contingut
Melanoleuca berrugosa (Melanoleuca verrucipes)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Tricholomataceae (Tricholomovye o Ryadovkovye)
- GĆØnere: Melanoleuca (Melanoleuca)
- tipus: Melanoleuca verrucipes (Melanoleuca verrucipes)
- Mastoleucomyces verrucipes (Fr.) Kuntze
- Melanoleuca verrucipes f. d'acord (P.Karst.) Fontenla & Para
- Melanoleuca verrucipes var. subvertir Raithelh.
- Melanoleuca verrucipes var. et posarĆ s la pell de gallina
- Tricholoma verrucipes (Fr.) Bres.
TĆtol actual: Melanoleuca verrucipes (Fr.) Cantant
histĆ²ria taxonĆ²mica
Aquest "Warty Cavalier" va ser descrit l'any 1874 pel micĆ²leg suec Elias Magnus Fries, que li va donar el nom d'Agaricus verrucipes. El seu nom cientĆfic actualment acceptat, Melanoleuca verrucipes, es remunta a una publicaciĆ³ de Rolf Singer l'any 1939.
Etimologia
El nom del gĆØnere Melanoleuca provĆ© de les antigues paraules melas que significa negre i leucos que significa blanc. No Warty Cavalier Ć©s realment blanc i negre, perĆ² molts tenen gorres que tenen diversos tons de marrĆ³ a la part superior i plaques blanquinoses a sota.
L'epĆtet especĆfic verrucipes significa literalment "amb peu berrugoso" - "amb un peu berrugoso, peu", i la paraula "peu", per descomptat, significa "cama", quan es tracta del fong.
En general, la definiciĆ³ de Melanoleuca a l'espĆØcie Ć©s un malson. Melanoleuca verrucipes Ć©s una agradable excepciĆ³, una de les poques espĆØcies de melaneuca que es poden identificar per macro-caracterĆstiques sense endinsar-se en la natura de la microscĆ²pia.
El peduncle verrucĆ³s de melanoleuca es diferencia dels seus homĆ²legs per una tija lleugera, gairebĆ© blanca, coberta d'escates petites, perĆ² forƧa notables, de color marrĆ³ fosc o fins i tot negre, semblants a crostes o berrugues.
cap: 3-7 cm de diĆ metre (de vegades fins a 10 cm), de blanc a crema amb un centre marrĆ³ pĆ lĀ·lid, el casquet Ć©s primer convex i desprĆ©s s'aplana, gairebĆ© sempre amb un petit tubercle baix, en bolets adults Ć mpliament convex o gairebĆ© pla. , sec, calb, llis, de vegades finament escamoso. El color Ć©s blanc, blanquinĆ³s, sovint amb una zona mĆ©s fosca al centre. La carn del tap Ć©s prima, de color blanc a crema molt pĆ lĀ·lida.
plaques: molt adherent, freqĆ¼ent, amb nombroses plaques. El color de les plaques Ć©s blanc, cremĆ³s pĆ lĀ·lid, que es torna marrĆ³ amb l'edat.
cama: longitud 4-5 cm i gruix 0,5-1 cm (hi ha exemplars amb una tija de fins a 6 cm de llarg i fins a 2 cm de gruix). Plana amb la base lleugerament inflada. Sec, blanc sota crostes de color marrĆ³ fosc a gairebĆ© negre. No hi ha anell ni zona anular. La carn de la cama Ć©s dura, fibrosa.
Polpa: blanc, blanquinĆ³s, cremĆ³s en exemplars massa grans, no canvia de color quan es fa malbĆ©.
Olor: lleugerament bolet, olor lleu d'anĆs o ametlla possible. Escriuen sobre els tons de l'olfacte, segons diverses fonts: ametlles amargues, escorƧa de formatge, aixĆ com farina, afruitat. O bĆ©: Ć cid, anĆs, de vegades pera, pot ser desagradable en exemplars madurs.
Sabor: suau, sense trets.
pols d'espores: blanc a crema pĆ lĀ·lida.
CaracterĆstiques microscĆ²piques:
Espores elĀ·lipsoides de 7ā10 x 3ā4,5 Āµm de llarg, amb berrugues amiloides de menys de 0,5 Āµm d'alƧada.
Basidia de 4 espores.
No es van trobar queilocistidis.
Pleurocystidis 50ā65 x 5ā7,5 Āµm, fusiformes amb un Ć pex estret i afilat i un septe, de parets primes, hialins en KOH, Ć pex de vegades incrustat de cristalls.
El tramvia de plaques Ć©s subparalĀ·lel.
Pileipellis Ć©s un cutis d'elements de 2,5ā7,5 Āµm d'ample, septat, hialĆ en KOH, llis; les cĆØlĀ·lules terminals solen ser erectes, cilĆndriques, amb els Ć pes arrodonits.
No s'han trobat connexions de pinƧa.
SaprĆ³fit, creix aĆÆllat o en grups reduĆÆts en terra o estelles de fusta, en sĆ²ls rics en humus i prats rics en fulles i herbes, estelles o munts de compost de jardĆ.
Melanoleuca verruciforma es produeix des de la primavera fins a la tardor, amb els pics de fructificaciĆ³ a finals d'estiu i tardor.
Es troba a tot arreu, rar.
Al nord i les muntanyes d'Europa, es troba de manera natural a les zones herbades, perĆ² en altres parts d'Europa es troba sovint en zones paisatgĆstiques: parcs, gespes, places. A AmĆØrica del Nord, es troba al nord-oest del PacĆfic i als estats del nord-est i de l'AtlĆ ntic mitjĆ , a les estelles de fusta i altres zones enjardinades, o a les sĆØquies herbades i al costat de les carreteres.
Ćs molt probable que la distribuciĆ³ mundial d'aquesta espĆØcie s'hagi expandit significativament en els darrers anys a causa de la seva transferĆØncia a plantes en test d'exportaciĆ³, compost per a tests i mulch de jardĆ.
Molts bolets del gĆØnere Melanoleuca es consideren comestibles, perĆ² el seu gust, francament, Ć©s aixĆ. Potser per aixĆ² moltes guies europees els enumeren com a "no comestibles", amb notes a l'estil de "com que aquests tipus de bolets sĆ³n notĆ²riament difĆcils d'identificar, recomanem que es considerin tots com a sospitosos i no es recullin per menjar".
No obstant aixĆ², no va ser possible trobar dades sobre la toxicitat de Melanoleuca berrugosa. Situarem aquesta espĆØcie a "No comestible", i no per reasseguranƧa, sinĆ³ per la raresa de Melanoleuca verrucipes al territori de l'antiga URSS. No te'l mengis, millor fer tantes bones fotos com sigui possible.
Melanoleuca en blanc i negre (Melanoleuca melaleuca)
MacroscĆ²picament pot ser molt semblant, perĆ² no tĆ© les escates caracterĆstiques de color marrĆ³ fosc a la tija.
- Agaricus va acceptar P.Karst.
- Agaricus verrucipes (Fr.) Fr.
- Armillaria verrucipes P.
- Estic d'acord amb Clitocybes P.Karst.
- Clitocybe eixams P.Karst.
- Clitocybe verrucipes (Fr.) Maire
- Gyrophila verrucipes (Eng.) QuĆØ.
Foto: Vyacheslav.