Gelosia columnar (Clathrus columnatus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Phalomycetidae (Velkovye)
  • Ordre: Phallales (alegre)
  • FamĆ­lia: FalĆ cies (Veselkovye)
  • GĆØnere: Clathrus (Clatrus)
  • tipus: Clathrus columnatus (gelosia columnar)

:

  • Columnata laterana
  • columnata linderia
  • columnata de colonnĆ ries
  • Columnata de Linderella
  • Clathrus colonnarius
  • Clathrus brasiliensis
  • Clathrus trilobatus

Foto i descripciĆ³ de la gelosia columnar (Clathrus columnatus).

Com altres Veselkovye, Clathrus columnatus neix d'un "ou".

En l'etapa d'ou el cos del fruit estĆ  parcialment immers en el substrat, Ć©s rodĆ³, de forma quasi esfĆØrica, pot estar lleugerament aplanat per sota, 3Ɨ5 centĆ­metres, amb solcs longitudinals corresponents a la inserciĆ³ de les sutures peridials i, en conseqĆ¼ĆØncia, als lĆ²buls de el receptacle.

Si feu un tall vertical, es veurĆ  un peridio forƧa prim, molt prim a la part superior, mĆ©s gruixut a la base, seguit d'una capa gelatinosa de fins a 8 mm de gruix, i a l'interior ā€“ una gleba arrodonida d'uns 1,7 cm de diĆ metre, ocupant la part superior. part de la part central de l'ou.

La closca exterior del peridi Ć©s mĆ©s sovint blanca, menys sovint cremosa, cremĆ³s a marrĆ³ pĆ lĀ·lid, de vegades s'esquerda, formant escates marrons angulars. Fils de miceli forƧa forts van de l'ou al substrat, que, si es vol, es poden excavar i rastrejar fins a les arrels, soques i altres materials llenyosos immersos al substrat.

Quan es trenqui la closca de l'ou, un cos fructĆ­fer se'n desplega en forma de lĆ²buls separats, fusionats a la part superior. S'assemblen a columnes o mĆØnsules corbes elegants. Hi pot haver de 2 a 6 fulles d'aquest tipus. La superfĆ­cie interna de les fulles estĆ  coberta de moc que contĆ© espores amb una olor especĆ­fica que atrau les mosques. Les mosques sĆ³n els principals propagadors d'espores en els fongs de tota la famĆ­lia de fongs.

L'alƧada de les fulles Ć©s de 5-15 centĆ­metres. Color rosat a vermellĆ³s o ataronjat, pĆ lĀ·lid per sota, mĆ©s brillant per damunt. El gruix de cada fulla Ć©s de fins a 2 centĆ­metres a la part mĆ©s ampla.

En alguns casos, dos lĆ²buls adjacents poden estar connectats per un pont transversal, especialment a prop de la part superior de l'estructura, o de vegades pot haver-hi un procĆ©s transversal incomplet unit a una sola paleta.

Retall cada fulla Ć©s una elĀ·lipse amb un solc longitudinal a l'exterior i un sistema forƧa complex de solcs i solcs a l'interior.

cames o les fulles no tenen cap base comuna, surten directament de l'ou rebentat, que queda en forma de volva.

moc que contĆ© espores (precisament ā€œmocā€, ja que els rems no tenen pols d'espores en forma de ā€œpolsā€) una massa abundant, inicialment compacta, enganxada a la part superior on estan connectats els lĆ²buls, i lliscant lentament cap avall, al principi de color verd oliva. , a poc a poc es va tornant marrĆ³ oliva , fosc.

PolĆØmica cilĆ­ndric amb extrems arrodonits, 3-4 x 1,5-2 micres.

Com totes les espĆØcies de Phallaceae, C. columnatus Ć©s un saprĆ²fit i utilitza la digestiĆ³ extracelĀ·lular per obtenir nutrients de la matĆØria orgĆ nica morta i en descomposiciĆ³ com la fusta. A causa de la seva propensiĆ³ a la fusta morta, el fong s'associa sovint amb hĆ bitats alterats. Sovint es troba creixent als jardins, parcs i clarianes i als voltants, on l'activitat humana ha donat lloc a acumulacions de mulch, estelles de fusta o altres materials rics en celĀ·lulosa.

Primavera - tardor.

El fong s'ha trobat a AustrĆ lia, Nova Zelanda, Oceania, Nova Guinea, ƀfrica, aixĆ­ com a AmĆØrica del Nord i del Sud, Hawaii i la Xina. Es creu que s'ha introduĆÆt a AmĆØrica del Nord, ja que sol aparĆØixer en zones enjardinades o altres zones on s'han plantat plantes exĆ²tiques.

Desconegut.

Foto i descripciĆ³ de la gelosia columnar (Clathrus columnatus).

Cua de flor de Java (Pseudocolus fusiformis)

considerada la mĆ©s semblant. TĆ© 3-4 lĆ²buls que creixen a partir d'una tija comuna (que pot ser molt curta i amagada a la volva). Els seus "ous" - i per tant el Volvo - solen ser de color grisenc a marrĆ³ grisenc (no blancs ni cremosos).

La millor i mĆ©s senzilla manera de distingir la gelosia columnar de la cua de flors de Java Ć©s tallar el Volvo i treure'n tota l'estructura. Si hi ha una tija comuna, Ć©s una cua de flor. Si les "columnes" no estan connectades entre si de cap manera, no hi ha cap fonament comĆŗ: aquesta Ć©s una gelosia columnar. Estem parlant de bolets en estat adult, Ć©s clar. La identificaciĆ³ precisa de veselkovye en l'etapa "ou" sovint Ć©s impossible.

Foto: Veronika.

Deixa un comentari