contingut
El malestar abdominal Ć©s una afecciĆ³ coneguda no nomĆ©s per aquells a qui els agrada menjar deliciosos i poc saludables, sinĆ³ tambĆ© per als amants de les dietes i dāuna alimentaciĆ³ adequada. La nostra experta, Lyra Gaptykaeva, endocrinĆ²loga, nutricionista, membre de l'AssociaciĆ³ Russa d'EndocrinĆ²legs (RAE) i de l'AssociaciĆ³ Nacional de NutriciĆ³ ClĆnica (NACP), explica per quĆØ passa aixĆ² i com s'hi ha de tractar.
De quĆØ et queixes?
"Doctor, em preocupa la inflor constant i el dolor abdominal que augmenta desprĆ©s de menjar", amb aquestes queixes, la bella meitat de la humanitat sol recĆ³rrer a mi. En primer lloc, Ć©s desagradable quan lāestĆ³mac sāinfla com un globus. En segon lloc, pot produir sorolls forts que no sempre es poden controlar. En tercer lloc, sembla que estĆ s embarassada de 5 a 6 mesos, quan ja no pots portar el teu vestit o faldilla preferida i els pantalons o texans nomĆ©s augmenten les molĆØsties.
La formaciĆ³ de gasos a lāintestĆ Ć©s un procĆ©s fisiolĆ²gic normal. PerĆ², en determinades condicions, pot haver-hi distensions (flatulĆØncia): formaciĆ³ excessiva de gasos. Molt sovint, aixĆ² passa quan hi ha errors en la nutriciĆ³ i en menjar aliments que contenen fibra.
La fibra sāanomena fibra dietĆØtica, que es troba en els aliments. Al seu torn, la fibra pot ser soluble o insoluble en aigua. La fibra dietĆØtica soluble en aigua pot reduir la gana, alentir el procĆ©s digestiu, reduir els nivells de sucre i colesterol, perĆ² amb mĆ©s freqĆ¼ĆØncia provoca la formaciĆ³ de gasos. Aquestes fibres dietĆØtiques no sĆ³n digerides pels enzims del nostre cos (substĆ ncies de carĆ cter proteic que regulen tots els processos bioquĆmics, sĆ³n necessĆ ries per al funcionament normal del nostre cos), sinĆ³ que serveixen com a mitjĆ nutritiu per a la beneficiosa microflora de lāintestĆ gros. . La microflora intestinal sana Ć©s un component important de la nostra salut. Participa en el metabolisme de greixos, sal i aigua, en la sĆntesi de vitamines i aminoĆ cids, regula el sistema immunitari, elimina les toxines.
El consum suficient de fibra serveix com a prevenciĆ³ de moltes malalties, com lāobesitat i la diabetis, lāaterosclerosi i la hipertensiĆ³, el cĆ ncer. En la lluita contra lāexcĆ©s de pes, la inclusiĆ³ de fibra a la vostra dieta us permet millorar el funcionament dels intestins, que al seu torn serveix no nomĆ©s per prevenir el restrenyiment, sinĆ³ que tambĆ© us permet normalitzar el nivell de colesterol i sucre en la sang. Segons els nutricionistes, es recomana consumir almenys 20-25 g de fibra diĆ riament.
Per quĆØ es produeix la inflor?
Per resoldre amb ĆØxit qualsevol problema, cal influir en la seva causa i nāhi pot haver molts amb una formaciĆ³ de gas augmentada:
- patrons alimentaris irregulars;
- abĆŗs d'aliments dolƧos i refinats;
- "Mania" per a certs aliments;
- canviar a un determinat tipus dāaliments, per exemple, el vegetarianisme;
- prendre antibiĆ²tics o altres medicaments;
- estrĆØs;
- ingesta dāalcohol;
- trastorns del son i el descans;
- disbiosi intestinal.
La disbiosi intestinal (que popularment sāanomena disbiosi) Ć©s una afecciĆ³ en quĆØ es pertorba lāequilibri entre bacteris beneficiosos i patĆ²gens del nostre cos, que condueix al desenvolupament de diverses malalties.
A mĆ©s, aquest malestar pot ser estacional, mĆ©s sovint a lāestiu, quan comencem a ārecolzar-nosā en fruites i verdures fresques. PerĆ² normalment el nostre cos es va reconstruint gradualment i desprĆ©s de 3-4 setmanes es pot sentir molt bĆ©.
Quins productes poden provocar la formaciĆ³ de gasos?
Tots els productes es poden dividir en 4 grups:
- baies i fruites;
- llegums;
- verdures i herbes;
- farina i dolƧa.
Cadascun d'aquests grups contĆ© productes que poden provocar una formaciĆ³ de gas tant excessiva com moderada. El malestar mĆ©s gran es produeix per menjar hidrats de carboni com dolƧos, pastissos, pastissos, menjar rĆ pid. Per quĆØ aquest grup particular de productes que mĆ©s estimem provoca la formaciĆ³ de gasos?
