contingut
Mycena vulgaris (Mycena vulgaris)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Mycenaceae (Mycenaceae)
- GĆØnere: Mycena
- tipus: Mycena vulgaris (Mycena vulgaris)
Mycena vulgaris (Mycena vulgaris) Ć©s un petit bolet pertanyent a la famĆlia Mycena. En els tractats cientĆfics, el nom d'aquesta espĆØcie Ć©s: Mycena vulgaris (Pers.) P. Kumm. Hi ha altres noms sinĆ²nims per a l'espĆØcie, en particular, el llatĆ Mycena vulgaris.
DescripciĆ³ externa del fong
El diĆ metre de la tapa en la micena comuna Ć©s d'1-2 cm. En bolets joves, tĆ© una forma convexa, que posteriorment esdevĆ© postrada o cĆ²nica ampla. De vegades, un tubercle Ć©s visible a la part central de la tapa, perĆ² sovint es caracteritza per una superfĆcie deprimida. La vora de la tapa d'aquest bolet Ć©s solcada i de color mĆ©s clar. La tapa en si Ć©s transparent, les ratlles sĆ³n visibles a la seva superfĆcie, tĆ© un color gris-marrĆ³, gris-marrĆ³, pĆ lĀ·lid o groc grisenc. Es caracteritza per la presĆØncia d'un ull marrĆ³.
Les plaques del fong sĆ³n rares, nomĆ©s 14-17 d'elles arriben a la superfĆcie de la tija del bolet. Tenen forma arquejada, de color marrĆ³ grisenc o blanc, vora viscosa. Tenen una excelĀ·lent flexibilitat, baixen a la cama. La pols d'espores de bolets Ć©s de color blanc.
La longitud de la cama arriba als 2-6 cm i el seu gruix Ć©s d'1-1.5 mm. Es caracteritza per una forma cilĆndrica, a l'interior ā buit, molt rĆgid, al tacte ā suau. El color de la tija Ć©s marrĆ³ clar a la part superior, tornant-se mĆ©s fosc a sota. A la base, estĆ cobert de pĆØls blancs rĆgids. La superfĆcie de la cama Ć©s mucosa i enganxosa.
La polpa de la micena comuna Ć©s de color blanquinĆ³s, no tĆ© gust i Ć©s molt prima. La seva olor no Ć©s expressiva, sembla una olor rara. Les espores tenen forma elĀ·lĆptica, sĆ³n basidis de 4 espores, es caracteritzen per unes dimensions de 7-8 * 3.5-4 micres.
HĆ bitat i perĆode de fructificaciĆ³
El perĆode de fructificaciĆ³ de la micena comuna (Mycena vulgaris) comenƧa a finals de l'estiu i continua durant la primera meitat de la tardor. El fong pertany a la categoria de saprotrofs de brossa, creix en grups, perĆ² els cossos fructĆfers no creixen entre si. Pots conĆØixer una micena normal en boscos mixts i de conĆferes, enmig d'agulles caigudes. L'espĆØcie de micnes presentada estĆ Ć mpliament distribuĆÆda a Europa. De vegades, la micena comuna es pot trobar a AmĆØrica del Nord i paĆÆsos asiĆ tics.
Comestibilitat
El bolet micena (Mycena vulgaris) es classifica errĆ²niament com a no comestible. De fet, no Ć©s verinĆ³s, i el seu Ćŗs en els aliments no Ć©s habitual a causa del fet que Ć©s de mida massa petita, la qual cosa no permet un processament d'alta qualitat del bolet desprĆ©s de la collita.
EspĆØcies similars, trets distintius d'ells
Al territori del nostre paĆs sĆ³n habituals diverses varietats de bolets micena, caracteritzats per la superfĆcie mucosa de la tija i el casquet, i tambĆ© semblants a la micena comuna (Mycena vulgaris). Enumerem les varietats mĆ©s famoses:
- Micena Ć©s mucosa. TĆ© moltes subespĆØcies que tenen una caracterĆstica comuna, Ć©s a dir, el color groguenc de la tija prima. A mĆ©s, les micenes mucoses, per regla general, tenen espores grans de 10 * 5 micres de mida, el fong tĆ© plaques adherides a la tija.
- Mycena dewy (Mycena rorida), que actualment Ć©s sinĆ²nim de Roridomyces dewy. Aquest tipus de fong prefereix crĆ©ixer a la fusta podrida d'arbres caducifolis i conĆferes. A la seva cama hi ha una membrana mucosa, i les espores sĆ³n mĆ©s grans que les de la micena comuna. La seva mida Ć©s de 8-12 * 4-5 micres. Basidia nomĆ©s sĆ³n de dues espores.
El nom llatĆ de mycena vulgaris (Mycena vulgaris) provĆ© de la paraula grega mykes, que significa bolet, aixĆ com del terme especĆfic llatĆ vulgaris, traduĆÆt com a corrent.
Mycena vulgaris (Mycena vulgaris) is listed in some countries in the Red Books. Among such countries are Denmark, Norway, the Netherlands, Latvia. This type of fungus is not listed in the Red Book of the Federation.