Russula golden (Russula aurea)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Russulales (Russulovye)
- FamĆlia: Russulaceae (Russula)
- GĆØnere: Russula (Russula)
- tipus: Russula aurea (Russula golden)
La tapa d'un fruit jove Ć©s plana i postrada, sovint deprimida al centre, les vores sĆ³n nervades. La superfĆcie Ć©s llisa, lleugerament llisosa i brillant, mat i lleugerament vellutat amb l'edat. Al principi tĆ© un color vermell cinabri, i desprĆ©s sobre un fons groc amb taques vermelles, passa a ser taronja o groc cromat. Mida en diĆ metre de 6 a 12 cm.
Les plaques sĆ³n de 6-10 mm d'ample, sovint situades, lliures prop de la tija, arrodonides a les vores de la tapa. El color Ć©s cremĆ³s al principi, desprĆ©s groc, amb una vora groc crom.
Les espores sĆ³n berrugueses amb una malla en forma de pinta, de color groguenc.
La tija Ć©s cilĆndrica o lleugerament corbada, de 35 a 80 mm d'alƧada i de 15 a 25 mm de gruix. Llisa o arrugada, nua, blanca amb un to groguenc. Es torna porĆ³s amb l'edat.
La carn Ć©s molt frĆ gil, s'esmicola molt, si es talla, el color no canvia, tĆ© un color blanquinĆ³s, groc daurat sota la pell del tap. GairebĆ© no tĆ© gust ni olor.
La distribuciĆ³ es produeix en boscos caducifolis i conĆferes al sĆ²l des de juny fins a finals de setembre.
Comestibilitat - bolet molt saborĆ³s i comestible.
PerĆ² la bella russula no comestible Ć©s molt semblant a la russula daurada, que es diferencia en quĆØ tot l'arbre fruiter Ć©s dur i el color de la tapa Ć©s constantment de color vermell canyella, la carn tĆ© una olor afruitat i no tĆ© cap gust particular. Durant la cocciĆ³, fa olor a trementina, creix de juliol a octubre en boscos caducifolis i conĆferes. Per tant, cal tenir molta cura durant la recollida i preparaciĆ³ del bolet russula daurada!