La farina i els aliments dolƧos sĆ³n aliments que contenen una gran quantitat dāoligosacĆ rids (tipus complexos dāhidrats de carboni, per exemple, lactosa, fructosa, sacarosa). A lāintestĆ es descomponen en monosacĆ rids (hidrats de carboni simples) i sāabsorbeixen al torrent sanguini. Es necessiten certs enzims per descompondre els oligosacĆ rids en monosacĆ rids. Si la sĆntesi dāaquests enzims al cos es veu interrompuda, per exemple, a causa de la disbiosi intestinal, menjar aliments rics en hidrats de carboni comporta un augment de la formaciĆ³ de gasos.
Un altre factor Ć©s la presĆØncia d'una gran quantitat de fibra no digerible als aliments, el processament de la qual per part dels microorganismes de l'intestĆ gros s'acompanya d'una major formaciĆ³ de gasos. Per exemple, quan es menja pa de sĆØgol o de blat, la formaciĆ³ de gasos pot ser mĆ©s gran que quan s'inclouen productes com el segĆ³ o el pa a la dieta, ja que contenen una major quantitat de fibra insoluble en aigua. Els bolets contenen fibra-quitina indigerible, de manera que desprĆ©s d'ells, les molĆØsties a l'intestĆ poden ser mĆ©s pronunciades que quan es mengen cogombres o carbassons. Si mengem sĆndria o prunes, a causa de l'alt contingut en fibra dietĆØtica, el risc de formaciĆ³ de gasos serĆ mĆ©s gran que quan mengem gerds o maduixes.
Per on comenƧar?
En cas de formaciĆ³ excessiva de gasos, en primer lloc, cal tenir en compte la vostra dieta amb atenciĆ³. Les recomanacions segĆ¼ents us poden ajudar:
- Normalitzeu la dieta (es recomana menjar 3 vegades al dia, si cal, podeu incloure 1-2 aperitius)
- No us oblideu dāun rĆØgim suficient per beure, sobretot quan sāinclouen aliments rics en fibra a la dieta, ja que la manca de lĆquid a la dieta pot provocar restrenyiment. Cal beure segons la necessitat, perĆ² no menys dāun litre dāaigua neta al dia.
- Normalitzar els patrons de son i vigĆlia. QuĆØ vol dir? Apreneu a anar a dormir a una hora determinada com a mĆ xim a les 23: 00-00: 00 de la nit.
- Afegiu activitat fĆsica (es recomana trobar com a mĆnim 30-40 minuts al dia per practicar esports o qualsevol altra activitat aerĆ²bica).
QuĆØ fer si, malgrat els canvis en la dieta i l'estil de vida, persisteixen les queixes?
Podeu renunciar al vostre menjar preferit o fer servir medicaments que redueixin la formaciĆ³ de gasos. A les farmĆ cies hi ha molts dāaquests mitjans, un dels mecanismes dels quals Ć©s reduir la tensiĆ³ superficial del gas (les bombolles de gas a lāintestĆ esclaten, es produeix un alleujament). Aquests medicaments no afecten directament la causa, sinĆ³ que nomĆ©s eliminen les molĆØsties quan ja sāhan produĆÆt.
I Ć©s possible prevenir la formaciĆ³ de gasos en lloc de combatre-ho i, al mateix temps, no limitar-se a lāelecciĆ³ dels plats? Amb aquests propĆ²sits, els nutricionistes recomanen l'enzim alfa-galactosidasa. Aquest Ć©s un enzim que ajuda a descompondre els oligosacĆ rids en monosacĆ rids fins i tot durant l'etapa digestiva a l'intestĆ prim, evitant aixĆ el procĆ©s de formaciĆ³ de gasos a l'intestĆ gros. Aquest producte es pot utilitzar com a additiu als aliments quan es mengen aliments que causen flatulĆØncia. *
Abans dāutilitzar-lo, es recomana consultar un metge. Estar sa!
*Productes gasosos: verdures (carxofes, bolets, coliflor, brots de soja, pebrots dolƧos, col xinesa, pastanagues, cols, cogombres, albergĆnies, mongetes verdes, enciam, carbassa, patates, raves, algues (nori), espinacs, tomĆ quets). , naps, carbassons), fruites (pomes, albercocs, mores, fruites en conserva, dĆ tils, fruits secs, figues, mangos, nectarines, papaia, prĆ©ssecs, peres, prunes, caquis, prunes, sĆndria, plĆ tans, nabius, melons, nabius, raĆÆm, kiwi, llimona, llima, mandarina, taronja, fruita de la passiĆ³, pinya, gerds, maduixes, mandarines), cereals (blat, ordi, sĆØgol, cereals, blat de moro, civada, cereals, patates fregides, creps, pasta, fideus, pretzels, gofres, cereals de civada, segĆ³ de civada, crispetes, quinoa, arrĆ²s, segĆ³ d'arrĆ²s), llegums (soja, productes de soja (llet de soja, tofu), tot tipus de fesols, pĆØsols, anacards, bulgur, llenties, miso, festucs), herbes aromĆ tiques (xicoira, carxofa, tot tipus d'amanides, ceba, all, pastanaga, julivert, aceda, api, espinacs, verdures de dent de lleĆ³, espĆ rrecs), productes de fleca (pa de farina de sĆØgol, pa borodino, pa de gra, pa de blat, segĆ³ de sĆØgol, segĆ³ de blat, pa).