Psicologia
PelĀ·lĆ­cula "Megamind"

DesprĆ©s d'haver escollit el teu negoci preferit, pensa si has traĆÆt els que et necessiten.

descarregar vĆ­deo

Una cosa preferida Ć©s una cosa a la qual t'atreu amb plaer, una cosa de la qual treus alegria. Una feina preferida Ć©s una feina a la qual vas amb gust, la realitza de manera qualitativa i la completa amb satisfacciĆ³. Qui fa allĆ² que estima no estĆ  gens obligat a pensar, molta gent encara necessita el seu negoci. Ā«Ć‰s el meu negoci! M'agrada i m'alimenta, deixa'm en pau! - i ja estĆ .

Tanmateix, en la lƭnia dels significats de la vida, una cosa preferida Ʃs mƩs que l'entreteniment.

El sentit de la vida Ć©s el que fa que la vida valgui la pena. Interessos i incentius per viure, objectius a la vida, sentits de la vida, negoci preferit. Conceptes relacionats: Motiu: pel bĆ© del que una persona fa alguna cosa, la raĆ³ principal i habitualment percebuda del comportament. AllĆ² que explica l'activitat (comportament) d'una persona, li dĆ³na sentit.

La gent anomena negoci nomĆ©s allĆ² que tĆ© fins i tot un significat petit, perĆ² universal, en contrast amb l'entreteniment, que nomĆ©s pot tenir sentit per a algĆŗ que es diverteix.

Triar-se el nas pot ser el vostre passatemps preferit, perĆ² no s'anomena el vostre passatemps preferit. La gent no pagarĆ  diners per agafar-se el nas a algĆŗ, aixĆ² no ho exigeix ā€‹ā€‹de cap manera, aixĆ­ que no Ć©s aixĆ­.

D'altra banda, una cosa preferida Ć©s menys que una missiĆ³ vital. Una missiĆ³ Ć©s com una cosa preferida: si una persona fa alguna cosa com la seva missiĆ³, tambĆ© ho fa amb alegria, hi estĆ  indisolublement atret, perĆ² dir que aquesta missiĆ³ Ć©s una cosa preferida Ć©s inexacte. Ɖs fĆ cil renunciar al que estimes, perquĆØ nomĆ©s Ć©s una alegria per a mi i a ningĆŗ mĆ©s li importa. I no pots rebutjar una missiĆ³, perquĆØ la gent la necessita i nomĆ©s tu pots fer-la.

Tanmateix, aquĆ­ tambĆ© cal anar amb compte. Moltes persones diuen que el seu negoci preferit Ć©s la seva missiĆ³, creient sincerament que molta gent necessita el seu treball, que tĆ© un significat universal. Per exemple, a un artista li agrada pintar bells cavalls, potser aquesta Ć©s la seva malaltia, perĆ² tĆ© fe que la seva missiĆ³ Ć©s portar a la gent la bellesa d'un cavall. Un artista aixĆ­ dirĆ  que la humanitat ho necessita, i molt probablement hi haurĆ  qui ho confirmarĆ .

Si un psiquiatre mira de prop un artista aixĆ­, probablement farĆ  un diagnĆ²stic i escriurĆ  a la histĆ²ria clĆ­nica: el pacient va subordinar totes les seves accions al desig de pintar quadres amb cavalls i ho va anomenar la seva missiĆ³. El pacient no menjava, no dormia prou, no prestava atenciĆ³ a les altres persones i, guiat per la seva MissiĆ³, va abandonar completament la vida real.

Al mateix temps, Ć©s molt possible que desprĆ©s de la seva mort, les seves pintures siguin molt populars. BĆ©, doncs, qui Ć©s aquest artista amb la seva missiĆ³? Un geni, una persona malalta, nomĆ©s una persona poc interessant, qui avaluarĆ  i com? Amb quin criteri? Ens atrevim a formular la segĆ¼ent proposta: si no penses en les persones, no penses en qui necessita la teva creativitat i actua nomĆ©s des dels teus impulsos interiors, la teva creativitat pot ser necessĆ ria per a les persones, perĆ² la probabilitat d'aixĆ² Ć©s baixa. MĆ©s aviat, Ć©s una coincidĆØncia. La creativitat d'algĆŗ i l'obra d'algĆŗ sĆ³n mĆ©s sovint necessĆ ries per a la gent quan el creador i l'autor pensa no nomĆ©s en la seva prĆ²pia expressiĆ³, sinĆ³ tambĆ© en les persones, en allĆ² que la seva obra i obra ofereix a la gent. Pensar en la gent Ć©s bo!

Deixa un comentari