contingut
Pluteus atromarginatus (Pluteus atromarginatus)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Pluteaceae (Pluteaceae)
- GĆØnere: Pluteus (Pluteus)
- tipus: Pluteus atromarginatus (Pluteus atromarginatus)
:
- Plutey vora negre
- Plutey negre-extrem
- Pluteus nigrofloccosus
- Pluteus cervinus var. nigrofloccosus
- Pluteus cervinus var. atromarginatus
- Pluteus tricuspidat
- Pluteus umbrosus ss. Bresadola Ć©s un homĆ²nim de la greixosa (Pluteus umbrosus)
El nom actual Ć©s Pluteus atromarginatus (Konrad) KĆ¼hner (1935)
L'etimologia de l'epĆtet Ć©s d'atromarginatus, a, um, amb una vora fosca. De ater, atra, atrum, fosc, negre, colors sutge + margino, avi, atum, are, vora, marc.
cap 4-10 (12) cm de diĆ metre, en exemplars joves semiesfĆØric-campanulat, convex o aplanat en madurar, sovint amb un tubercle suau i lleugerament sortint, la vora Ć©s ondulada, llisa, sense solcs, sovint esquerdes radialment, formant lĆ²buls peculiars.
El color Ć©s marrĆ³ fosc, de vegades gairebĆ© negre, sobretot al centre del casquet, que sol ser mĆ©s fosc que la vora. La cutĆcula (teixit tegumentari del casquet, pell) Ć©s mucosa en temps humit, representada per fibres radials encarnades, i al centre del casquet, per petites escates erizades, especialment clarament visibles en temps sec. La polpa Ć©s forƧa densa, moderadament carnosa al centre, fina al llarg de la vora. El color de la polpa Ć©s de marbre blanquinĆ³s, sota la cutĆcula - gris marronĆ³s, no canvia al tall. L'olor Ć©s agradable, lleugerament pronunciat, el gust Ć©s suau, lleugerament dolƧ.
HimenĆ²for bolet ā lamelĀ·lar. Les plaques sĆ³n lliures, freqĆ¼ents, sempre intercalades amb plaques de diferent longitud, en bolets joves sĆ³n de color blanc, crema, salmĆ³, amb l'edat es tornen rosats, rosats-marrons. La vora de les plaques gairebĆ© sempre estĆ pintada de negre-marrĆ³.
Aquesta coloraciĆ³ Ć©s clarament visible quan es miren les plaques des del costat, i encara Ć©s millor si s'arma amb una lupa.
Ćs aquesta caracterĆstica la que Ć©s una de les principals caracterĆstiques distintives del fong, i tambĆ© va donar nom a aquest tipus d'espit.
impressiĆ³ dāespores rosa.
PolĆØmica rosat (en massa) (5,7) 6,1-7,3 (8,1) Ć (3,9) 4,2-5,1 (5,4) Āµm, Ć mpliament elĀ·lipsoĆÆdal, llis.
BasĆdis 20-30 Ć 6,0-10,0 Āµm, 4 espores, amb esterigma llarg de 2-3 (4) Āµm.
Els queilocystidis sĆ³n de parets primes amb pigment marrĆ³, en forma de pera, esfĆØrics i elĀ·lipsoides. Dimensions (15) 20-45 Ć 8-20 Āµm.
Els pleuroquistes sĆ³n fusiformes, en forma de pera, esfĆØrics, de parets gruixudes, hialins (a la vora de les plaques amb contingut marrĆ³ marrĆ³), amb 2ā5 processos uncinats a l'Ć pex, 60ā110 Ć 15ā25 Āµm
Pileipellis. Hifes amb fermalls (caracterĆstiques), de parets primes, taps a la cutĆcula que consisteixen en cĆØlĀ·lules de 10 a 25 Ī¼m de diĆ metre amb contingut marrĆ³, a la cutĆcula de la tija - de cĆØlĀ·lules hialines cilĆndriques de 5-15 Ī¼m de diĆ metre.
cama central de 4-12 cm de llarg i 0,5-2 cm de gruix, de cilĆndric (mĆ©s prim a la tapa) amb un lleuger engrossiment cap a la base, rarament a forma de maƧa. La superfĆcie Ć©s llisa blanquinosa amb fibres longitudinals de color marrĆ³ sedĆ³s i marrĆ³ fosc. La carn Ć©s blanquinosa, molt mĆ©s densa i mĆ©s fibrosa que la del casquet.
Pluteus atromarginatus Ć©s un saprotrof sobre soques, fusta morta o morta de conĆferes (avet, pi, avet), residus llenyosos enterrats, serradures en boscos de conĆferes i mixtes. Creix sols o en petits grups de juliol a octubre. DistribuĆÆt per Ćsia, Europa, JapĆ³, TranscaucĆ sia. Al nostre paĆs, s'han registrat troballes als territoris de Perm i Primorsky, Samara, Leningrad i Rostov.
Pel que sembla, el bolet Ć©s comestible, perĆ² a causa de la raresa i pronunciada tija fibrosa, no representa cap valor culinari.
Ćs poc probable que la definiciĆ³ d'aquest fong provoqui dificultats a causa del color caracterĆstic de la vora (costelles) de les plaques, perĆ² encara es pot confondre amb algunes espĆØcies.
Fut de cƩrvol (Pluteus cervinus)
Es diferencia pel color de la vora de les plaques (color uniforme a tota la zona), per l'olor de rave picant (o rave) i en la majoria dels casos creix en arbres caducifolis.
Fut d'ombra (Pluteus umbrosus)
La coloraciĆ³ marronosa de les costelles de les plaques tambĆ© Ć©s caracterĆstica de la grassa fosca (Pluteus umbrosus), perĆ² aquesta espĆØcie es diferencia de P. dark-edge en un barret d'escames completament pelut amb un patrĆ³ de malla radial i creixement en fulles ampla. arbres. TambĆ© hi ha diferĆØncies en l'estructura dels pleurocystidis.
Foto: funghiitaliani.it