Ramaria groc (Ramaria flava)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Phalomycetidae (Velkovye)
- Ordre: Gomphales
- FamĆlia: Gomphaceae (Gomphaceae)
- GĆØnere: Ramaria
- tipus: Ramaria flava (ramĆ ria groga)
- banya groga
- groc corall
- banyes de cƩrvol
El cos del fruit de Ramaria groc arriba a una alƧada de 15-20 cm, un diĆ metre de 10-15 cm. Nombroses branques arbustives denses ramificades que tenen una forma cilĆndrica creixen d'una "soca" blanca gruixuda. Sovint tenen dos cims roms i extrems truncats incorrectament. El cos del fruit tĆ© tots els tons de groc. Sota les branques i prop de la "soca" el color Ć©s groc sofre. Quan es prem, el color canvia a marrĆ³ vi. La carn Ć©s humida, blanquinosa, a la "soca": marbre, el color no canvia. A l'exterior, la base Ć©s blanca, amb un to groguenc i taques vermelloses de diverses mides, la majoria de les quals es troben en cossos fructĆfers que creixen sota les conĆferes. L'olor Ć©s agradable, lleugerament herbosa, el gust Ć©s feble. Les tapes dels bolets vells sĆ³n amargues.
El groc Ramaria creix a terra en boscos caducifolis, conĆferes i mixtes d'agost a setembre, en grups i individualment. Especialment abundant als boscos de CarĆØlia. Es troba a les muntanyes del Caucas, aixĆ com als paĆÆsos d'Europa central.
El bolet Ramaria groc Ć©s molt semblant al corall groc daurat, les diferĆØncies nomĆ©s sĆ³n visibles al microscopi, aixĆ com a Ramaria aurea, que tambĆ© Ć©s comestible i tĆ© les mateixes propietats. A una edat primerenca, Ć©s semblant en aparenƧa i color a Ramaria obtusissima, Ramaria flavobrunnescens Ć©s de mida mĆ©s petita.