Psicologia

Creiem que les relacions ens faran feliƧos i al mateix temps estem preparats per suportar el patiment que ens aporten. D'on ve aquesta paradoxa? El filĆ²sof Alain de Botton explica que allĆ² que inconscientment busquem en les relacions no Ć©s gens la felicitat.

ā€œTot estava tan bĆ©: era amable, atent, darrere seu em sentia com darrere d'un mur de pedra. Quan va aconseguir convertir-se en un monstre que no em deixa viure, estĆ  gelĆ³s per cada petita cosa i tanca la boca?

Aquestes queixes sovint es poden escoltar en una conversa amb un amic o un terapeuta, llegit als fĆ²rums. PerĆ², tĆ© sentit culpar-te de la ceguesa o la miopia? Fem la decisiĆ³ equivocada, no perquĆØ ens equivoquem en una persona, sinĆ³ perquĆØ inconscientment ens atreuen precisament aquelles qualitats que provoquen patiment.

RepeticiĆ³ travessada

Tolstoi va escriure: Ā«Totes les famĆ­lies sĆ³n feliƧos de la mateixa manera, perĆ² cada famĆ­lia Ć©s infeliƧ a la seva maneraĀ». Potser tenia raĆ³, perĆ² les relacions infeliƧos tambĆ© tenen alguna cosa en comĆŗ. Recordeu algunes de les vostres relacions anteriors. Ɖs possible que observeu funcions recurrents.

En les relacions, confiem en allĆ² familiar, allĆ² que ja hem conegut a la famĆ­lia. No busquem la felicitat, sinĆ³ sensacions familiars

Per exemple, caure en les mateixes manipulacions una i altra vegada, perdoneu les traĆÆcions, intenteu arribar a la vostra parella, perĆ² sembla que estĆ  darrere d'una paret de vidre insonoritzada. Per a molts, Ć©s el sentiment de desesperanƧa el que es converteix en el motiu de la ruptura final. I hi ha una explicaciĆ³ per a aixĆ².

A la nostra vida, molt estĆ  determinat pels hĆ bits, alguns dels quals desenvolupem pel nostre compte, d'altres sorgeixen espontĆ niament, perquĆØ Ć©s molt convenient. Els hĆ bits protegeixen de l'ansietat, obligant-te a cercar allĆ² familiar. Com es relaciona aixĆ² amb les relacions? En ells, tambĆ© ens recolzem en allĆ² familiar, allĆ² que ja hem conegut a la famĆ­lia. Segons el filĆ²sof Alain de Botton, no busquem la felicitat en les relacions, sinĆ³ sensacions familiars.

IncĆ²modes companyes d'amor

Els nostres primers vincles, amb els pares o amb una altra figura d'autoritat, van establir l'escenari per a futures relacions amb altres persones. Esperem recrear en les relacions adultes aquells sentiments que coneixem. A mƩs, mirant la mare i el pare, aprenem com funcionen (o haurien de funcionar) les relacions.

PerĆ² el problema Ć©s que l'amor als pares resulta estretament lligat amb altres sentiments dolorosos: inseguretat i por a perdre el favor, incĆ²modetat pels nostres "estranys" desitjos. Com a resultat, no podem reconĆØixer l'amor sense els seus companys eterns: patiment, vergonya o culpa.

Com a adults, rebutgem els solĀ·licitants pel nostre amor, no perquĆØ hi veiem alguna cosa dolenta, sinĆ³ perquĆØ sĆ³n massa bons per a nosaltres. Creiem que no ens ho mereixem. Busquem emocions violentes no perquĆØ ens facin la vida millor i mĆ©s brillant, sinĆ³ perquĆØ sĆ³n coherents amb un escenari familiar.

Vivim d'hĆ bits, perĆ² nomĆ©s tenen poder sobre nosaltres mentre no en som conscients.

Havent conegut "la mateixa", "la nostra prĆ²pia" persona, Ć©s poc probable que pensem que ens hem enamorat de la seva rudesa, insensibilitat o autoobsessiĆ³. Admirarem la seva decisiĆ³ i compostura, i considerarem el seu narcisisme un signe d'ĆØxit. PerĆ² l'inconscient destaca quelcom familiar i, per tant, atractiu en l'aspecte de l'escollit. No Ć©s tan important per a ell si patirem o alegrarem, el mĆ©s important Ć©s que tornarem a Ā«a casaĀ», on tot Ć©s previsible.

Com a resultat, no nomĆ©s escollim una persona com a parella basant-nos en l'experiĆØncia de relaciĆ³ passada, sinĆ³ que continuem jugant amb ell segons les regles establertes a la nostra famĆ­lia. Potser els nostres pares ens van prestar poca atenciĆ³ i permetem que la nostra parella descuidi les nostres necessitats. Els pares ens culpaven dels seus problemes: suportem els mateixos retrets d'una parella.

El camĆ­ cap a l'alliberament

El panorama sembla desolador. Si no vam crĆ©ixer en una famĆ­lia de persones infinitament amoroses, feliƧos i segures de nosaltres mateixos, podem esperar trobar aquests companys a les nostres vides? Al cap i a la fi, encara que apareguin a l'horitzĆ³, no els podrem avaluar.

AixĆ² no Ć©s del tot cert. Tenim hĆ bits de vida, perĆ² nomĆ©s tenen poder sobre nosaltres mentre no en som conscients. Intenta observar les teves reaccions i trobar-hi semblances amb les teves experiĆØncies infantils. Com et sents (o t'has sentit en una relaciĆ³ passada) quan la teva parella rebutja els teus sentiments? Quan escoltes d'ell que l'has de donar suport en tot, encara que et sembli que s'equivoca? Quan t'acusa de traĆÆciĆ³ si critiques el seu estil de vida?

Ara crea en la teva ment la imatge d'una persona forta, madura i amb una alta autoestima. Escriu com el veus i prova aquest paper amb tu mateix. Intenta representar les teves situacions problemĆ tiques. No li deus res a ningĆŗ, i ningĆŗ et deu res, no cal salvar ningĆŗ ni sacrificar res pel bĆ© dels altres. Com et portarĆ s ara?

Ɖs possible que no pugueu alliberar-vos de la captivitat dels hĆ bits infantils immediatament. Ɖs possible que necessiteu suport especialitzat. PerĆ² amb el temps, aprendrĆ s a reconĆØixer signes perillosos en el teu comportament. En el procĆ©s de treballar sobre tu mateix, pot semblar que la relaciĆ³ actual porta a un carrerĆ³ sense sortida. Potser el resultat serĆ  una ruptura. TambĆ© podeu sentir un desig general d'avanƧar, que serĆ  la base d'una relaciĆ³ nova i sana.


Sobre l'autor: Alain de Botton Ć©s escriptor, filĆ²sof, autor de llibres i assaigs sobre l'amor, i fundador de l'Escola de la Vida, que promou un nou enfocament de l'educaciĆ³ en la lĆ­nia de la filosofia de les escoles de l'antiga GrĆØcia.

Deixa un comentari