Fut de color daurat (Pluteus chrysophaeus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Pluteaceae (Pluteaceae)
  • GĆØnere: Pluteus (Pluteus)
  • tipus: Pluteus chrysophaeus (pluteus de color daurat)
  • Plyutey marrĆ³ daurat
  • Pluteus galeroid
  • Pluteus groc-verd
  • Pluteus xantophaeus

:

  • Agaricus chrysophaeus
  • Agaricus crocatus
  • Agaricus leoninus var. crisĆ²feu
  • Hyporrhodius chrysophaeus
  • Pluteus groc-verd
  • Pluteus galeroid
  • Pluteus xantophaeus

 

cap: de mida petita, el diĆ metre pot ser d'1,5 a 4, menys sovint fins a 5 centĆ­metres. La forma Ć©s convexa-prostrada o cĆ²nica, de vegades pot ser amb un petit tubercle a la part central. La superfĆ­cie del tap Ć©s llisa al tacte, el color Ć©s groc mostassa, ocre, ocre-oliva o marronĆ³s, mĆ©s fosc a la part central, pot ser amb petites arrugues, plecs o venes radials pronunciades. Al llarg de les vores amb l'edat es torna ratllat, mĆ©s clar, que es distingeix per un to groc clar. La carn de la tapa d'un espit de color daurat no Ć©s massa carnosa, prima.

plaques: solt, freqĆ¼ent, ample. En bolets joves, blancs, blanquinosos, amb una lleugera tonalitat groguenca, es tornen rosats amb l'edat per les espores vessades.

cama: 2-6 centƭmetres d'alƧada, i el gruix pot ser de 0,2 a 0,5 cm. La tija Ʃs central, la forma Ʃs predominantment cilƭndrica, lleugerament expandida a la base. La superfƭcie de la cama estƠ pintada de color groguenc o crema. A la part inferior de la tija d'aquest bolet, sovint es veu una vora blanquinosa (miceli).

La cama Ʃs llisa al tacte, d'estructura fibrosa, caracteritzada per una polpa forƧa densa.

anells no, no hi ha rastres d'un cobertor privat.

Polpa clar, blanquinĆ³s, pot ser amb un to groc-gris, no tĆ© un sabor i aroma pronunciats, no canvia el to en cas de danys mecĆ nics (talls, trencaments, contusions).

pols d'espores rosat, rosat.

Les espores tenen una estructura llisa, ovoides, de forma Ć mpliament elĀ·lipsoĆÆdal i poden ser simplement arrodonides. Les seves dimensions sĆ³n de 6-7 * 5-6 micres.

El fuet de color daurat pertany a la categoria dels saprotrofs, creix principalment sobre soques o fusta d'arbres caducifolis enfonsats a terra. Aquest fong el pots trobar a les restes d'oms, de vegades Ć lbers, roures, aurons, freixes o faigs. Ɖs interessant que el fuet de color daurat pugui aparĆØixer tant en fusta encara viva com en troncs d'arbres ja morts. Aquest tipus de bolet es troba a molts paĆÆsos europeus, inclĆ²s el nostre paĆ­s. A ƀsia, el fuet de color daurat es pot trobar a GeĆ²rgia i JapĆ³, i al nord d'ƀfrica, al Marroc i TunĆ­sia. Tot i que en general aquest tipus de fong Ć©s molt rar, al nostre paĆ­s es pot veure amb mĆ©s freqĆ¼ĆØncia a la regiĆ³ de Samara (o, mĆ©s precisament, s'han observat un gran nombre de troballes d'aquest fong a la regiĆ³ de Samara).

La fructificaciĆ³ activa de l'espit de color daurat continua des de principis d'estiu (juny) fins a mitjans de tardor (octubre).

El fuet de color daurat (Pluteus chrysophaeus) pertany al nombre de bolets poc estudiats, perĆ² comestibles. Alguns boletaires el consideren no comestible per la seva petita mida o fins i tot verinĆ³s. No hi ha dades oficials sobre la toxicitat.

L'escup de color daurat en la seva varietat groguenca i ocre-oliva pot ser semblant a altres espitlleres grogues, com ara:

  • Fut groc lleĆ³ (Pluteus leoninus): una mica mĆ©s gran.
  • Fut de Fenzl (Pluteus fenzlii): es distingeix per la presĆØncia d'un anell a la cama.
  • Fut veteat daurat (Pluteus chrysophlebius): molt mĆ©s petit.

En tons marronosos, Ć©s semblant a Pluteus phlebophorus.

Com Ć©s forƧa habitual en micologia, hi ha una certa confusiĆ³ de nomenclatura. Llegeix sobre les dificultats amb els noms Pluteus chrysophlebius i Pluteus chrysophaeus a l'article Pluteus chrysophlebius.

Algunes fonts indiquen el nom "Pluteus leoninus" com a sinĆ²nim de "Pluteus chrysophaeus", perĆ², "Pluteus leoninus" no vol dir "Llimac groc de lleĆ³, sinĆ³ que Ć©s un homĆ²nim.

en taxonomia, el nom d'un tĆ xon biolĆ²gic que Ć©s ortogrĆ ficament idĆØntic a un altre (o tan semblant en l'ortografia que es pot considerar ortogrĆ ficament idĆØntic), perĆ² basat en un tipus de nom diferent.

Pluteus leoninus sensu Singer (1930), Imai (1938), Romagn. (1956) Ć©s un homĆ²nim de Pluteus leoninus (Schaeff.) P. Kumm. 1871 - Plyutey groc lleĆ³.

Entre altres homĆ²nims (coincidĆØncies ortogrĆ fiques) val la pena enumerar:

Pluteus chrysophaeus sensu Fay. (1889) - pertany al gĆØnere Fiber (Inocybe sp.)

Pluteus chrysophaeus sensu Metrod (1943) Ć©s un sinĆ²nim de Pluteus romellii Britz. 1894 ā€“ Plutey Romell

Pluteus chrysophaeus auct. ā€“ sinĆ²nim de Pluteus phlebophorus (Ditmar) P. Kumm. 1871 - Plutey veiny

Deixa un comentari