Llet: bona o dolenta per a la vostra salut? Entrevista amb Marie-Claude Bertière

Llet: bona o dolenta per a la vostra salut? Entrevista amb Marie-Claude Bertière

Entrevista amb Marie-Claude Bertière, directora del departament del CNIEL (Centre nacional interprofessional per a economia lletera) i nutricionista.
 

"Sense làctics comporta dèficits més enllà del calci"

Com va reaccionar després de la publicació d’aquest famós estudi de BMJ que associa un elevat consum de llet i un augment de la mortalitat?

El vaig llegir íntegrament i em va sorprendre la recepció d’aquest estudi als mitjans de comunicació. Perquè diu molt clarament 2 coses. La primera és que un consum molt elevat de llet (més de 600 ml al dia, molt superior al consum dels francesos, que és de 100 ml / dia de mitjana) s’associa a un augment de la mortalitat entre les dones sueces. La segona és que, al contrari, el consum de iogurt i formatge s’associa a una reducció de la mortalitat.

També comparteixo l’opinió dels autors que ells mateixos conclouen que aquests resultats s’han d’interpretar amb precaució perquè es tracta d’un estudi observacional que no permet concloure una relació causal i que altres estudis donen resultats diferents.

Quins són els motius pels quals la llet és tan recomanable?

Per la mateixa raó que recomanem consumir fruites i verdures. La llet i els productes lactis aporten nutrients específics, per la qual cosa són tot un grup d'aliments. Com que l'home és omnívor, ha de treure cada dia de cadascun d'aquests grups. D'aquí la recomanació de 3 racions de lactis al dia i 5 racions de fruites i verdures al dia.

De fet, la llet té un nombre excepcional de nutrients, però els greixos que conté són principalment greixos saturats ... Per tant, hauríem de limitar-ne el consum?

La llet conté principalment aigua, al voltant del 90%, i poc greix: 3,5 g de greix per 100 ml quan és sencera, 1,6 g quan és semidesnatada (la més consumida) i menys 0,5 g quan és està desnatada. Dos terços són àcids grassos saturats molt variats, que, a més, no estan associats al risc de patir malalties cardiovasculars. No hi ha límit de consum “oficial”: la llet és un dels 3 lactis recomanats (una ració corresponent a 150 ml) i s'aconsella variar-los. Segons l'última enquesta del CCAF, la llet proporciona menys d'1 gram d'àcids grassos saturats al dia per adult.

Està realment provat el vincle entre el calci i l’osteoporosi?

L'osteoporosi és una malaltia multifactorial, que implica factors genètics i ambientals com l'activitat física, la ingesta de vitamina D, proteïnes però també calci... Sí, necessites calci per construir i mantenir el teu esquelet. Els estudis mostren una relació entre el calci, la massa òssia i el risc de fractura. I els vegans que exclouen tots els productes animals tenen un major risc de fractura.

Com s'explica que la llet sigui objecte de debat? Només professionals sanitarisVoleu prendre una posició en contra del seu consum?

El menjar sempre ha despertat modes o pors irracionals. És un procés d'incorporació que va molt més enllà de proporcionar combustible a l'organisme. També és una qüestió de cultura, història familiar, símbols... La llet és un aliment molt simbòlic, que sens dubte explica la passió amb la qual és lloada o criticada. Però la gran majoria dels professionals de la salut i tots els nutricionistes i dietistes recomanen el consum de lactis com a part d'una dieta equilibrada.

Els crítics de la llet informen d’un vincle entre el seu consum i certes malalties inflamatòries, en particular a causa de la permeabilitat intestinal causada per les proteïnes de la llet. Què en penseu d’aquesta teoria? Els estudis van en aquesta direcció?

No, al contrari, els estudis sobre inflamació tendeixen a anar en direcció contrària. I si hi hagués un problema de permeabilitat intestinal, evidentment també afectaria substàncies diferents de les que conté la llet. Però, a grans trets, com podem pensar que un aliment destinat a nens petits pot ser "tòxic"? Perquè tota la llet, sigui quin sigui el mamífer, conté els mateixos elements i components proteics en particular. Només varia la proporció d’aquests constituents.

Podem prescindir raonablement dels lactis? Quines serien les alternatives possibles, segons vostè? Són equivalents?

Sortir d'un grup d'aliments amb característiques nutricionals pròpies significa compensar el dèficit de nutrients. Per exemple, quedar-se sense productes lactis significa trobar calci, vitamines B2 i B12, iode... en altres aliments. De fet, la llet i els seus derivats són les principals fonts de la nostra dieta. Així, la llet i els productes lactis aporten el 50% del calci que consumim cada dia. Per compensar aquest dèficit, caldria consumir diàriament per exemple 8 plats de col o 250 g d'ametlles, cosa que sembla poc pràctic i sens dubte incòmode des del punt de vista digestiu... A més, això no compensa els dèficits de iode i vitamines, i l'ametlla és molt alta en calories, la ingesta energètica augmenta i desequilibra la ingesta d'àcids grassos essencials. Pel que fa al suc de soja, hi ha versions enriquides artificialment amb calci, però falten els altres micronutrients de la llet. No deixar de lactis és complicat, altera els hàbits alimentaris i comporta dèficits molt més enllà del calci.

Torneu a la primera pàgina de la gran enquesta de llet

Els seus defensors

Jean-Michel Lecerf

Cap del departament de nutrició de l’Institut Pasteur de Lille

"La llet no és un mal menjar!"

Llegiu l’entrevista

Marie Claude Bertiere

Director del departament del CNIEL i nutricionista

"Sense làctics comporta dèficits més enllà del calci"

Torneu a llegir l’entrevista

Els seus detractors

Mariona Kaplan

Bio-nutricionista especialitzada en medicina energètica

"Sense llet després de 3 anys"

Llegiu l’entrevista

Hervé Berbille

Enginyer en agroalimentació i llicenciat en etno-farmacologia.

"Pocs beneficis i molts riscos!"

Llegiu l’entrevista

 

 

Deixa un comentari