Escamosa semblant a escates (Pholiota squarrosoides)

SistemĆ tica:
  • DivisiĆ³: Basidiomycota (Basidiomycetes)
  • SubdivisiĆ³: Agaricomycotina (Agaricomycetes)
  • Classe: Agaricomycetes (Agaricomycetes)
  • Subclasse: Agaricomycetidae (Agaricomycetes)
  • Ordre: Agaricales (AgĆ ric o LamelĀ·lar)
  • FamĆ­lia: Strophariaceae (Strophariaceae)
  • GĆØnere: Pholiota (escamosa)
  • tipus: Pholiota squarrosoides (escala escamosa)

:

  • Hypodendrum squarrosoides
  • Dryophila ochropallida
  • Pholiota de la Romanya

Foto i descripciĆ³ d'escates semblants a una escama (Pholiota squarrosoides).

TeĆ²ricament, Pholiota squarrosoides es pot distingir de la Pholiota squarrosa molt similar fins i tot sense l'Ćŗs d'un microscopi. Les plaques de Pholiota squarrosoides canvien de blanquines a marrons amb l'edat sense passar per una etapa verdosa. La pell del casquet de Pholiota squarrosoides Ć©s molt lleugera i lleugerament enganxosa entre les escates (a diferĆØncia del casquet sempre sec de Pholiota squarrosa). Finalment, com s'apunta en moltes fonts, Pholiota squarrosoides mai tĆ© l'olor d'all que pot tenir (de vegades) Pholiota squarrosa.

PerĆ² aixĆ² Ć©s, per desgrĆ cia, nomĆ©s una teoria. A la prĆ ctica, com tots entenem perfectament, les condicions meteorolĆ²giques afecten molt l'adherĆØncia de la tapa. I si obtenim exemplars adults, no tenim absolutament cap manera de saber si les plaques han passat per l'"etapa verdosa".

Alguns autors intenten aportar altres carĆ cters distintius no microscĆ²pics (per exemple, el color de la pell del casquet i les escates, o el grau de groc que apareix a les plaques joves), la majoria d'aquests carĆ cters varien molt i es superposen significativament entre les dues espĆØcies.

Per tant, nomĆ©s un examen al microscopi pot arribar al punt final de la definiciĆ³: a Pholiota squarrosoides, les espores sĆ³n molt mĆ©s petites (4-6 x 2,5-3,5 micres enfront de 6-8 x 4-5 micres a Phoriaota squarrosa), no hi ha porus apicals.

Els estudis d'ADN confirmen que es tracta de dues espĆØcies diferents.

Ecologia: saprĆ²fit i possiblement parĆ sit. Creix en grans grups, menys sovint de manera individual, sobre fusta dura.

Temporada i distribuciĆ³: estiu i tardor. Bastant estĆØs a AmĆØrica del Nord, Europa, paĆÆsos asiĆ tics. Algunes fonts indiquen una finestra mĆ©s estreta: agost-setembre.

Foto i descripciĆ³ d'escates semblants a una escama (Pholiota squarrosoides).

cap: 3-11 centĆ­metres. Convex, Ć mpliament convex o en forma de campana Ć mplia, procumbent amb l'edat, amb un tubercle central ample.

La vora dels bolets joves estƠ aixecada, mƩs tard es desplega, amb restes amb serrells clarament visibles d'un cobrellit privat.

La pell sol ser enganxosa (entre escates). Color: molt clar, blanquinĆ³s, gairebĆ© blanc, mĆ©s fosc cap al centre, fins a marronĆ³s. Tota la superfĆ­cie de la tapa estĆ  coberta d'escates ben marcades. El color de les escates Ć©s marronĆ³s, ocre-marrĆ³, ocre-marrĆ³, marrĆ³.

Foto i descripciĆ³ d'escates semblants a una escama (Pholiota squarrosoides).

plaques: adherent o lleugerament decurrent, freqĆ¼ent, estret. En exemplars joves sĆ³n blanquinoses, amb l'edat es tornen de color marrĆ³ rovellat, marrĆ³ marrĆ³, possiblement amb taques rovellades. En la joventut es cobreixen amb un lleuger vel privat.

Foto i descripciĆ³ d'escates semblants a una escama (Pholiota squarrosoides).

cama: 4-10 centƭmetres d'alƧada i fins a 1,5 centƭmetres de gruix. Sec. Assegureu-vos de tenir les restes d'un vel privat en forma d'anell implƭcit. Per sobre de l'anell, la tija Ʃs gairebƩ llisa i lleugera; a sota, estƠ cobert d'escates de color gruixut ben visibles;

Polpa: blanquinĆ³s. Dens, sobretot a les cames

Olor i gust: L'olor no Ć©s pronunciada o bolet feble, agradable. Cap gust especial.

pols d'espores: MarronĆ³s.

El fong Ć©s comestible, igual que l'escate comĆŗ (Pholiota squarrosa) esmentada anteriorment. No obstant aixĆ², com que la carn escamosa no tĆ© un gust amarg i no hi ha olor desagradable, des del punt de vista culinari, aquest bolet Ć©s fins i tot millor que l'escate comĆŗ. Apte per fregir, utilitzat per cuinar segons plats. Podeu marinar.

Foto: Andrei

Deixa un comentari