El ressentiment no només es fa... En relació a un fet entès com a insult, per pressionar el delinqüent, activem la ira (protesta, acusacions, agressió). Si es tanca la possibilitat d'agressió directa (per impossibilitat o bloquejada per la por), aleshores:
- Per cridar l'atenció, llancem patiment (tristesa o molèstia), comencem a fer-nos mal.
- L'agressivitat acumulada gira a l'interior del cos, durant el conflicte es produeixen processos fisiològics útils per a la supervivència de l'individu, però perjudicials per a la seva salut.
Total: com a sentiment independent, no hi ha cap sentiment de ressentiment. Darrere del "ressentiment" ("ofensa") hi ha ira pura o una barreja d'ira (ira), por i molestia.
El ressentiment és una emoció complexa no bàsica derivada de la ira no expressada.
Quan i amb quina força sorgeix el sentiment de ressentiment?
El sentiment de ressentiment sorgeix en aquell que s'ha fet a si mateix, s'ha ofès a si mateix.
Amb l'hàbit i el desig de ser ofès, una persona s'ofensa (s'ofen a si mateixa) per qualsevol cosa.
El ressentiment sorgeix sovint del treball analfabet amb ira. "Una persona tan intel·ligent i adulta com jo està ofesa?" — la frase és feble, no pot fer front a la ira, i si segueixo enfadat, aleshores no sóc intel·ligent ni adult... O: "no val la pena que m'ofengui!" —de la mateixa manera.