Hoenbyhelia gris (Hohenbuehelia grisea)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Pleurotaceae (Voshenkovye)
- GĆØnere: Hohenbuehelia
- tipus: Hohenbuehelia grisea (Hohenbuehelia gris)
:
- Pleurotus griseus
- Gris reclinat
- Hohenbuehelia grisea
- Hohenbuehelia atrocoerulea var. grisea
- Hohenbuehelia fluxilis var. grisea
Els cossos fructĆfers sĆ³n sĆØssils, en el punt d'adhesiĆ³ al substrat de vegades es pot veure algun tipus de tija, perĆ² sobretot HohenbĆ¼helia gris Ć©s un bolet sense tija.
cap: 1-5 centĆmetres de diĆ metre. En bolets joves, Ć©s convex, desprĆ©s pla-convex, gairebĆ© pla. La forma Ć©s en forma de ventall, semicircular o en forma de ronyĆ³, amb una vora encaixada en cossos fructĆfers joves, desprĆ©s la vora Ć©s uniforme, de vegades lleugerament ondulada. La pell Ć©s humida, llisa, finament pubescent, la vora Ć©s mĆ©s densa, mĆ©s pronunciada mĆ©s a prop del punt d'uniĆ³. El color Ć©s gairebĆ© negre al principi, tornant-se marrĆ³ negre amb l'edat fins a marrĆ³ fosc, gris-marrĆ³, gris clar i finalment s'esvaeix fins a un color beix, beix i "brunatge".
Sota la pell de la tapa hi ha una fina capa gelatinosa, si es talla amb cura el bolet amb un ganivet afilat, aquesta capa Ć©s clarament visible, malgrat la petita mida del bolet.
arxius: blanquinĆ³s, groguenc apagat amb l'edat, no massa freqĆ¼ent, lamelĀ·lar, ventall des del punt d'adhesiĆ³.
cama: absent, perĆ² de vegades pot haver-hi un pseudo-pedicle minĆŗscul, blanquinĆ³s, blanquinĆ³s, blanquinĆ³s-groguenc.
Polpa: marronĆ³s blanquinĆ³s, elĆ stic, lleugerament gomoso.
Olor: lleugerament farinĆ³s o no difereix.
Sabor: farinosa.
pols d'espores: blanc.
MicroscĆ²pia: Espores 6-9 x 3-4,5 Āµm, elĀ·lĆptiques, llises, llises. Pleurocystidis en forma de llanƧa, lanceolats a fusiformes, 100 x 25 Āµm, amb parets gruixudes (2-6 Āµm), incrustades.
SaprĆ³fit sobre fusta morta de fustes dures i, rarament, de conĆferes. De les fustes dures, prefereix com el roure, el faig, el cirerer, el freixe.
L'estiu i la tardor, fins a finals de tardor, Ć©s molt estĆØs als boscos temperats. El fong creix en petits grups o en grups horitzontals.
En alguns paĆÆsos es considera en perill d'extinciĆ³ (SuĆÆssa, PolĆ²nia).
El bolet Ʃs massa petit per tenir valor nutritiu, i la carn Ʃs forƧa densa i gomosa. No hi ha dades de toxicitat.
Hohenbuehelia mastrucata indicats com els mĆ©s semblants, es superposen en grandĆ ria i ecologia, perĆ² el barret de Hohenbuehelia mastrucata no estĆ cobert d'una vora fina, sinĆ³ d'espines gelatinoses gruixudes amb puntes romes.
Foto: Sergey.