El pas d'una persona moderna ha canviat molt, la velocitat de moviment ha disminuĂŻt. Les extremitats s'adapten al tipus d'activitat per tal d'evitar obstacles difĂcils de veure mirant el telèfon mentre revisem el correu o enviem missatges de text. Els investigadors diuen que, a llarg termini, aquests canvis de gambada poden causar problemes d'esquena i coll.
L'autor principal de l'estudi, Matthew Timmis, de la Universitat Anglia Ruskin de Cambridge, va dir que la manera com camina una persona s'ha tornat semblant a la d'un pensionista de 80 anys. Va descobrir que a les persones que escriuen missatges sobre la marxa els costa mĂ©s caminar en lĂnia recta i aixecar la cama mĂ©s amunt quan pugen per la vorera. El seu pas Ă©s un terç mĂ©s curt que els dels usuaris que no sĂłn de telèfons intel·ligents, ja que confien en la seva visiĂł perifèrica menys clara per evitar caigudes o obstacles sobtats.
"Tant els usuaris de telèfons intel·ligents molt grans com els avançats es mouen lentament i amb cura, en petits passos", diu el Dr. Timmis. – Aquests últims augmenten notablement la flexió del cap, perquè miren cap avall quan llegeixen o escriuen textos. En última instà ncia, això pot afectar la part baixa de l'esquena i el coll, canviant de manera irreversible la posició i la postura del cos".
Els cientĂfics van instal·lar rastrejadors oculars i sensors d'anĂ lisi de moviment a 21 persones. Es van estudiar 252 escenaris diferents, durant els quals els participants caminaven, llegiaven o escrivien missatges, amb o sense parlar per telèfon. L'activitat mĂ©s difĂcil va ser escriure un missatge, fet que els va fer mirar el telèfon un 46% mĂ©s llarg i un 45% mĂ©s difĂcil que quan el llegien. Això va obligar els subjectes a caminar un 118% mĂ©s lentament que sense telèfon.
La gent es va moure un terç més lent en llegir un missatge i un 19% més lent quan parlava per telèfon. També es va observar que els subjectes tenien por de xocar amb altres vianants, bancs, fanals i altres obstacles i, per tant, caminaven tort i desigual.
"La idea de l'estudi va sorgir quan vaig veure des de l'esquena un home que caminava pel carrer com si estigués borratxo", diu el doctor Timmis. Era de dia, i em va semblar que encara era força aviat. Vaig decidir anar a ell, ajudar, però vaig veure que estava enganxat al telèfon. Llavors em vaig adonar que la comunicació virtual està canviant fonamentalment la manera de caminar de la gent".
L'estudi va demostrar que una persona passa un 61% més de temps superant qualsevol obstacle a la carretera si es mou amb un telèfon intel·ligent a les mans. La concentració d'atenció es redueix, i el pitjor és que això afecta no només la marxa, l'esquena, el coll, els ulls, sinó també totes les à rees de la vida humana. En fer coses diferents al mateix temps, el cervell perd la capacitat de centrar-se completament en una cosa.
Mentrestant, la Xina ja ha introduït camins especials per a vianants per als que es mouen amb telèfons, i als Països Baixos s'han instal·lat semà fors just a les voreres perquè la gent no entri accidentalment a la calçada i sigui atropellada per un cotxe.