Russula groc daurat (Russula risigallina)
- DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
- SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
- Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
- Subclasse: Incertae sedis (de posiciĆ³ incerta)
- Ordre: Russulales (Russulovye)
- FamĆlia: Russulaceae (Russula)
- GĆØnere: Russula (Russula)
- tipus: Russula risigallina (Russula groc daurat)
- Agaricus chamaeleontinus
- AgĆ ric groc
- Agaricus risigallinus
- AgĆ ric groc
- Russula armĆØnia
- Russula chamaeleontina
- Russula lutea
- Russula luteorosella
- Russula ochracea
- Russula singeriana
- Russula vitellina.
El nom de l'espĆØcie provĆ© de l'adjectiu llatĆ "risigallinus" - l'olor de pollastre amb arrĆ²s.
cap: 2-5 cm, finament carnĆ³s, primer convex, desprĆ©s pla, finalment clarament deprimit. La vora de la tapa Ć©s llisa o lleugerament nervada en els bolets adults. La pell de la tapa es treu fĆ cilment gairebĆ© completament. La tapa Ć©s finament vellutada al tacte, la pell Ć©s opaca en temps sec, brillant i brillant en temps humit.
El color de la tapa pot ser forƧa variable: de vermell-rosa a vermell cirera, amb matisos grocs, groc daurat amb una regiĆ³ central taronja mĆ©s fosca, pot ser completament groc
plaques: s'adhereix a la tija, quasi sense plaques, amb venes al punt d'enganxament a la tapa. Prim, forƧa rar, frĆ gil, primer blanc, desprĆ©s groc daurat, de color uniforme.
cama: 3ā4 x 0,6ā1 cm, cilĆndric, de vegades lleugerament fusiforme, prim, eixamplat sota les plaques i lleugerament afilat a la base. FrĆ gil, primer sĆ²lid, desprĆ©s buit, finament ondulat. El color de la tija Ć©s blanc, apareixen taques groguenques quan maduren, que poden tornar-se marrons quan es toquen.
Polpa: prim al capell i la tija, buat, frĆ gil, blanc a la part central de la tija.
pols d'espores: groc, groc brillant, ocre.
PolĆØmica: Groc brillant, 7,5-8 x 5,7-6 Āµm, obovat, equinulat-berrugoso, tacat amb berrugues hemisfĆØriques o cilĆndriques, fins a 0,62-(1) Āµm, lleugerament granular, visiblement aĆÆllat, no completament amiloide
Olor i gust: carn de gust dolƧ, suau, sense massa olor. Quan el bolet Ʃs totalment madur, emet una pronunciada olor de rosa marcida, especialment el plat.
En un bosc humit i ombrĆvol, sota arbres caducifolis. Creix a tot arreu des de principis d'estiu fins a la tardor, amb forƧa freqĆ¼ĆØncia.
Russula groc daurat es considera comestible, perĆ² "de poc valor": la carn Ć©s frĆ gil, els cossos fructĆfers sĆ³n petits, no hi ha gust de bolets. Es recomana bullir prĆØviament.
- mida petita,
- polpa frĆ gil,
- cutĆcula completament desmuntable (pell a la tapa),
- la vora corrugada Ć©s lleugerament pronunciada,
- color amb tons del groc al vermell-rosat,
- plaques grogues daurades en bolets madurs,
- sense plaques,
- una olor dolƧa agradable, com una rosa marchita,
- gust suau.
Russula risigallina f. luteorosella (Britz.) La gorra sol ser bicolor, rosa per fora i groc pel mig. Els cossos fructĆfers morints solen tenir una olor molt forta.
Russula risigallina f. roseipes (J Schaef.) La tija Ć©s mĆ©s o menys rosada. La tapa pot ser mĆ©s acolorida o marbreta, perĆ² no de dos tons (no s'ha de confondre amb Russula roseipes, que Ć©s molt mĆ©s forta i anatĆ²micament diferent d'altres maneres).
Russula risigallina f. bicolor (Mlz. & Zv.) Gorra totalment blanca o lleugerament rosa pĆ lĀ·lid a crema. L'olor Ć©s feble.
Russula risigallina f. chamaeleontina (Fr.) Forma amb un casquet de colors vius. Els colors van del groc al vermell amb alguns tons verdosos, menys sovint de color borgoƱa tĆØnue i porpra.
Russula risigallina f. Montana (Canta.) Barret amb un to verdĆ³s o oliva. La forma Ć©s probablement sinĆ²nim de Russula postiana.
Foto: Yuri.