Caloscypha brillant (Caloscypha fulgens)
- Departament: Ascomycota (Ascomycetes)
- SubdivisiĆ³: Pezizomycotina (Pezizomycotins)
- Classe: Pezizomycetes (Pezizomycetes)
- Subclasse: Pezizomycetidae (Pezizomycetes)
- Ordre: Pezizales (Pezizales)
- FamĆlia: Caloscyphaceae (Caloscyphaceae)
- GĆØnere: Caloscypha
- tipus: Caloscypha fulgens (Caloscypha brillant)
:
- PseudoplectĆ nia brillant
- Aleuria brillant
- Culleres brillants
- Una copa brillant
- Otidella brillant
- Plicariella brillant
- Detonia brillant
- Barlaea brillant
- Lamprospora brillant
Caloscypha (lat. Caloscypha) Ć©s un gĆØnere de fongs discomicets que pertany a l'ordre Pezizales. Habitualment assignat a la famĆlia Caloscyphaceae. L'espĆØcie tipus Ć©s Caloscypha fulgens.
Cos de fruita: 0,5 ā 2,5 centĆmetres de diĆ metre, rarament fins a 4 (5) cm. Ovat en la joventut, desprĆ©s en forma de copa amb una vora doblegada cap a dins, mĆ©s tard mĆ©s plana, en forma de plat. Sovint s'esquerda de manera desigual i asimĆØtrica, desprĆ©s la forma s'assembla als bolets del gĆØnere Otidea.
L'himeni (superfĆcie interior que porta espores) Ć©s llisa, de color groc ataronjat brillant, de vegades amb taques blau-verdoses, especialment en llocs de danys.
La superfĆcie exterior Ć©s de color groc pĆ lĀ·lid o marronĆ³s amb una clara tonalitat verdosa, coberta amb el mĆ©s petit recobriment blanquinĆ³s, llisa.
cama: ja sigui absent o molt curt.
Polpa: groc pĆ lĀ·lid, fins a 1 mm de gruix.
pols d'espores: blanc, blanquinĆ³s
MicroscĆ²pia:
Els ascs sĆ³n cilĆndrics, per regla general, amb una part superior mĆ©s aviat truncada, sense decoloraciĆ³ en el reactiu de Meltzer, de 8 cares, 110-135 x 8-9 micres.
AscĆ²spores al principi ordenades per 2, perĆ² a la maduresa per 1, esfĆØriques o gairebĆ© esfĆØriques, (5,5-) 6-6,5 (-7) Āµm; les parets sĆ³n llises, lleugerament engrossides (fins a 0,5 Āµm), hialines, groc pĆ lĀ·lid en el reactiu de Meltzer.
Olor: no difereix.
No hi ha dades de toxicitat. El bolet no tƩ valor nutricional per la seva petita mida i la seva carn molt fina.
En boscos de conĆferes i barrejats amb conĆferes (ViquipĆØdia tambĆ© indica caducifolis; Fongs de CalifĆ²rnia - nomĆ©s en conĆferes) a la brossa, al sĆ²l entre molses, a la brossa de conĆferes, de vegades a la fusta podrida enterrada, sols o en petits grups.
Shiny Caloscypha Ć©s un bolet de principis de primavera que creix simultĆ niament amb Microstoma, Sarkoscypha i lĆnies de primavera. El temps de fructificaciĆ³ a diferents regions depĆØn molt del temps i la temperatura. Abril-maig a la zona temperada.
EstĆØs a AmĆØrica del Nord (EUA, CanadĆ ), Europa.
Podeu anomenar Aleuria taronja (Aleuria aurantia), realment hi ha una semblanƧa exterior, perĆ² Aleuria creix molt mĆ©s tard, a partir de la segona meitat de l'estiu, a mĆ©s, no es torna blau.
Diverses fonts indiquen que el brillant Caloscifa tĆ© certa semblanƧa amb Sarkoscifa (escarlata o austrĆaca), perĆ² nomĆ©s els que no han vist mai ni Sarkoscifa ni Caloscifa poden tenir dificultats per identificar-se: el color Ć©s completament diferent, i Sarkoscifa, igual que i Aleuria. , no es torna verd.
Foto: Sergey, Marina.