SĂmptomes de la colestasi
Els signes clĂnics de la colestasi estan dominats per un icterĂcia (color groc de la pell i els teguments) associat a orina fosca, femta descolorida i un pruĂŻja (picor).
En cas de colestasi extrahepĂ tica, hepatomegĂ lia (augment del volum del fetge detectat en palpar l’abdomen), una vesĂcula biliar gran i febre poden ser vists pel metge durant l’examen fĂsic.
Depenent de la causa de la colestasis, es poden trobar altres signes clĂnics no especĂfics (per exemple, pèrdua de pes en el cĂ ncer).
AnĂ lisis de laboratori de la sang:
-a augment de la fosfatasa alcalina que és l’element clau en el diagnòstic de colestasis.
-un augment de la gamma-glutamil transpeptidasa (gGT). Aquest augment no Ă©s especĂfic per a la colestasi i es pot observar en tots els trastorns hepĂ tics i biliars (alcoholisme per exemple)
-un augment de la bilirrubina conjugada, responsable de la icterĂcia
-signes de deficiència de vitamina A, D, E, K
-una disminució del nivell de protrombina (PT) relacionada amb una disminució del factor V (proteïna de coagulació) en la insuficiència hepatocel·lular
Per esbrinar la causa de la colestasis, elEcografia abdominal Ă©s l’examen de primera lĂnia, que mostra la dilataciĂł dels conductes biliars en casos de colestasis extrahepĂ tica. En el cas de colestasis intrahepĂ tica, l’ecografia abdominal no troba dilataciĂł de les vies biliars.
Com a segona intenció, el metge pot haver de prescriure altres exà mens radiològics:
- una colangiopancreatografia (radiografia dels conductes biliars després d’utilitzar un producte de contrast)
- un escĂ ner abdominal
-Una ressonà ncia magnètica nuclear (RM) dels conductes biliars
-una endoscòpia
En absència d'una anomalia dels conductes biliars demostrada per l'ecografia, es realitzen altres exà mens per ressaltar la causa de la colestasi:
-anà lisis de sang especialitzades (cerca d’anticossos anti-mitocondrials i anticossos antinuclears) poden ser indicatius de cirrosi biliar primà ria.
- Es pot realitzar una cerca de virus responsables de l'hepatitis
Si aquests diversos exĂ mens no han revelat cap causa especĂfica, pot ser necessĂ ria una biòpsia hepĂ tica.
Cas especial: colestasis de l'embarĂ s. -Es produeix amb mĂ©s freqüència durant el tercer trimestre de l’embarĂ s i Ă©s a perill per al fetus. -El mecanisme estĂ relacionat amb una acumulaciĂł d’à cids biliars a la sang materna; aquests Ă cids biliars en excĂ©s poden creuar la placenta i acumular-se al torrent sanguini del fetus. -Mens de l'1% dels embarassos es veuen afectats per la colestasi de l'embarĂ s [1] -El risc de colestasis de l’embarĂ s s’incrementa en cas d’embarĂ s bessĂł, antecedents personals o familiars de colestasis durant l’embarĂ s -Es manifesta per pruĂŻja (pruĂŻja severa) preferentment als palmells de les mans i a la planta dels peus, però pot estar preocupat tot el cos. En absència d’atenciĂł mèdica, pot aparèixer icterĂcia -El diagnòstic es confirma mitjançant proves biològiques de sang que mostren un augment d’à cids biliars -El risc, petit per a la mare, pot ser greu per al fetus: patiment fetal i risc de part prematur -El tractament amb Ă cid ursodeoxicolic redueix l’augment d’à cids biliars i prurits -DesprĂ©s del part, el pruĂŻja desapareix gradualment i la funciĂł hepĂ tica torna a la normalitat - El control Ă©s necessari durant un possible embarĂ s posterior. |