HumĆ ria hemisfĆØrica (Humaria hemisphaerica)

SistemĆ tica:
  • Departament: Ascomycota (Ascomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Pezizomycotina (Pezizomycotins)
  • Classe: Pezizomycetes (Pezizomycetes)
  • Subclasse: Pezizomycetidae (Pezizomycetes)
  • Ordre: Pezizales (Pezizales)
  • FamĆ­lia: Pyronemataceae (Pyronemic)
  • GĆØnere: Humaria
  • tipus: Humaria hemisphaerica (Humaria hemisphaerica)

:

  • Helvella blanc
  • Elvela albida
  • Peziza hispida
  • Etiqueta Peziza
  • Peziza hemisphaerica
  • Peziza hirsuta Holmsk
  • Peziza hemisphaerica
  • Lachnea hemisphaerica
  • Enterraments hemisfĆØrics
  • Scutellinia hemisphaerica
  • Enterraments blancs
  • Micolacnea hemisfĆØrica

Foto i descripciĆ³ de Humariya hemisphaerica (Humaria hemisphaerica).

Davant nostre hi ha un petit bolet en forma de tassa, que, afortunadament, s'identifica fĆ cilment entre molts "tasses" i "plats" semblants. L'humĆ ria hemisfĆØrica rarament creix mĆ©s de tres centĆ­metres d'amplada. TĆ© una superfĆ­cie interior blanquinosa, grisenca o (mĆ©s poques vegades) blavosa pĆ lĀ·lida i una superfĆ­cie exterior marrĆ³. A l'exterior, el bolet estĆ  completament cobert de pĆØls marrons durs. La majoria dels altres bolets calze petits sĆ³n de colors brillants (Copa de l'elf) o mĆ©s petits (Dumontinia nudosa) o creixen en llocs molt especĆ­fics, com ara vells fogueres.

Cos de fruita format com una bola buida tancada, desprƩs esquinƧada des de dalt. En la joventut, sembla una copa, amb l'edat es fa mƩs ample, en forma de copa, en forma de plat, arriba a una amplada de 2-3 centƭmetres. La vora dels bolets joves s'embolica cap a dins, mƩs tard, en els vells, es gira cap a fora.

La cara interna del cos fructĆ­fer Ć©s avorrit, lleuger, sovint arrugat a la part inferior, en aparenƧa recorda una mica la sĆØmola. Es torna marronĆ³s amb l'edat.

El costat exterior Ć©s marrĆ³, densament cobert de pĆØls fins marrons d'un milĀ·lĆ­metre i mig de llargada.

cama: desaparegut.

Olor: no es distingeix.

Sabor: No hi ha informaciĆ³.

Polpa: clar, marronĆ³s, mĆ©s aviat prim, dens.

MicroscĆ²pia: Les espores sĆ³n incolores, berrugoses, elĀ·lipsoides, amb dues grans gotes d'oli que es desintegren quan arriben a la maduresa, de 20-25 * 10-14 micres de mida.

Els ascs sĆ³n de vuit espores. Parafisis filiformes, amb ponts.

Foto i descripciĆ³ de Humariya hemisphaerica (Humaria hemisphaerica).

L'humĆ ria hemisfĆØrica estĆ  Ć mpliament distribuĆÆda per tot el mĆ³n, creixent en sĆ²ls humits i, amb menys freqĆ¼ĆØncia, en fusta ben deteriorada (presumiblement fusta dura). Es presenta amb poca freqĆ¼ĆØncia, no anualment, individualment o en grups en boscos caducifolis, mixtos i conĆ­feres, en matolls d'arbusts. ƈpoca de fructificaciĆ³: estiu-tardor (juliol-setembre).

Algunes fonts classifiquen categĆ²ricament el bolet com a no comestible. Alguns escriuen de manera evasiva que el bolet no tĆ© cap valor nutritiu a causa de la seva petita mida i la seva carn fina. No hi ha dades de toxicitat.

Malgrat que la Gumaria hemisfĆØrica es considera un bolet bastant fĆ cilment reconeixible, hi ha diverses espĆØcies que es consideren semblants externament.

Geopyxis del carbĆ³ (Geopyxis carbonaria): difereix pel color ocre, les dents blanquinoses a la vora superior, la manca de pubescĆØncia i la presĆØncia d'una cama curta.

Trichophaea hemisphaerioides: difereix en mides mƩs petites (fins a un centƭmetre i mig), mƩs postrada, en forma de plat, en lloc de en forma de copa, forma i color mƩs clar.

:

La llista de sinĆ²nims Ć©s enorme. A mĆ©s dels enumerats, algunes fonts indiquen un sinĆ²nim de Humaria hemispherica, aixĆ² sĆ­, sense la ā€œaā€, aixĆ² no Ć©s una errada d'ortografia.

Foto: Boris Melikyan (Fungarium.INFO)

Deixa un comentari