Fut blanc (Pluteus pellitus)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Pluteaceae (Pluteaceae)
  • GĆØnere: Pluteus (Pluteus)
  • tipus: Pluteus pellitus (Pluteus blanc)

Barret: en bolets joves, el casquet tĆ© una forma de campana o convexa estesa. La tapa tĆ© de 4 a 8 polzades de diĆ metre. A la part central de la tapa, per regla general, queda un tubercle sec notable. La superfĆ­cie de la tapa tĆ© un color blanc brut en bolets joves. Als bolets madurs, el barret Ć©s groguenc, radialment fibrĆ³s. El tubercle al centre estĆ  cobert de petites escates marrons o beix discretes. La carn del casquet Ć©s prima, de fet nomĆ©s estĆ  present a la regiĆ³ del tubercle al centre. La polpa no tĆ© una olor especial i es distingeix per una lleugera olor caracterĆ­stica de rave.

Registres: Les plaques mĆ©s aviat amples, freqĆ¼ents i lliures en bolets joves tenen un color blanquinĆ³s. A mesura que el fong madura, les plaques es tornen rosades sota la influĆØncia de les espores.

Pols d'espores: rosat.

Cama: cama cilĆ­ndrica de fins a nou cm d'alƧada i no mĆ©s d'1 cm de gruix. La cama Ć©s gairebĆ© uniforme, nomĆ©s a la seva base hi ha un engrossiment tuberĆ³s diferent. Sovint, la cama estĆ  doblegada, cosa que s'associa amb les condicions per al creixement del fong. La superfĆ­cie de les potes d'un color grisenc estĆ  coberta d'escates grises longitudinals. Encara que les escates no sĆ³n tan denses com les del cĆ©rvol Plyutei. A l'interior de la cama Ć©s contĆ­nua, longitudinalment fibrosa. La polpa de la cama tambĆ© Ć©s fibrosa i frĆ gil.

White Plutey es troba durant tot el perĆ­ode estival, fins a principis de setembre. Creix sobre restes d'arbres caducifolis.

Algunes fonts afirmen que hi ha una varietat blanca del Plute del cĆ©rvol, perĆ² aquests bolets sĆ³n mĆ©s grans en mida, olor i altres signes del Plute Blanc. Pluteus patricius tambĆ© estĆ  indicat en espĆØcies semblants, perĆ² Ć©s difĆ­cil dir res definitiu sobre ell sense un estudi exhaustiu. En general, el gĆØnere Plutei Ć©s forƧa misteriĆ³s, i nomĆ©s es pot estudiar en anys secs, quan no creixen bolets excepte Plutei. Es diferencia d'altres representants d'una espĆØcie de Plutey blanc pel seu color clar i petits cossos fructĆ­fers. TambĆ© el seu tret distintiu, els llocs de creixement. El bolet creix principalment a les fagedes.

El fuet blanc Ć©s comestible, com tots els altres bolets d'aquest gĆØnere. Una matĆØria primera ideal per a experiments culinaris, ja que el bolet no tĆ© cap gust. No tĆ© cap valor culinari especial.

El fuet blanc Ć©s un bolet comĆŗ en aquells boscos els predecessors dels quals van sobreviure a la darrera glaciaciĆ³. El bolet sovint es pot trobar als boscos de tilĀ·lers. Aquest bolet aparentment petit i discret dĆ³na al bosc una perspectiva completament nova i atractiva.

Deixa un comentari