Hapalopilus vermellós (Hapalopilus rutilans)

Sistemàtica:
  • Divisió: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • Subdivisió: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Incertae sedis (de posició incerta)
  • Ordre: Polyporales (Polypore)
  • Família: Phanerochaetaceae (Phanerochaetaceae)
  • Gènere: Hapalopilus (Hapalopilus)
  • tipus: Hapalopilus rutilans (Hapalopilus vermellós)

:

  • Bolet versicolor Schaeffer (1774)
  • Boletus suberosus Bulliard (1791)
  • Bolet brillant Persona (1798)
  • Costella de bolets Schumacher (1803)
  • Pop brillant (Persona) frisó (1818)
  • Daedalus bulliardii Patates fregides (1821)
  • Polyporus suberosus Cavaller (1826)
  • Nidificació de bolets (Fris) Sprengel (1827)
  • Daedalea suberosa Duby (1830)
  • Polyporus pallidocervinus Schweinitz (1832)

Hapalopilus vermellós (Hapalopilus rutilans) foto i descripció

Nom actual Hapalopilus nidulans (Patates fregides) P. Karsten, Hapalopilus rutilans (Pers.) Murrill

Etimologia de απαλός (grec) – suau, suau; πίλος (grec) – 1. Llana de feltre, feltre; 2. Casc, barret.

Rutilāns (lat.) – vermellós; nidulans (anglès) – acumulant; nidificació.

cossos fruiters sèssils anuals, convexs, semi postrats, de vegades postrats amb la característica polpa elàstica i suau: quan s'esprem, es crea una sensació tàctil, semblant a la d'esprémer una goma d'escuma densa, quan s'assequen, es tornen lleugeres i trencadisses. Adherit al substrat per una base lateral ampla, de vegades estreta.

Hats arribar a 100-120 mm en la dimensió més gran, gruix – fins a 40 mm a la base.

Hapalopilus vermellós (Hapalopilus rutilans) foto i descripció

El tap té una superfície estèril, en part rugosa, quan madura és llisa, ocre o marró canyella, sense zonificació. Poques vegades s'observen zones concèntriques lleus. La vora de la tapa, per regla general, és suavitzada, arrodonida. Després de l'assecat, tot l'esporòfor es torna molt lleuger. Creix individualment o en grups piramidalment un sobre l'altre.

Polpa fibrós porós, s'endureix i es torna trencadís quan s'asseca, marró clar, més clar més a prop de la vora.

L'olor del fong acabat de separar del substrat s'assembla a l'anís, al cap d'uns minuts canvia a l'aroma d'ametlles amargues i, posteriorment, es torna desagradable, semblant a l'olor de la carn podrida.

Himenòfor tubulars, porus arrodonits o angulars, 2-4 per mil·límetre, túbuls del mateix color amb polpa de fins a 10-15 mm de llarg.

Hapalopilus vermellós (Hapalopilus rutilans) foto i descripció

En bolets grans madurs, l'himenòfor sovint s'esquerda, s'enfosqueix quan es pressiona.

cama absent.

Microscòpia

Espores de 3.5–5 × 2–2.5 (3) µm, el·lipsoides, gairebé cilíndriques, hialines, de parets primes.

Hapalopilus vermellós (Hapalopilus rutilans) foto i descripció

Els cistidis estan absents. Basidia de quatre espores, en forma de maça, de 18–22 × 4–5 µm.

Sistema hifal monomític, hifes amb pinces, incolores, amb taques rosades o marronques.

Un tret característic d'aquest fong és la reacció a les bases (àlcalis): totes les parts del fong es tornen de color violeta brillant i a una solució d'amoníac, es produeix un color violeta-lila.

Hapalopilus vermellós (Hapalopilus rutilans) foto i descripció

S'assenta sobre branques i troncs morts, escorça d'arbres de fulla ampla (bedoll, roure, àlber, salze, til·ler, carpe, faig, freixe, avellaner, auró, castanyer d'Índies, robinia, pruna, pomer, freixe de muntanya, saüc), més sovint sobre roure i bedoll, en casos excepcionals, molt rars, es trobava en coníferes (avet, avet, pi). Provoca podridura blanca. Àmpliament distribuït a l'hemisferi nord: Europa occidental, el nostre país, el nord d'Àsia, Amèrica del Nord. Fructificació de juny a novembre.

No comestible, verinós.

Grosella Hapalopilus (Hapalopilus ribicola) es produeix exclusivament a les groselles.

Hapalopilus groc safrà (Hapalopilus croceus) és de color vermell ataronjat.

Haplopilus salmonicolor té un color taronja brillant amb tonalitats rosades.

  • Trametes lignicola var. populina Rabenhorst (1854)
  • Haplopilus nidulans (patates fregides) P. Karsten (1881)
  • Inonotus nidulans (patates fregides) P. Karsten (1881)
  • Trametes ribicola P. Karsten (1881)
  • Innonotus rutilans (Persona) P. Karsten (1882)
  • Leptoporus rutilans (Persona) Quélet (1886)
  • Inodermus rutilans (Persona) Quélet (1888)
  • Polystictus pallidocervinus (Schweinitz) Saccardo (1888)
  • Polyporus rutilans var. ribicola (P. Karsten) Saccardo (1888)
  • Polystictus nidulans (patates fregides) Gillot i Lucand (1890)
  • Polyporus rutilans var. nidulans (patates fregides) Costantin i LM Dufour (1891)
  • Phaeolus nidulans (patates fregides) Patouillard (1900)
  • Lenzites bulliardii (patates fregides) Patouillard (1900)
  • Hapalopilus rutilans (Persona) Murrill (1904)
  • Polystictus rutilans (Persona) Bigeard & H. Guillemin (1913)
  • Polyporus conicus Velenovský (1922)
  • Polyporus ramicola Velenovský (1922)
  • Agaricus nidulans (patates fregides) EHL Krause (1933)
  • Phaeolus brillant f. El Pilat jacent (1936) [1935]
  • Hapalopilus ribicola (P. Karsten) Spirin & Miettinen (2016)

Foto: Maria.

Deixa un comentari