Pluteus Hongoi (Pluteus hongoi)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
- Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
- FamĆlia: Pluteaceae (Pluteaceae)
- GĆØnere: Pluteus (Pluteus)
- tipus: Pluteus hongoi (Pluteus Hongo)
:
- Pluteu major Cantant
- Pluteus albineus Bonnard
- Pluteus nothopellitus Justo i ML Castro
TĆtol actual: Pluteus hongoi Singer, Fieldiana Botany 21:95 (1989)
cap: 2,5-9 (fins a 10-11) cm de diĆ metre, primer hemisfĆØric o campaniforme, desprĆ©s convex, Ć mpliament convex, de vegades amb un tubercle irregular ample i baix al centre. Amb l'edat, es desplega gairebĆ© plana, pot estar lleugerament deprimit al centre. La pell en temps sec Ć©s seca, llisa, mat o amb una lleugera lluentor brillant, amb alta humitat Ć©s viscosa al tacte. Llisa o radialment fibrosa, sovint amb escates mĆ©s fosques ben definides i no sobresortints (encarnades) al centre.
Color des de marrĆ³, marrĆ³, marrĆ³ pĆ lĀ·lid, fins a beix-gris, blanquinĆ³s.
La vora de la tapa Ć©s prima, potser amb venes lleugerament translĆŗcides
plaques: lliure, molt freqĆ¼ent, ample, fins a 10 mm d'amplada, convex. Quan Ć©s jove, blanc o gris beix, desprĆ©s rosat, marrĆ³ rosat, rosa brut.
La vora de les plaques pot ser llisa, pot ser amb escates esquinƧades blanquinoses.
cama: 3,5-11 cm d'alƧada i 0,3-1,5 cm de gruix, cilĆndric, lleugerament eixamplat a la base. Generalment llisa o blanca escamosa, coberta de fines escates blanquinoses, rarament totalment amb fibres longitudinals marrons o marrons-grisants, perĆ² mĆ©s sovint fibroses nomĆ©s a la base. De color blanquinĆ³s, de vegades groguenc a la base.
Polpa: blanc a la tapa i la tija, solt, trencadĆs.
Olor i gust. L'olor es descriu sovint com "raphanoide" (cultius rars) o patata crua, rarament borrosa, de vegades descrita com "fong molt tĆØnue". El gust Ć©s una mica rar o terrĆ³s, de vegades suau, amb un regust amarg.
pols d'espores: marrĆ³ vermellĆ³s
MicroscĆ²pia:
L'oca Hongo creix generalment sobre fustes d'angiospermes ben podrides (per exemple, aurĆ³, bedoll, faig, roure). Pot crĆ©ixer a la capa d'humus sense connexiĆ³ visible amb la fusta. En boscos temperats o de transiciĆ³ boreal/temperat.
Juny a novembre, amb menys freqĆ¼ĆØncia, a les regions cĆ lides, pot donar fruits de febrer a maig.
EurĆ sia: DistribuĆÆt des d'Espanya fins a l'Extrem Orient i JapĆ³.
AmĆØrica del Nord: DistribuĆÆt a l'est d'AmĆØrica del Nord, des de Florida fins a Massachusetts i a l'oest fins a Wisconsin. No hi ha troballes confirmades de l'oest d'AmĆØrica del Nord.
Ćs difĆcil dir exactament com de comuna Ć©s aquesta espĆØcie i si es troba sovint, ja que molt sovint s'identifica com un "petit fuet de cĆ©rvol".
El flagell Hongo es considera un bolet comestible, igual que el flagell del cĆ©rvol. L'olor i el gust rars desapareixen completament desprĆ©s de la cocciĆ³.
El flagell Hongo Ć©s molt semblant al cĆ©rvol i flagells similars amb barrets en tons marronĆ³s-grisencs.
Fut de cƩrvol (Pluteus cervinus)
En la seva forma mĆ©s tĆpica, Pluteus hongoi es pot separar de P. cervinus, amb el qual se superposa estacionalment i en distribuciĆ³, per les macrocaracterĆstiques segĆ¼ents: un casquet i una tija pĆ lĀ·lides, generalment sense fibrils o escates longitudinals diferents. La resta nomĆ©s Ć©s microscĆ²pia: ganxos en un pleurocistidis bivalves, queilocistidis que no formen una tira contĆnua ben desenvolupada al llarg de la vora de la placa. Tots aquests personatges sĆ³n molt diversos i no necessĆ riament es troben simultĆ niament a totes les colĀ·leccions; per tant, hi ha exemplars de P. hongoi que morfolĆ²gicament no es poden distingir de P. cervinus.
Foto: Sergey.