Pluteus atromarginatus (Pluteus atromarginatus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Pluteaceae (Pluteaceae)
  • GĆØnere: Pluteus (Pluteus)
  • tipus: Pluteus atromarginatus (Pluteus atromarginatus)

:

  • Plutey vora negre
  • Plutey negre-extrem
  • Pluteus nigrofloccosus
  • Pluteus cervinus var. nigrofloccosus
  • Pluteus cervinus var. atromarginatus
  • Pluteus tricuspidat
  • Pluteus umbrosus ss. Bresadola Ć©s un homĆ²nim de la greixosa (Pluteus umbrosus)

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

El nom actual Ć©s Pluteus atromarginatus (Konrad) KĆ¼hner (1935)

L'etimologia de l'epĆ­tet Ć©s d'atromarginatus, a, um, amb una vora fosca. De ater, atra, atrum, fosc, negre, colors sutge + margino, avi, atum, are, vora, marc.

cap 4-10 (12) cm de diĆ metre, en exemplars joves semiesfĆØric-campanulat, convex o aplanat en madurar, sovint amb un tubercle suau i lleugerament sortint, la vora Ć©s ondulada, llisa, sense solcs, sovint esquerdes radialment, formant lĆ²buls peculiars.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

El color Ć©s marrĆ³ fosc, de vegades gairebĆ© negre, sobretot al centre del casquet, que sol ser mĆ©s fosc que la vora. La cutĆ­cula (teixit tegumentari del casquet, pell) Ć©s mucosa en temps humit, representada per fibres radials encarnades, i al centre del casquet, per petites escates erizades, especialment clarament visibles en temps sec. La polpa Ć©s forƧa densa, moderadament carnosa al centre, fina al llarg de la vora. El color de la polpa Ć©s de marbre blanquinĆ³s, sota la cutĆ­cula - gris marronĆ³s, no canvia al tall. L'olor Ć©s agradable, lleugerament pronunciat, el gust Ć©s suau, lleugerament dolƧ.

HimenĆ²for bolet ā€“ lamelĀ·lar. Les plaques sĆ³n lliures, freqĆ¼ents, sempre intercalades amb plaques de diferent longitud, en bolets joves sĆ³n de color blanc, crema, salmĆ³, amb l'edat es tornen rosats, rosats-marrons. La vora de les plaques gairebĆ© sempre estĆ  pintada de negre-marrĆ³.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

Aquesta coloraciĆ³ Ć©s clarament visible quan es miren les plaques des del costat, i encara Ć©s millor si s'arma amb una lupa.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

Ɖs aquesta caracterĆ­stica la que Ć©s una de les principals caracterĆ­stiques distintives del fong, i tambĆ© va donar nom a aquest tipus d'espit.

impressiĆ³ dā€™espores rosa.

PolĆØmica rosat (en massa) (5,7) 6,1-7,3 (8,1) Ɨ (3,9) 4,2-5,1 (5,4) Āµm, Ć mpliament elĀ·lipsoĆÆdal, llis.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

BasĆ­dis 20-30 Ɨ 6,0-10,0 Āµm, 4 espores, amb esterigma llarg de 2-3 (4) Āµm.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

Els queilocystidis sĆ³n de parets primes amb pigment marrĆ³, en forma de pera, esfĆØrics i elĀ·lipsoides. Dimensions (15) 20-45 Ɨ 8-20 Āµm.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatusEls pleuroquistes sĆ³n fusiformes, en forma de pera, esfĆØrics, de parets gruixudes, hialins (a la vora de les plaques amb contingut marrĆ³ marrĆ³), amb 2ā€“5 processos uncinats a l'Ć pex, 60ā€“110 Ɨ 15ā€“25 Āµm

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatusPileipellis. Hifes amb fermalls (caracterĆ­stiques), de parets primes, taps a la cutĆ­cula que consisteixen en cĆØlĀ·lules de 10 a 25 Ī¼m de diĆ metre amb contingut marrĆ³, a la cutĆ­cula de la tija - de cĆØlĀ·lules hialines cilĆ­ndriques de 5-15 Ī¼m de diĆ metre.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

cama central de 4-12 cm de llarg i 0,5-2 cm de gruix, de cilĆ­ndric (mĆ©s prim a la tapa) amb un lleuger engrossiment cap a la base, rarament a forma de maƧa. La superfĆ­cie Ć©s llisa blanquinosa amb fibres longitudinals de color marrĆ³ sedĆ³s i marrĆ³ fosc. La carn Ć©s blanquinosa, molt mĆ©s densa i mĆ©s fibrosa que la del casquet.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

Pluteus atromarginatus Ć©s un saprotrof sobre soques, fusta morta o morta de conĆ­feres (avet, pi, avet), residus llenyosos enterrats, serradures en boscos de conĆ­feres i mixtes. Creix sols o en petits grups de juliol a octubre. DistribuĆÆt per ƀsia, Europa, JapĆ³, TranscaucĆ sia. Al nostre paĆ­s, s'han registrat troballes als territoris de Perm i Primorsky, Samara, Leningrad i Rostov.

Pel que sembla, el bolet Ć©s comestible, perĆ² a causa de la raresa i pronunciada tija fibrosa, no representa cap valor culinari.

Ɖs poc probable que la definiciĆ³ d'aquest fong provoqui dificultats a causa del color caracterĆ­stic de la vora (costelles) de les plaques, perĆ² encara es pot confondre amb algunes espĆØcies.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

Fut de cƩrvol (Pluteus cervinus)

Es diferencia pel color de la vora de les plaques (color uniforme a tota la zona), per l'olor de rave picant (o rave) i en la majoria dels casos creix en arbres caducifolis.

Foto i descripciĆ³ de Pluteus atromarginatus

Fut d'ombra (Pluteus umbrosus)

La coloraciĆ³ marronosa de les costelles de les plaques tambĆ© Ć©s caracterĆ­stica de la grassa fosca (Pluteus umbrosus), perĆ² aquesta espĆØcie es diferencia de P. dark-edge en un barret d'escames completament pelut amb un patrĆ³ de malla radial i creixement en fulles ampla. arbres. TambĆ© hi ha diferĆØncies en l'estructura dels pleurocystidis.

Foto: funghiitaliani.it

Deixa un comentari