Ivanovna (1879-1955), va contribuir activament a aixĆ²: era la seva "nĆŗvia, companya i inspiradora". Des de 1930, la Societat Roerich existeix a Alemanya i el Museu Nicholas Roerich funciona a Nova York.

En una breu autobiografia escrita el 4 d'agost de 1944 i apareguda a la revista Our Contemporary l'any 1967, Roerich dedica dues pĆ gines, en particular, al seu tambĆ© pintor IE Repin, de qui parlarem en el proper capĆ­tol; al mateix temps, tambĆ© s'esmenta el seu estil de vida vegetariĆ : ā€œI la vida molt creativa del mestre, la seva capacitat de treballar incansablement, la seva marxa als Penates, el seu vegetarianisme, els seus escrits, tot aixĆ² Ć©s inusual i gran, dĆ³na un vĆ­vid imatge d'un gran artista".

Sembla que NK Roerich nomĆ©s es pot anomenar vegetariĆ  en cert sentit. Si quasi exclusivament va promoure i practicar una dieta vegetariana, aixĆ² es deu a les seves creences religioses. Ell, com la seva dona, creia en la reencarnaciĆ³, i se sap que aquesta creenƧa Ć©s un motiu per a moltes persones per rebutjar la nutriciĆ³ animal. PerĆ² encara mĆ©s important per a Roerich va ser la idea, molt estesa en alguns ensenyaments esotĆØrics, dels diversos graus de puresa dels aliments i de l'efecte que aquests Ćŗltims tenen en el desenvolupament mental d'una persona. La Germandat (1937) diu (Ā§ 21):

"Qualsevol aliment que contingui sang Ć©s perjudicial per a l'energia subtil. Si la humanitat s'abstinguĆ©s de devorar carronya, llavors l'evoluciĆ³ es podria accelerar. Els amants de la carn van intentar treure la sang de la carn <...>. PerĆ² fins i tot si s'elimina la sang de la carn, no es pot alliberar completament de la radiaciĆ³ d'una substĆ ncia potent. Els raigs del sol eliminen aquestes emanacions fins a cert punt, perĆ² la seva dispersiĆ³ a l'espai no causa un dany no menor. Prova un experiment a prop d'un escorxador i serĆ s testimoni d'una bogeria extrema, per no parlar de les criatures que xuclan sang exposada. No Ć©s estrany que la sang es consideri misteriosa. <...> Malauradament, els governs presten massa poca atenciĆ³ a la salut de la poblaciĆ³. La medicina i la higiene estatals estan a un nivell baix; la supervisiĆ³ mĆØdica no Ć©s superior a la policia. Cap pensament nou penetra en aquestes institucions obsoletes; nomĆ©s saben perseguir, no ajudar. De camĆ­ a la confraria, que no hi hagi escorxadors.

A AUM (1936) llegim (Ā§ 277):

A mĆ©s, quan indiqui aliments vegetals, protegeixo el cos subtil de remull amb sang. L'essĆØncia de la sang impregna molt fortament el cos i fins i tot el cos subtil. La sang Ć©s tan insalubre que fins i tot en casos extrems permetem que la carn s'assequi al sol. TambĆ© Ć©s possible tenir aquelles parts dels animals on la substĆ ncia de la sang estĆ  completament processada. AixĆ­, els aliments vegetals tambĆ© sĆ³n importants per a la vida al MĆ³n Subtil.

"Si apunto als aliments vegetals, Ć©s perquĆØ vull protegir el cos subtil de la sang [Ć©s a dir, el cos com a portador de forces espirituals connectades amb aquesta llum. ā€“ PB]. L'emanaciĆ³ de sang Ć©s molt indesitjable en els aliments, i nomĆ©s com a excepciĆ³ permetem que la carn s'assequi al sol). En aquest cas, es poden utilitzar aquelles parts del cos dels animals en quĆØ la substĆ ncia de la sang s'ha transformat a fons. Per tant, els aliments vegetals tambĆ© sĆ³n importants per a la vida al mĆ³n subtil".

La sang, cal saber-ho, Ć©s un suc molt especial. No Ć©s sense raĆ³ que els jueus i l'islam, i en part l'EsglĆ©sia ortodoxa, i a mĆ©s d'ells, diverses sectes en prohibeixen l'Ćŗs en els aliments. O, com, per exemple, Kasian de TurguĆ©niev, subratllen la naturalesa sagrada-misteriosa de la sang.

Helena Roerich va citar l'any 1939 del llibre inĆØdit de Roerich The Aboveground: PerĆ² tot i aixĆ­, hi ha perĆ­odes de fam, i desprĆ©s es permet la carn seca i fumada com a mesura extrema. Ens oposem fermament al vi, Ć©s tan ilĀ·legal com una droga, perĆ² hi ha casos de patiment tan insuportable que el metge no tĆ© mĆ©s remei que recĆ³rrer a la seva ajuda.

I actualment a RĆŗssia encara hi ha ā€“o: de nouā€“ hi ha una comunitat de seguidors de Roerich (ā€œRoerichsā€); els seus membres viuen en part de manera vegetariana.

El fet que per a Roerich els motius per a la protecciĆ³ dels animals fossin nomĆ©s en part determinants, es fa evident, entre altres coses, a partir d'una carta escrita per Helena Roerich el 30 de marƧ de 1936 a un dubtant buscador de la veritat: ā€œEl menjar vegetariano no es recomana per a motius sentimentals, perĆ² sobretot pels seus majors beneficis per a la salut. AixĆ² fa referĆØncia tant a la salut fĆ­sica com a la mental.

Roerich va veure clarament la unitat de tots els Ć©ssers vius i ho va expressar en el poema "No matis?", escrit el 1916, durant la guerra.

Deixa un comentari